Saül Gordillo: “Volem rellançar iCat”

6.05.2016

Mentre entrevisto Saül Gordillo, el nou director de Catalunya Ràdio que fa pocs dies ha estat nomenat també director de Mitjans Digitals de la CCMA, m’adono que és destre mesurant les paraules. Es nota que és periodista perquè sap fer discórrer el llenguatge cap on vol, driblant inconveniències i subratllant punts forts.

Saül Gordillo | Foto: Elisabet Ventura

Saül Gordillo ara és director de Mitjans Digitals de la CCCMA | Foto: Elisabet Ventura

El seu català sembla impecable, però quan afino l’oïda me n’adono que de tant en tant, molt lleument, se li escapa una essa sorda on no toca i llavors recordo que els seus pares van néixer fora de Catalunya. Té una veu radiofònica, forjada de ben segur a les emissores municipals del Maresme on va col·laborar en programes informatius i musicals a partir dels 18 anys. Ara en té 44 i, després de treballar a El Punt, de dirigir l’Agència Catalana de Notícies i de ser el cap de continguts digitals de El Periódico, ha estat nomenat director de Catalunya Ràdio i de Mitjans Digitals de la CCMA. Quan ja ha complert cent dies en el primer càrrec, em presento al seu despatx. Vull preguntar-li pel paper que li reserva Catalunya Ràdio a la promoció i la difusió de la cultura.

Eva Comas: El Mandat Marc de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fixa com a objectiu de servei públic la promoció de la llengua i la cultura catalana, i el Contracte Programa indica que un 40% de la programació de les emissores de Catalunya Ràdio –sense incloure els canals d’Internet- s’ha de dedicar a la temàtica cultural i a la promoció d’artistes emergents al país. Catalunya Ràdio compleix aquest 40% de la programació cultural?

Saül Gordillo: Jo crec que el paper del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio pel que fa a la cultura i al sector cultural està garantit. Tenim programes específics, “En Guàrdia”, “Mans”, de cultura popular; tenim Catalunya Música, enregistrem més de 300 concerts a l’any per a una xarxa internacional d’emissores, la UER. En tots els programes de la graella generalista sempre hi ha continguts, seccions, espais que afavoreixen propostes culturals, entrevistes vinculades al món de la cultura i de la intel·lectualitat del país… El programa “La vida” té una secció de llibres, l’“Enigmàrius” és cultura. També “La Tribu” i “El Suplement” són programes que tenen un component important d’aquest tipus de continguts. Si es suma tot, segurament Catalunya Ràdio és l’emissora del país que més fa pel sector cultural.

De tota manera, en els darrers anys, la cultura no ha estat l’àmbit més afavorit a Catalunya Ràdio. iCat va caure de la FM i el programa cultural “Sentits” d’Adolf Beltran va perdre pes a la graella. Amb vostè i amb Jordi Borda com a director adjunt, la cultura tindrà més pes?

Tindrà més pes. Una de les primeres coses que hem fet és donar a iCat una finestra a l’antena de Catalunya Ràdio durant la Setmana Santa. També ho farem aquest estiu, de tal manera que els programes musicals d’iCat sortiran a l’emissora generalista. Amb això hem volgut donar un doble missatge: per una banda, apostem per la música i per la cultura, apostem per l’escena musical catalana, i, per l’altra, recuperem una marca que durant els últims anys només estava funcionant a través de l’entorn digital, per rellançar-la, sabent que al darrere hi ha una comunitat molt fidel que durant aquests deu anys ha estat el pal de paller dels valors emergents de la música catalana.

En la celebració dels 10 anys d’iCat, el conseller de Cultura, Santi Vila, va indicar que l’emissora tornaria a emetre per FM. “Estem conjurats a aconseguir que iCat emeti per totes les plataformes possibles”, va dir. iCat tornarà a la Freqüència Modulada?

