El ressò de la vida: anuaris i dietaris de les biblioteques

22.07.2015

L’existència d’una xarxa de biblioteques públiques, que ha de permetre a qualsevol persona accedir a la cultura de forma gratuïta, ha acabat constituint un dret fonamental i un element de normalitat democràtica en la nostra societat. La Xarxa de Biblioteques Populars i l’ Escola Superior de Bibliotecàries, creades i impulsades per la Mancomunitat de Catalunya a partir de 1915, foren pioneres en aquesta voluntat d’acostar la cultura a les classes populars. Per commemorar el centenari d’ambdues institucions i la proclamació del 2015 com a Any de les Biblioteques, l’edició d’estiu de L’Avenç inclou un article i una selecció de textos sobre els anuaris i els dietaris de les biblioteques. Els autors de l’article, Lluís Agustí i Teresa Mañà, bibliotecaris i professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, posen de relleu la importància d’aquests anuaris i dietaris com a element indispensable per a conèixer la realitat quotidiana d’aquestes biblioteques.

Alumnes de les dues primeres promocions de l'Escola Superior de Bibliotecàries, 1916-1917?

Alumnes de les dues primeres promocions de l’Escola Superior de Bibliotecàries, 1916-1917?

A partir d’un projecte redactat per Eugeni d’Ors, el 1915 fou convocat el primer concurs per a la concessió de biblioteques als municipis i es creà l’Escola Superior de Bibliotecàries, exclusivament femenina, que inicià les classes el novembre del mateix any. Tres anys després, les noves bibliotecàries ocuparen els càrrecs corresponents a les quatre biblioteques construïdes durant aquells tres anys a Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques. El 1920, Jordi Rubió i Balaguer fou escollit nou director de les biblioteques populars en substitució d’Ors i impulsà un procés per dotar d’unitat el projecte, a partir de la creació de la Central de Biblioteques. Serà en aquest intent de millorar el servei quan es començaran a publicar els anuaris i els dietaris. Els primers incloïen les dades estadístiques de funcionament de les biblioteques i les memòries de l’activitat de cada centre, com a sistema d’avaluació intern i, alhora, com a mitjà per difondre l’activitat de les bibloteques, ja que els anuaris eren publicats de manera regular. Aporten, doncs, informació sobre qüestions més formals -tipus d’usuaris i les preferències de lectura d’aquests, l’ús de les guies de lectura, etc.-. Els dietaris, en canvi, no tenien projecció pública, incloïen els fets més rellevants del dia a dia de la biblioteca i eren redactats per les mateixes bibliotecàries, motiu pel qual han esdevingut una eina molt valuosa per a l’estudi de la vida quotidiana no només de la biblioteca, sinó també de la població en general, especialment en contextos polítics i socials convulsos.

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular d'Olot

Dietari manuscrit de la Biblioteca Popular d’Olot, 1920-1926

Per mostrar la importància d’aquests documents, Lluís Agustí i Teresa Mañà incorporen a l’article una selecció de textos provinents d’anuaris i dietaris de diferents biblioteques de Catalunya, que reflecteixen a la perfecció la realitat política i social de cada moment, ja que fan referència als fets històrics més destacats. Certament, les anècdotes escrites per les bibliotecàries són molt reveladores: des de la multitud hissant la bandera republicana i la senyera a la biblioteca de Figueres l’abril de 1931, a l’absència d’usuaris a partir de l’inici de la guerra o els nois joves que tornaven els llibres perquè havien d’incorporar-se a files; l’evacuació de la biblioteca i el caos durant els bombardejos o el fet que els llibres sobre conserves alimentàries passéssin a ser els més demanats a causa de la fam. Finalment, amb l’ocupació feixista de Catalunya i la fi de la guerra, el canvi és total: els dietaris passen a ser redactats en castellà, la perspectiva personal de la bibliotecària pràcticament desapareix i les lloances al nou règim esdevenen habituals.

A banda del valor historiogràfic i sentimental dels dietaris i els anuaris, l’article de Lluís Agustí i Teresa Mañà ens permet reflexionar, també, sobre la important tasca cultural duta a terme per la Mancomunitat de Catalunya, mitjançant la creació d’una xarxa de Biblioteques Populars pionera a l’Estat espanyol que tenia per objectiu fer accessible la cultura a les classes populars. Tanmateix, aquest projecte no hagués estat possible sense la feina de les bibliotecàries, un dels pocs col·lectius femenins que tingué accés a una formació humanista, si bé que els càrrecs de poder en l’administració d’aquestes biblioteques i de l’Escola de Bibiotecàries seguiren estant ocupats íntegrament per homes.

Podeu llegir l’article sencer al número 414 de L’Avenç (juliol-agost de 2015).