Toni Sala: “La literatura sempre s’ha vist afectada per les innovacions”

22.04.2012

Toni Sala

 

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969), és autor del conegut llibre ‘Petita crònica d’un professor a secundària’, publicat l’any 2001, obra que li va donar popularitat i que va provocar una certa controvèrsia en mostrar les interioritats del món de l’ensenyament. Abans, però, ja s’havia donat a conèixer amb el llibre de relats ‘Entomologia’, que va ser guardonat amb el Premi Documenta l’any 1997. Després, va escriure la novel·la ‘Pere Marín’, un dels seus llibres més valorats per la crítica i ‘Bones notícies’, publicada el mateix any que ‘Petita crònica d’un professor a secundària’. Segueixen la incursió en el gènere biogràfic, ‘Goril·la blanc’, narració en primera persona de les memòries de Floquet de Neu, i ‘Un relat de la nova immigració africana’, que explica les aventures d’un gambià a Catalunya. L’any 2004 va obtenir el Premi Sant Joan de literatura catalana per la novel·la ‘Rodalies’ i, l’any següent, li van concedir el Premi Nacional de Literatura. Posteriorment va escriure ‘Quatre dies a l’Àfrica’, narració sobre un viatge a Guinea Equatorial, ‘Comelade, Casasses, Perejaume’, un reconeixement a l’obra d’aquests creadors i ‘Autoestop.Viatges per la Catalunya d’ara’, en què fa un retrat de la nostra geofrafia actual. La novel·la ‘Marina’ és la seva obra més recent. En aquesta entrevista per a La Comarcal Edicions, Sala ens parla de la seva opinió i perspectiva sobre el món literari i el procés de l’escriptura.

Comencem pels grans temes. Com veu el panorama literari actual?

És una pregunta massa general. Suposo que bé. La literatura va fent pel seu compte. S’ha construït un mercat al voltant seu, però, com sempre, la literatura s’ha desplaçat, ha sortit del cercle d’aquest negoci. És inevitable, amb qualsevol creació sempre passa igual. La creació va a davant, amb grans esforços, és clar, i la resta regueix.

Centrant-nos en la literatura catalana, què li manca i què li sobra?

Li falta fe i li sobren fantasies, li falta ambició i li sobra pretensió, li falta llengua i li sobra retòrica, li falta dedicació i li sobra… Bé, li falten llibres sòlids i li sobren llibres fluixos, cosa que es podria dir de qualsevol literatura en qualsevol moment. Però potser ara mateix la distància entre el que falta i sobra és més gran que en altres moments. Segurament li falta veritat i li sobra mentida. Però aquesta és una feina seva, i, si no la fa, simplement podríem dir que no existeix. Potser la pregunta seria: existeix una literatura catalana? N’hi ha gaire? I no n’hi ha tanta com ens agrada pensar. Una altra cosa és que en realitat la vulgui algú.

Pel que fa a la seva trajectòria com a escriptor, com ha estat la seva experiència personal en el món del llibre?

Interessant. Vaig entrar a una gran editorial en un moment de canvi, que em va afavorir. Després he anat navegant en aquest món que s’ha anat quedant sense nord. Hi ha espais –les editorials, els diaris, l’ensenyament– que estan posats en punts de confluència, llocs des d’on es detecta bé la desorientació. El món del llibre és un d’aquests espais. Durant l’última dècada s’ha anat venent al mercat, i naturalment el mercat ha fet el seu procés de depredació, fins que no n’ha deixat res. I ara el món del llibre es troba que va despullat i que els nous formats li poden prendre el poc que li queda en un moment, com ha passat amb el sector de les discogràfiques. Ja s’ho faran.

Una pregunta que és un clàssic: quins consells donaria als escriptors que comencen?

No hi ha consells. La fe no es pot aconsellar. Només que sàpiguen que hauran de ser valents. Paciència.

Com ha incidit l’entorn 2.0 en la seva feina?

No sé exactament què vol dir “entorn 2.0”. Suposo que em parles del món d’internet. Internet és poc literari, però: què ho és, de literari? Plató mateix discutia l’escriptura, i l’obra de Montaigne es pot llegir com una reacció contra la dispersió de coneixements que la impremta va comportar. Ara, internet sembla una dictadura del present, l’streaming és com aquell riu famós en què no et pots banyar dues vegades. I la literatura el que proposa, justament, és banyar-s’hi no dues, sinó totes les vegades que ens vingui de gust o que ens calguin. En això m’entusiasma una frase d’Augusto Monterroso, citada per Roberto Bolaño, i que diu que, en realitat, amb una bona bicicleta o amb un cavall sí que és possible banyar-se dues o tres vegades en un mateix riu. Vull dir que sempre la literatura s’ha vist afectada per les innovacions i sempre ha aconseguit fer-se-les seves, domar-les, perquè al cap i a la fi el que fa la literatura és humanitzar, domar, portar-ho tot al nostre terreny. Que no vol dir que no representi una feinada.

Descarrega’t El Cotxe, de Toni Sala, el primer e-single de la literatura catalana

Etiquetes: