Sam Abrams: “Sorescu porta la vinculació de poesia i teatre cap a l’experimentalitat”

Dilluns 29 de setembre, té lloc a la llibreria Laie de Barcelona, la xerrada sobre la poesia de Marin Sorescu, Ana Blandiana, Mircea Cărtărescu i Letiţia Ilea, organitzada per l’Institut Cultural Romanès, en el marc de la fira internacional Liber.

Dilluns 29 de setembre, té lloc a la llibreria Laie de Barcelona, la xerrada sobre la poesia de Marin Sorescu, Ana Blandiana, Mircea Cărtărescu i Letiţia Ilea, organitzada per l’Institut Cultural Romanès, en el marc de la fira internacional Liber. Xavier Montoliu conversa amb D. Sam Abrams és l’encarregat de fer la presentació d’aquests autors, al final de la qual els actors Àurea Márquez i Xavier Ripoll diran un tast de poesia romanesa en català i en castellà, mentre que la traductora Corina Oproae posarà veu en romanès a cada autor. 

Aquests poetes romanesos pertanyen a quatre dècades del segle XX: Marin Sorescu (1936-1996), Ana Blandiana (1942), Mircea Cărtărescu (1956) i Letiţia Ilea (1967). Una mostra cardinal de la poesia romanesa contemporània. Tanmateix, quines causes atribueixes al fet que la literatura romanesa sigui pràcticament desconeguda a casa nostra i, en canvi, altres literatures de darrere del teló d’acer ja fa temps que convuien amb la catalana?

Em sap molt de greu haver-ho de dir, però la literatura catalana sempre ha dividit les tradicions literàries d’Europa de l’est en dues categories, és a dir, les tradicions de primera i de segona. A les tradicions de primera, tenim, per exemple, la polonesa i la russa, mentre a les tradicions de segona tenim, per exemple, la romanesa i la lituana. Ara bé, encara que s’hagi prioritzat unes tradicions respecte a les altres, la literatura catalana està ben lluny de conèixer com es mereixen les tradicions d’Europa de l’est. Dos exemples ben estridents: la primera mostra de la poesia de Milosz amb cara i ulls és la gran antologia de Xavier Farré de l’any 2006 i la primera gran mostra de Joseph Brodsky és del 2013!

Com a lector de poesia, però especialment ja de fa anys de poesia romanesa, aleshores en llengua anglesa, consideres algunes particularitats o trets generals de la poesia romanesa o bé d’aquests autors en particular? 

La tradició poètica moderna de Romania és una tradició que resulta molt difícil de conèixer en conjunt. De fet, crec que només ara estem en una certa posició per mirar-la i conéixer-la bé. El període soviètic va entenebrir el panorama perquè lògicament es produïa molta poesia de protesta política que no ha passat de tenir un interés documental o d’època. I aquesta prioritat ideològica va obscurir la presència de poetes de gran valor. Ara caldria revisar la poesia de 1946 ençà per separar la poesia del moment de la poesia de llarg recorregut. Respecte, a la poesia actual, existeix una gran dinàmica creativa a Romania perquè el país ha renascut. Sigui com sigui, la poesia romanesa és una de les importants tradicions líriques d’Europa. Per exemple, no dubto en pensar que Marin Sorescu és un gran poeta internacional.

En el cas de Sorescu, ara ja circula una antologia de la seva poesia dins el sistema literari català. Però tanmateix, és un poeta que sembla no estar tan de “moda” a Romania, a pesar de ser un autor canònic internacional. Per què sovint les nostres cultures obliden els autors patrimonials? 

Em sembla perfecte que el coneixement de la poesia romanesa a Catalunya arribi de la mà de Marin Sorescu. D’alguna manera és començar pel començament. I em fa una particular gràcia que la literatura catalana està disposada a acceptar una veu clàssica de la modernitat romanesa quan, al mateix moment, deixa caure tants i tants clàssics moderns a la seva propia tradició. Aquest any és el centenari del poeta, crític, traductor, professor i editor Josep M. Boix i Selva i què s’ha fet per ell? Ben poc. I qui ha sentit parlar d’ell? Poquíssima gent.

