Yeşim Özsoy: “Els dramaturgs a Turquia estem patint autocensura creativa”

9.06.2017

Yeşim Özsoy és escriptora, directora i fundadora de GalataPerform, un espai de producció i actuació per a noves obres de teatre i de New Text New Theater Project, l’objectiu del qual és desenvolupar la dramatúrgia a Turquia. A més, Özsoy és autora de Històries d’Istanbul, a contrapeu, que s’estrenarà al Festival Grec de Barcelona aquest 2017. Del 10 al 12 de juliol Özsoy impartirà a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett el curs avançat d’escriptura dramàtica De l’inconscient a la pàgina. Hem parlat amb ella perquè ens desvetlli en què consistirà aquest taller i sobre la situació del teatre a Turquia.

La dramatrga i directora turca Yesim Özsoy

En la descripció del curs vostè diu que “L’inconscient és una part important del procés d’escriptura. En aquest taller viatjarem des de l’inconscient fins al full de paper”. Com definiria “l’inconscient”?

L’inconscient està format pels nostres pensaments, sentiments, records i molts altres elements inexplicables dels quals no en som conscients (valgui la redundància). La ment és una entitat creativa molt interessant i que no té cap mena de límits. Durant un procés conscient utilitzem una part molt limitada d’aquesta entitat desconeguda i infinita. En el dia a dia, i fins i tot quan escrivim i pensem, recollim coneixement amb unes restriccions relacionades amb la nostra personalitat, els nostres rols socials, la nostra perspectiva sobre qui hauríem de ser i com hauríem d’expressar-nos. Tots aquests elements s’incorporen en la nostra ment sense que ens n’adonem, formen part del subconscient.

Què pot aportar el subconscient o inconscient a la creació artística?

Si intentem arribar i accedir al nostre subconscient, podrem ser capaços de desbloquejar claus importants pel nostre procés creatiu. Hi ha un exercici actoral específic d’Eric Morris que he adaptat i combinat amb exercicis de concentració i meditació. Aquest concretament està destinat als actors, però també l’utilitzo, amb una perspectiva diferent, pels escriptors. En aquest exercici, l’actor tanca els ulls i a través de la memòria entra en el món de l’obra que està estudiant i imagina els pensaments i sentiments que experimenta el personatge de l’obra en qüestió. Durant aquest procés d’imaginació, l’actor ha de combinar el sentiments del personatge de l’obra amb experiències passades, records i fets del propi actor. D’aquesta manera el subconscient es combina i es dissol amb la realitat.

En aquest taller d’escriptura teatral impartirà alguns exercicis de meditació, conscienciació i actuació per obtenir la primera idea d’una obra. Quin és l’objectiu d’aquests exercicis?

Vaig començar a fer teatre com a actriu. Després, vaig començar a escriure teatre i a dirigir. Des dels inicis de la meva carrera, fa més de 20 anys, he estat treballant amb actors. Després vaig estudiar Sociologia i “Performance Studies” que em van servir per adquirir una perspectiva teòrica en la vida i en el teatre. El 2015 vaig esdevenir una professora de ioga certificada. En aquest taller combino el meu coneixement sobre l’actuació, el ioga, la meditació, teoria i escriptura. Jo considero que una persona creativa ha de ser capaç de conèixer i afrontar els seus propis sentiments i pensaments. Així doncs, podria dir que l’objectiu d’aquests exercicis consisteix en induir la consciència juntament amb la concentració en un mateix i en l’ambient. Perquè sinó tenim en compte el nostre ambient, sinó obrim els nostres sentits cap a ell, llavors estem limitats.

La llibertat d’expressió està en risc actualment a Turquia. Com li afecta aquest fet com a dramaturga?

Certament ens trobem en uns temps extremadament durs. Estic segura que tots els dramaturgs a Turquia estem patint autocensura creativa, en allò que poden escriure, dir o interpretar. No obstant això, el poder i la repressió no són tant evidents com a l’Iran. Tinc un amic dramaturg allà que diu que les seves obres estan inspeccionades pel govern i que hi ha unes normes que han d’obeir si volen que els autoritzin la representació de les seves obres. Actualment a Turquia no tenim normes de censura tant estrictes com aquestes, però pots convertir-te en sospitós de traïció o ofensa contra el govern per gairebé tot el que puguis dir o fer.

Especialment els periodistes es troben sota el control d’Erdogan. Què poden fer els dramaturgs evadir la censura i l’estat de control?

Alguns escriptors com Aslı Erdoğan i molts periodistes estan sent perseguits i/o empresonats per aquest tipus “d’ofenses contra el govern”. Tanmateix, nosaltres seguim. Seguim escrivint i representant allò que nosaltres pensem que és la veritat. Però és cert que res ens garanteix que no ens passarà res.
Hi ha hagut moltes protestes. Els nostres companys professors que van ser destituïts dels seus llocs de treball a les universitats s’estan intentant organitzar per continuar ensenyant de la manera que sigui; en els parcs, a l’aire lliure, en teatres independents , en xerrades i tallers… Una de les inclinacions més freqüents a l’hora d’escriure teatre és parlar de la situació actual. Jo puc dir que com a dramaturga m’ha sigut impossible no escriure sobre el context polític turc dels últims cinc o sis anys.

L’estrena de la seva obra Històries d’Istanbul, a contrapeu tindrà lloc al Festival Grec de Barcelona d’enguany. Què ens pot explicar sobre aquest text?

Vaig escriure aquesta obra al 2004. Ha passat molt de temps i Istanbul i el país han canviat molt. Però en essència algunes coses segueixen igual. L’obra té una asimetria en la seva estructura que ve de la musicalitat de la paraula “aksak”. El significat d’aquesta paraula fa referència a “alguna cosa que no flueix” i també “caminar amb dificultat”. Al mateix temps, aquesta paraula fa referència a un ritme asimètric en la música Otomana. En l’obra els personatges estan dividits en dues parts: una família convencional i tradicional versus una altra de secular i moderna. Aquesta és una dualitat que experimentem cada dia en un país que es troba bàsicament entre l’est i l’oest. És una dualitat asimètrica. En resum, l’obra parla principalment sobre Istanbul i Turquia des d’aquesta perspectiva asimètrica.

Quins autors coneix del teatre català i espanyol contemporani?

Conec el teatre català i espanyol a través de la feina que fem en el nostre teatre GalataPerform. Com a teatre independent, hem estat creant un projecte anomenat New text New Theatre des del 2006 i a partir del 2009 aquest projecte ha anat agafant una perspectiva més internacional. Des de llavors hem convidat dramaturgs de fora de Turquia, entre ells, L’Institut Cervantes que s’ha convertit en un company molt important per nosaltres. Vam començar convidant Rodrigo García (encara que sigui d’Argentina, va estar vivint a Espanya), Carles Batlle (que és una part molt important de l’obra que estrenarem al Festival Grec), Juan Mayorga, Sergi Belbel, Paloma Pedrero, Josep Maria Miró i Àngels Aymar. Tots ells han vingut a Istanbul i nosaltres hem traduït les seves obres, n’hem fet lectures dramatitzades i hem organitzat xerrades i tallers amb ells.

Perquè va acceptar la invitació de la Sala Beckett per venir a Barcelona a impartir aquest curs?

Perquè volia experimentar i viure les perspectives dels nous dramaturgs espanyols. És molt important per mi conèixer noves idees, problemes i situacions. A més a més, en el nostre teatre, el GalataPerform, també vam organitzar un cicle de tallers semblant a aquest que ofereix la Sala Beckett. Estic entusiasmada per poder venir i donar aquest curs perquè és el primer cop que tindré alumnes que no siguin turcs. Espero ser útil a Barcelona.

 

Yesim Özsoy serà del 10 al 12 de juliol a la Sala Beckett impartint un curs avançat d’escriptura teatral. Us podeu inscriure aquí.