Vam estar molt contents de les paraules del Conseller de Cultura, perquè, tot i un context econòmic difícil, ha assumit una de les demandes del sector musical: que és que iCat torni a la Freqüència Modulada. Tot el que podem fer mentre això no arriba és seguir treballant per posar en valor el contingut d’iCat, per potenciar la marca i per pensar de quina manera seguim sent útils en l’entorn digital, posant les bases per si algun dia hem d’emetre en FM.

Que iCat torni a la FM, ho ha de decidir el conseller Vila o el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? 

Saül Gordillo porta el timó de Catalunya Ràdio | Foto: Domènec Gibert

Saül Gordillo porta el timó de Catalunya Ràdio | Foto: Domènec Gibert

El conseller ens pot donar un suport que necessitem. Quan la Corporació va decidir que iCat deixés d’emetre per FM ho va fer per aconseguir un estalvi econòmic en un moment d’una situació pressupostària molt dura. El conseller no és qui ho decideix, però pot ajudar. Ell té una demanda del sector musical i cultural, i sap que una manera de donar suport a aquest sector és ajudant iCat a tenir presència un altre cop a la Freqüència Modulada.

 

Com s’articularà aquest ajut?

No ho sé, perquè encara no hem arribat a aquest grau de concessió i, a més, el Govern de la Generalitat està pendent de l’aprovació dels pressupostos. Per tant, estem en un escenari molt embrionari. Del que es tracta és que tinguem els recursos perquè puguem assumir el sobrecost per emetre per FM.

És molt elevat aquest sobrecost?

Sí, són bastants diners. No et sé dir ara mateix la xifra exacta. Cal pensar que emetre per tot el territori en Freqüència Modulada val uns diners. Ara estem fent 24 hores de contingut digital i estem en disposició, de si se’ns demana, de fer-ho a la FM.

Diu que busca un model de ràdio innovador i que vol arribar a nous públics. Quina serà la seva estratègia?

Hem de potenciar l’entorn digital. En la mesura que puguem, intentarem tenir continguts de nínxol, especialitzats i específics a Internet. En aquesta plataforma és on podem encabir els continguts que estrictament no caben al 100% en una graella generalista. Anirem per aquí: per potenciar l’entorn digital, amb un públic molt específic. Després, afavorirem que aquest contingut tingui una finestra en forma de secció, de càpsula o d’aparició puntual a la graella generalista. Aquesta és una de les línies a treballar en aquesta nova etapa.

Sorprèn que youtubers i booktubers hagin demostrat que els llibres, els videojocs i d’altres productes culturals són interessants i que tenen un públic molt ampli. Vostè diu que els mitjans públics confien en la cultura, però no sé si hi confien prou?

Jo demano un vot de confiança, donarem suport al món cultural. També és cert que aquests actors que dius es mouen en uns canals alternatius, diferents dels mitjans de comunicació tradicionals. La Corporació i els mitjans públics catalans són els més ben posicionats en l’entorn digital per poder connectar amb aquest tipus de creadors, però no deixem de ser mitjans tradicionals, que venim d’una història en la que ens hem adaptat i en la que ens estem constantment readaptant. Per a un determinat nadiu digital, els mitjans -encara que siguin molt innovadors- no deixen de ser mitjans. Els nadius digitals ens veuen amb un cert recel i aquesta és la barrera psicològica que hem de superar. Hem de ser més propers a aquesta gent, ens han de veure com uns aliats. Crec que iCat, en aquest sentit, és un exemple d’una marca que per a aquests actors és una plataforma de projecció i no pas una amenaça o un competidor. Hem d’aprofundir en aquesta idea, que som aliats des dels mitjans públics catalans de tota aquesta gent, perquè ells, amb totes les seves eines digitals, en tots els seus entorns, segueixin conreant la seva audiència i fins i tot explorant models de negoci, però sabent que necessitaran en un moment o altre un aliat, un aparador i allà hi haurem de ser els mitjans públics. Volem ser un punt de trobada d’aquests nous creadors. iCat és estratègic perquè ens apropa a un públic jove i que a més a més ofereix un contingut que connecta amb una audiència, que volem rejovenir. Li volem donar un contingut de tendència cultural, de valors emergents, i això segurament no és quantitativament molt rellevant, però qualitativament, pel moment en el que es troba Catalunya Ràdio, és estratègic perquè ha de servir per connectar amb un públic que tard o d’hora haurem de tenir.

