Carme Fenoll: “Cal apostar per un model bibliotecari innovador i eficient”

Aquest 2015, que serà l'Any de les Biblioteques, es preveu que se n'inaugurin catorze més i que entrin a la Xarxa de Biblioteques, amb diferents categories de serveis, biblioteques de municipis petits (de menys de 5.000 habitants).

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Ahir es va donar el tret de sortida de l’Any de les Biblioteques en un acte inaugural celebrat al Palau de la Generalitat. Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques, ens explica que aquest 2015, es preveu que s’inaugurin catorze noves biblioteques i que entrin a la Xarxa de Biblioteques, amb diferents categories de serveis, biblioteques de municipis petits (de menys de 5.000 habitants) que estan fent, a nivell municipal, un esforç important en matèria de biblioteques.

Carme Fenoll | Foto Francesc Meseguer

El 2015 serà l’Any de les Biblioteques. La celebració coincideix amb el centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Què podem aprendre d’aquell 1915 en què es van posar les bases del sistema bibliotecari?

Celebrar aquest centenari ens servirà per commemorar un moment històric, un moment en què la voluntat de ser del nostre país es va expressar amb dos dels seus trets més característics: situar la cultura com a prioritat del seu desenvolupament i crear sistemes perdurables des de la racionalitat de la planificació. La Mancomunitat va significar un moment d’unió d’esforços de les administracions i els seus líders van ser capaços de triar les persones més vàlides per fer possible grans idees.

Tant o més que al 1915, la cultura, l’educació, el coneixement són les principals armes per fer front als reptes de la nostra societat. Les biblioteques, per tant, com a “centre d’accés bàsic a la cultura” s’han de repensar i ser també centres generadors de reflexió i de suport al pensament. Com al 1915, cal ser atrevits i apostar per un model bibliotecari innovador i eficient.

La commemoració coincideix amb la inauguració de noves biblioteques. Ja en són 365, una per a cada dia l’any. N’hi haurà més?

De fet, l’any 2014 a Catalunya s’han inaugurat 16 biblioteques i ja en comptem 380. En preveiem més, i tant, 14 inauguracions més per al 2015. També entraran a la Xarxa de Biblioteques, amb diferents categories de serveis, biblioteques de municipis petits (menys de 5.000 habitants) que estan fent, a nivell municipal, un esforç important en matèria de biblioteques. Les biblioteques són l’únic equipament cultural obligatori per als municipis de més de 5.000 habitants. A Catalunya s’ha fet molt bona feina i crec que és un bon moment perquè la ciutadania ajudi a posar de relleu la necessitats de preservar espais públics i gratuïts en una societat tan diversa com la nostra.

Quin programa heu preparat per commemorar el centenari?

El programa que hem preparat i que s’anirà desenvolupant, respondrà a dos objectius: en primer lloc, fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat per la Mancomunitat de Catalunya; en segon lloc, posicionar el model de biblioteca pública de Catalunya per fer front als reptes de la societat de futur.

L’any de les biblioteques vol situar aquest equipament cultural bàsic en els nuclis dels debats sobre les polítiques culturals. Així, mitjançant una programació imaginativa i atractiva es vol difondre el paper de les biblioteques com a espai viu, que acull i expressa la màxima diversitat. Però més enllà d’aquesta agenda especialment plena, cal aprofitar la commemoració per iniciar nous projectes que perdurin i que esdevinguin el llegat de l’any de les biblioteques. L’excepcionalitat no ha de venir tant per la quantitat d’esdeveniments, com pel punt d’inflexió que implica iniciar noves estratègies, nous serveis.

L’any temàtic s’agruparà en cinc eixos: Biblioteca i model de futur; ciutadania; lectures; professionals i memòria. Durant aquest any iniciarem el servei de préstec de llibre digital i treballarem per fer possible el catàleg únic i el carnet cultural únic.

Ara fa dos anys i mig que vas incorporar-te al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. En tot aquest temps, el teu cavall de batalla ha estat encomanar una altra manera d’entendre les biblioteques, no com un dipòsit de llibres sinó un espai per compartir experiències i coneixement. T’has sentit acompanyada en aquest viatge? Creus que la teva dèria s’ha entès? 

