Sergi Vicente: “No té sentit seguir abocant esforços en el concepte de televisió”

27.04.2017

BTV ara betevé: es pronuncia igual però desapareix el lligam visual amb la “B” com a ciutat i la “TV” com a tecnologia. Per parlar d’aquest canvi d’identitat, ens trobem amb Sergi Vicente, director del mitjà, que ens rep al plató del telenotícies, on la nova imatge ja és plenament operativa: càmeres situades circularment perquè “es pugui veure tot, no amaguem res”. Vicente, que va ser el corresponsal de TV3 a la Xina entre 2003 i 2015, es troba al segon any dels sis que dura el seu mandat, en el qual se li va encarregar canviar la direcció de la televisió pública gestionada per l’ajuntament de Barcelona.

Sergi Vicente | © Ester Roig

Què us ha portat a fer un canvi de marca?
Teníem un problema de falta de transversalitat. El concepte de televisió se centra en una tecnologia molt concreta i nosaltres ens estimem més parlar de l’audiovisual. No té sentit seguir abocant esforços en el concepte de televisió perquè, avui dia, tu veus un contingut i no recordaràs on l’has vist, ni tan sols en quin suport. Per això vam buscar una marca que transmetés aquesta idea i la proposta que va guanyar -després d’un concurs obert- va ser la de verbalitzar-ho: betevé. A mi em sembla molt encertat perquè manté la manera com ens coneix la gent i alhora no poses el pes en la paraula “televisió”.

I el redisseny de l’estètica?
No pots estar venent innovació o dir que vas cap a algun lloc nou sense una imatge que t’hi acompanyi i que també transmeti això. Sense aquest element, ets molt poc creïble. Ara bé, la reflexió sobre la marca és el que condueix al resultat actual.

Prescindir de la paraula Barcelona vol dir que la ciutat perdrà protagonisme?
És cert que a molta gent els va desconcertar que ens desprenguéssim de la paraula Barcelona. Però nosaltres volíem fugir de la proximitat territorial i per això parlem de proximitat emocional o cultural. El pes de la ciutat no el perds, simplement no el lligues a una territorialitat. Tu et pots sentir de Barcelona o viure a Nova York o a Pequín. El que busquem és parlar de Barcelona no només com una ciutat o uns barris, sinó com un referent emocional de molta gent que no viu a Barcelona.

Si la territorialitat perd el pes, quin és l’element distintiu de betevé, quina és el seu senyal d’identitat?
Busquem fer uns continguts molt diferenciats de la resta, sobretot amb el punt de vista. No busquem la Barcelona dels monuments, de postal, sinó un punt de vista de la gent del carrer. El que també busquem és reforçar tota la programació cultural perquè ha sigut un valor històric de betevé. Una altra cosa que ens diferencia és l’atreviment. Des dels primers moments, betevé va fer coses que no feien els altres, com ara posar el primer xat en directe per televisió o portar els reporters sols amb càmeres al metro. Volem seguir innovant.

Sergi Vicente | © Ester Roig

Quins programes reflecteixen millor aquest esperit? De quins et sents més orgullós?
Quan vaig arribar aquí vam començar amb una precarietat absoluta, que ens va condicionar molt l’exercici i ens vam haver d’aprimar. Va ser un any per experimentar. Aquest any ja no estem tan condicionats i estem fent coses de les quals estic molt content, com ara Rius de Tinta: un format transmèdia que explica la ciutat a través de la literatura, que és una cosa que no està fent ningú. També estic molt content de Oh My Goig, que tracta un tema molt difícil de tractar, com és l’educació sexual per adolescents, de manera molt autoritzada. També perquè no és només un projecte que ha fet una productora (Camile Zonka), sinó que s’ha fet conjuntament amb una institució que ho reforça com el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat. A més, igual que amb la imatge de marca, el programa es va fer després que la productora guanyés un concurs públic al voltant d’una idea que vam llançar nosaltres i crec que això millora el nostre funcionament democràtic.

I pel que fa a la ficció?
Tenim una programació de cinema molt consolidada, i som dels únics que programem pel·lícules sense interrupcions per publicitat

M’interessava, sobretot, la ficció de producció pròpia.
Betevé no n’havia fet mai, i amb Tube d’Assaig, vam fer el primer pas. A partir d’ara en vindran més perquè volem experimentar i pujar de nivell. El Tube d’Assaig no deixa de ser low cost, un format per acompanyar al jove talent creatiu, però volem més muscle i més pressupost. No podrem estar al nivell de TV3, però volem tenir presència en la ficció perquè creiem que és un bon terreny per evolucionar. El Tub d’Assaig ens ha permès obrir una escletxa i gràcies a això podrem fer noves coses que, segurament, tindran inversió pública, però no podríem arribar al següent estadi si no poguéssim ensenyar allò que hem fet. La ficció és important perquè, si et surt bé, genera fidelitat amb l’audiència i, si surt molt bé, fins i tot la pots exportar.

Ara que parles de TV3, quin és el vostre principal competidor?
No tenim un gran problema en termes de competidors. Queda lleig dir-ho però vivim d’una subvenció pública, com tots els mitjans de comunicació públics. Això no vol dir que no hàgim d’aspirar a tenir el màxim nombre d’audiència possible, però cas de betevé és únic: no pots equiparar-te amb les altres televisions locals, perquè tenim molt més pressupost, ni tampoc amb els mitjans d’abast autonòmic, perquè en tenim molt menys, de manera que no tenim un competidor directe i no intentem prendre-li el lloc a ningú. Crec que la nostra missió no és de competència sinó de proximitat. Ara bé, l’aspiració és de créixer.

I què diuen les audiències?
Amb un canvi de marca no canviaràs els teus números d’audiència. El que vam identificar és que l’audiència tal com es mesurava no ens servia. Els índexs de share els fa una empresa que es diu Kantar Media i el construeix a partir dels audímetres. A l’àrea de Barcelona hi ha 113 aparells i, en una zona que arriba als 2 milions d’habitants, aquesta mostra no ens serveix, per molt demogràficament equilibrada que es pugui fer. Per això estem buscant quins indicadors tenim i estem fent un quadre d’audiències integrades on analitzem què passa amb l’audiència connectada. Comparant el que ens diuen les audiències de TDT i televisió connectada –Hbbtv– veiem que hi ha una gran contradicció. Encara no podem publicar les audiències integrades perquè encara no les tenim auditades, però estem treballant amb Konodrac, gràcies a un conveni amb TV3 i la XAL on també intervé Abertis, i estem veient que ens donen resultats molt superiors al que ens donen les audiències clàssiques. En alguns casos dues o tres vegades superiors.

En aquest sentit, la fragmentació creixent us afavoreix o us perjudica?
La fragmentació fa que quedis més diluït, però per mi és una oportunitat per créixer. Ara bé, tinc clar que aquest creixement no es produirà d’un dia per l’altre.
Creus que el rol d’una televisió pública canvia en un panorama televisiu tan fragmentat?
D’entrada, la missió pública ens l’hem de creure o no. Si no ens la creiem, no cal ni que en parlem, ni que existim. Ara bé, a gran part de la societat li agrada tenir mitjans públics que garanteixin la neutralitat. I la neutralitat de betevé no és una cosa que diguem nosaltres, ho garanteixen actors com el Col·legi de Periodistes que van reconèixer, per exemple, la neutralitat del nostre seguiment de les darreres eleccions. Avui en dia, les empreses busquen especialitzar-se en comunitats molt petites, però nosaltres no podem fer això perquè tenim una funció pública. Fem cultura, cinema de qualitat, debats, ens acostem als barris… és el dilema etern: com equilibrar la missió pública amb una programació atractiva?

Sergi Vicente | © Ester Roig

I, en aquest context, quins són els públics als quals us adreceu? Heu intentat reforçar algun públic en concret?
Teníem el mateix problema que la majoria de televisions: que es fan programes per a la gent que mira la televisió i que això vol dir persones de 50 anys en amunt. És un altre problema de mesurar les audiències fixant-se només en la televisió i de perseguir únicament mantenir els números en aquests resultats. A nosaltres això no ens obsessiona i estem intentant repartir el joc. Per exemple, amb l’Oh My Goig volem arribar als adolescents, però no sabem encara si ens hauran vist més ells o els seus pares. En qualsevol cas, no ha sigut una estratègia televisiva, sinó que s’ha treballat moltíssim en xarxes.

Quina resposta us ha arribat arran del canvi de Marca?
Molt positiva. En quatre nivells: el públic en general -alguna gent se sent desconcertada, però mai plou a gust de tothom-, he vist celebrar-ho. Pel que fa als treballadors, hi ha un sentiment de pertinença molt fort i, ara que estem elaborant material de marxandatge de la nova marca, veig la gent portant bosses de betevé amb orgull i a mi això em fa feliç. Després, parlant de polítics i tècnics de l’audiovisual, he rebut comentaris que crec que són sincers dient que els agrada molt. Finalment, la gent especialitzada en disseny que entenen per què hem canviat de marca ho aplaudeixen i ho posen com a model. No és casualitat que ens hagin citat blogs de referència.

Quin balanç feu d’aquesta transformació?
El canvi no provocarà res de manera immediata. Sé que és una carrera de fons i tot dependrà de la credibilitat que ens guanyem. Jo tinc un mandat de 6 anys i el meu pas per aquí serà de transició. Vull posar les coses en ordre per treballar en la transversalitat. Hem resolt coses estratègiques: audiències, marca, començar a treballar amb transversalitat. Encara ens falta molt per fer, seria temerari dir que hem fet tota la feina. La meva obsessió és que no siguem telecentristes. No podem conduir la gent cap a la pantalla televisiva únicament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Realment aquest és un canal excel.lent. Que té programes punters, com els històrics, sociològics, culturals,…Que ha de poder ser vist molt més enllà del territori barceloní. No pot ser que no es pugui veure almenys a tot el país. Que ha de subtitular/doblar molt més en català (avui hi ha, penso, força oferta) Que podria ser perfectament allò que el C33 ha de deixat de ser en horaris d gent normal.

  2. Sergi Vicente s’està carregant la televisió pública de Barcelona. Amb la cortina de fum que ven sobre que els canals tradicionals ja no són importants, ha desmantellat els informatius de la cadena. La pàgina web, renovada recentment, tampoc no funciona. Està bé intentar no fer una televisió per a una audiència envellida, però cal un model clar i no fer volar coloms. Crec que és un periodista sobrevalorat que, a més, com a director no val gran cosa perquè no és un bon gestor.

  3. Sergi Vicente s’està carregant la televisió pública de Barcelona. Amb la cortina de fum que ven sobre que els canals tradicionals ja no són importants, ha desmantellat els informatius de la cadena. La pàgina web, renovada recentment, tampoc no funciona. Està bé intentar no fer una televisió per a una audiència envellida, però cal un model clar i no fer volar coloms. Crec que és un periodista sobrevalorat que, a més, com a director no val gran cosa perquè no és un bon gestor.