Teniu previst d’ampliar els programes d’iCat?

Ara tenim “El cel obert”, “Delicatessen”, “Els experts” i altres programes setmanals com “5Songs” o “Sona 9”… Déu ni do el que fem! No es tracta de pensar a fer-ne més, sinó de posar en valor precisament això que fem. És per aquest motiu que iCat tindrà presència a l’estiu a Catalunya Ràdio. És una manera de projectar un contingut que tenim i que part del públic que no es mou en l’entorn digital desconeix. Si la cosa anés a més, és evident que intentaríem potenciar-ho, però de moment no volem posar el carro davant dels bous.

A banda d’aquesta incorporació de seccions d’iCat a l’antena de Catalunya Ràdio, què ens pot avançar de la programació d’aquest estiu per a l’emissora generalista?

La tenim gairebé tancada i apostem per una graella amb molts professionals de la casa. A excepció d’“El Suplement” i de “Líquids” de Xavier Graset, ho fem tot amb gent de la casa. És una graella per potenciar el talent intern de l’emissora. De fet, aquesta va ser una de les demandes que vam assumir des del primer moment que vam arribar a la direcció de Catalunya Ràdio. Volem donar visibilitat als professionals de l’emissora. També ho fem per una qüestió que, no ens n’amaguem, té a veure amb una certa necessitat econòmica. Farem una graella que és un 16% més barata que la de l’any anterior, que ja era un 9% més barata que la de l’altre any. Per tant, en dos anys, tindrem una graella un 25% més barata i amb una setmana més. Aquesta programació servirà de tastet per veure per on aniran els trets de la nova temporada, que encara no et puc avançar perquè no està tancada.

Teniu previst de recuperar les corresponsalies comarcals?

No ho tenim previst perquè el context econòmic és el que és i no ens permet pensar en una expansió ni en una recuperació d’aquestes corresponsalies. El que sí que puc dir és que Catalunya Ràdio no ha perdut presència territorial ni compromís amb el territori perquè manté les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona, i dedica molts recursos a cobrir el territori metropolità de Barcelona. Som l’emissora de ràdio que té més recursos periodístics per fer informació en el territori. I estem en un context en el que anem cap a una confluència amb els serveis informatius de TV3 i en aquest context és lògic pensar que, comptant que hi ha un altre actor públic que és l’Agencia Catalana de Notícies que té una forta presència territorial, s’haurà d’optimitzar i aprofitar al màxim els recursos públics que ja hi ha per fer informació al territori.

Com serà aquesta confluència dels mitjans informatius de TV3 i Catalunya Ràdio?

Està prevista per a finals del 2017. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio treballaran en el mateix espai físic que els de Televisió de Catalunya. Hi haurà una gestió més optimitzada i més coordinada d’aquests recursos. Déu ni do, el projecte que representa! Des de Catalunya Ràdio ho observem com una oportunitat per tenir encara més força. Ho vam començar a escenificar amb un programa conjunt per Sant Jordi, el primer en 33 anys d’història.

Aquesta confluència suposarà un sacrifici de cara a la plantilla d’informatius?

Jo crec que més enllà del canvi lògic que suposa un canvi físic, no. Penso que és una oportunitat i que hi tenim molt a guanyar, més que no pas un sacrifici. A més a més, per primera vegada aquest pot ser l’escenari ideal perquè es pugui complir una de les reivindicacions de Catalunya Ràdio, que és tenir les mateixes condicions laborals que TV3.