La idea que m’agrada compartir respecte a la biblioteca del present és la que comparteixen la gran majoria de professionals en actiu i la que observem en les tendències internacionals més potents. La biblioteca va néixer vinculada al llibre però s’ha adaptat als canvis de l’entorn de manera que, sense oblidar el llibre, ha ampliat els seus suports i, amb això, els sectors culturals amb què està vinculada. La música, el cinema, el teatre i tot allò que es difon i s’expressa a través de la xarxa també forma part de les biblioteques.

La meva experiència en aquest temps ha estat molt gratificant. Em sento molt acompanyada pels companys de primera línia, els que dia a dia, fan que amb els recursos existents, les biblioteques siguin un referent important dels seus territoris. També he tingut sort amb els meus responsables polítics, engrescats com jo en potenciar el que —en paraules del conseller Mascarell— és la xarxa cultural més dinàmica del país. Tirar endavant propostes des d’una administració tan gran no és fàcil ni ràpid a nivell d’engranatge i per això fa falta la màxima energia, encarar la gestió de forma positiva i buscar solucions per cada moment. Diria que l’equip del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura està treballant de valent i el suport amb els gestors d’altres equipaments culturals fa que ens reforci la funció de connectors de tot el món cultural. Qui encara no hagi entès la meva/nostra dèria, tindrà tot un any per convèncer-se’n!

Carme Fenoll a la Biblioteca de Palafrugell

Amb molt poc temps has posat en marxa molts programes per reconnectar les biblioteques amb la resta del teixit cultural: editorials, teatres, auditoris, etc. Com ha estat rebuda la teva proposta entre els bibliotecaris i bibliotecàries?

Connectar les biblioteques amb els agents del sector editorials i cultural és un dels objectius i tasques que cada director de biblioteca pública fa al seu territori. El que hem fet des del Servei de Biblioteques és fer-ho a nivell nacional i aprofitar la nostra posició privilegiada per estendre plans que arribin al màxim de biblioteques i de professionals. Estem molt orgullosos per exemple del projecte 10×10, Llegir el teatre, Bibliowikis, Biblioteques amb D.O i estem impulsant alguns projectes que crec que seran importants com el PúblicsBIB o el carnet cultural.

A Catalunya tenim més de 2.000 professionals a les biblioteques públiques. Molts d’ells són autèntics referents culturals i literaris. El grau de compromís varia molt però aquest any 2015 m’agradaria que molts més ciutadans coneguessin aquesta feina i com els pot ser útil aquest professional que sovint, sap més del que sembla dels seus interessos.

Quin balanç fas d’aquesta etapa? Què t’has trobat de bo que no t’esperaves? Què has trobat a faltar?

El balanç és positiu. De bo que no m’esperava he trobat l’aprenentatge i facilitat d’establir lligams amb agents potents de la cultura. Per exemple, és un plaer compartir estratègies amb professionals del món cultural com en Xavier Albertí, en Toni Puig, en Pepe Serra, l’Àlex Hinojo o en Salvador Sunyer i del món editorial com Iolanda Batallé, Izaskun Arretxe, en Toni Sala o la Maria Bohigas. Si puc escollir, aposto sempre per les distàncies curtes. Una anècdota: la setmana del mes d’abril de 2012 que em vaig incorporar al càrrec, vaig anar a la presentació de Núvol. El projecte partia de la il·lusió i el compromís de resposta a la cultura des d’una perspectiva fresca i actual. Quan veig l’èxit i implantació de Núvol, penso que les biblioteques necessitem renovar-nos constantment amb idees arriscades, que ens millorin, ens facin útils i ens apropin als ciutadans amb eines actuals.

He trobat a faltar més agilitat en la gestió. Jo venia del món local on l’administració és molt més ràpida. Per una persona poc pacient com jo, el dia a dia per resoldre qüestions burocràtiques és un exercici de capteniment i estratègia important.

Què esperes d’aquest 2015? Fes-nos la teva Carta als Reis

A la Carta als Reis d’aquest 2015 hi inclouria tres elements: dosis extra de compromís amb la ciutadania per als professionals que treballem en biblioteques; energia per fer possibles els reptes de l’Any de les biblioteques sumant complicitats i sense restar atenció als serveis bàsics i projectes que ja estem oferint; identificació amb els problemes i necessitats de la societat actual per donar respostes des de les biblioteques i ajudar a tenir un país més savi, més democràtic, més crític i més lliure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació