Sebastià Bennasar: “El gènere negre ens fascina”

22.01.2014

Els dies 24 i 25 de gener se celebra el festival Tiana Negra, amb el millor de la novel·la negra catalana actual. Durant dos dies Tiana acollirà la segona edició del certamen, amb una dotzena d’activitats dedicades al gènere i la participació dels principals autors de la novel·la negra en català del moment, com Jordi de Manuel, Salvador Balcells o el valencià Juli Alandes. El Tiana Negra se celebrarà l’últim cap de setmana de gener, com a pòrtic de la BCNegra, i entre les novetats més destacades hi haurà la xerrada d’un metge forense, un Cinefòrum i el lliurament del primer Premi de Novel·la Negra Memorial Agustí Vehí. El festival vol consolidar-se com a cita anual indispensable dins del panorama literari català, alhora que pretén acostar-se a nous públics. Laura Garcia, Jordi Benavente i Anna M. Villalonga conversen amb Sebastià Bennasar.

 

Sebastià Bennasar ens parla de la segona edició del festival 'Tiana Negra'.

 

Laura Garcia: Quines són les principals Novetats d’aquest any?

Sebastià Bennasar: D’una banda hi ha un augment de les activitats socials i de la implicació de la gent de Tiana: els comerciants, els grups de teatre que faran una lectura dramatitzada, la biblioteca de Can Baratau que ha preparat un contacontes negre per als més petits… i de l’altra tenim l’entrega del premi Memorial Agustí Vehí i la presència d’un forense i un mosso d’esquadra a les diferents taules rodones. És un programa que manté l’estructura literària i hi afegeix una vessant social perquè sigui més rodó i agradi encara a més gent.

L.G: Com s’afronta la segona edició del festival després del gran èxit de la primera?

Amb molt de respecte i sabent que hem de fer molta de feina. No podem decebre els espectadors que varen venir a la primera edició i que esperam que ens tornin a fer confiança, però n’hem de guanyar de nou. La segona edició de qualsevol esdeveniment sempre és la més difícil. I a més a més l’any passat sortí molt bé, amb la qual cosa tenim el punt de partida fixat, ho hem de fer tan bé com l’any passat i a més a més millorar. I esperem que les complicitats no ens abandonin, però ho hem de fer des de la màxima humilitat i des del màxim respecte als espectadors, als creadors i a tota la gent que s’hi ha implicat.

L.G.: Per què es crea l’Associació En Negre?

Crec que era quelcom lògic i necessari. En Negre vol ajudar a l’objectiu que té Tiana Negra i que té tota la gent que es dedica al gènere negre a casa nostra: una major visibilitat. L’associació vol ser una entitat aglutinadora de la gent que està fent coses i convertir-se en una eina de comunicació important entre la gent aficionada a la novel·la negra en la nostra llengua. Era una passa lògica.

L.G: I també com a novetat la presencia d’un autor valencià…

També és un camí lògic, el festival està dedicat a la novel·la negra en català, a la que es fa a la totalitat del territori, i en properes edicions ho mostrarem ben a les clares!

 Jordi Benavente: Projecteu l’audiovisual ‘La vampira del carrer ponent’. Hem trobat ja el nostre Jack l’Esbudellador en l’Enriqueta Martí?

No ho crec. El personatge és fascinant, però el coneix encara poca gent malgrat la novel·la del Marc Pastor i d’altres i del documental de La Zona Fosca i també el musical. És un personatge molt atractiu, però li falta encara una cosa per acabar de triomfar: una gran pel·lícula de Hollywood (i seria fàcil fer-la). Jack l’Esbudellador és un mite universal, l’Enriqueta és una referència que encara és massa local.

J.B: Què tenen els successos, Sebastià, que, malgrat la sang, ens fascinen tant?

Ens fascinen perquè ens mostren una part important de l’ànima humana. És allò de la Guerra de les Galàxies del costat fosc de la força. Tots nosaltres podríem ser en qualsevol moment assassí o víctima i això ens inquieta i ens preocupa.

J.B: Tant vosaltres com la BCNegra programeu xerrades sobre la relació en la realitat i la ficció, sobre com el gènere negre s’alimenta de successos i casos reals per bastir històries inventades. Perquè després parlin de gènere menor… S’acabarà demostrant (alguns ja ho sabem) que res com una bona novel·la negra per radiografiar la societat. 

Jo crec que el problema no és haver de demostrar res, sinó de modernitat de la nostra societat. Cal veure que societats molt desenvolupades com Alemanya o França o els EUA (amb un desenvolupament diferent, però també) tenen perfectament interioritzada la presència del gènere negre com a alta cultura. Tesis doctorals, congressos universitaris, milenars de lectors i festivals de tota mena ho demostren. Aquí vivim encara la rèmora del franquisme i el divorci entre la universitat i el món real: no queda prou intel·lectual dedicar els esforços a un gènere molt llegit. Borges (un dels grans) deia que “a la novel·la negra li falta la dosi necessària d’avorriment per entrar a la universitat”. A poc a poc les coses van canviant, però encara hi ha molt de prejudici…

Anna Maria Villalonga: Enguany s’ha convocat el premi memorial Agustí Vehí. Quantes novel.les s’hi han presentat? Esteu contents de les obres presentades?

En total s’han presentat una dotzena de novel·les i en general estam satisfets de part de les obres presentades. La qualitat mitjana és bona, tot i que també hem de fer notar que hi ha hagut gent que s’han presentat al premi amb obres força mal escrites, cosa que ens ha sorprès, i també uns quants amb obres molt ben escrites però que no eren negres ni seguien els paràmetres de la convocatòria. Tot i així el nivell no està malament.

A.M.V: Creus que les col.leccions especialitzades poden ajudar a la difusió dels gèneres o més aviat les converteixen en reductes?

Jo crec que ajuden a difondre el gènere. M’explico: la seva existència i l’èxit que tenen (èxits relatius, estam parlant de literatura en català) motiva que la resta d’editorials també apostin per la novel·la negra i que tot plegat ajudi a la visibilitat dels nostres escriptors, o sigui que en principi és bona la seva presència I més perquè en molts de casos tenen directors que controlen molt bé el gènere i fan de filtre.