Sorescu és un autor molt polifacètic: pintor, traductor, i també autor de teatre. La seva dramatúrgia es pot percebre clarament en la seva poesia. És una aliança que pocs poetes han practicat, no et sembla? 

Efectivament, la poesia i el teatre de Sorescu estan units per la base. De fet, els poemes de Sorescu són al capdavall petits monòlegs dramàtics. Ara bé, per parlar del teatre de Sorescu hem de rebobinar la pel·lícula de la literatura moderna per trobar un moment de l’Alta Modernitat quan molts autors dramàtics van decidir tornar a reivindicar el vers pel món del teatre. Penso en autors com W. B. Yeats, T. S. Eliot, Archibald MacLeish, Paul Claudel i molts altres. El teatre de Sorescu neix a partir d’aquesta base. Amb una diferència, però. Sorescu actualitza o modernitza la tradició dels seus antecessors i porta la vinculació de poesia i teatre cap al món de la literatura més experimental. Sempre les propostes modernes de vincular teatre i poesia havien estat més aviat de signe classicista. Per altra banda, s’entén perfectament que Sorescu anés del vers al teatre. Era una qüestió de superar o complementar el solipsisme del seu vers. Va arribar un moment que Sorescu necessitava parlar de temes de més abast i de més calat i va derivar cap al teatre per poder-ho fer i, de passada, va obrir les portes a la unió entre avantguardisme i teatre en vers.

Parlem ara d’Ana Blandiana. Segurament una de les poetes conegudes arreu també pel seu compromís contra el comunisme –va fundar el Memorial de Sighet a l’antiga presó política d’aquesta localitat, amb la intenció d’endreçar la memòria històrica del totalitarisme comunista romanès. La seva poesia està impregnada d’aquesta duresa existencial.

Vaig arribar a l’obra de Blandiana ara fa trenta anys. Era una poeta que jo associava amb poetes del meu país com Robert Lowell, que eren poetes confessionals amb molta consciència política i social. El cas de Blandiana em sembla paradigmàtic d’una part del que està passant a Romania en aquests moments. Al seu darrer llibre es nota que Blandiana intenta renovar la seva poètica i alllunyar-se de la poesia de compromís. El títol de l’obra em sembla molt emblemàtic. El títol de l’obra ens diu que l’autèntic país de Blandiana és el full de paper on escriu els seus poemes, és a dir, la seva obra ja no pot admetre apriorismes més enllà de la pròpia literatura. Blandiana afronta el mateix problema que Herta Müller, renovar o quedar-se sepultada a les pàgines d’història de la literatura de compromís. Müller ho té molt més difícil perquè el Nobel pesa i fixa expectatives. Müller, per sortir-se’n, haurà de prestar més atenció a la poeta que porta dins.

Cărtărescu deu ser sens dubte un dels autors més reconeguts internacionalment, si bé, sobretot com a prosista i autor dels seus diaris que publica regularment. Escull molt bé als festivals als quals participa, com ell mateix comentava arran de la seva participació al Festival Internacional, el maig passat. Què és el que t’havia atret d’ell per haver-lo convidat al Festival?

De Cărtărescu, tant en prosa com en vers, sempre m’ha atret una sèrie de trets: intensitat, autenticitat, subtilesa, gràcia… Crec que el poeta en Cărtărescu sobreviu canalitzat cap a la prosa memorialística. La prosa de Cărtărescu és la prosa d’un poeta. Dit d’una altra manera, la prosa de Cărtărescu tindria la meitat de l’impacte que té actualment si no hagués passat l’autor per la disciplina de la poesia. De fet, ara Cărtărescu fa memorialisme líric i subratllo la paraula líric. Respecte al Festival vaig voler fer dues coses. Quina pretensió la meva, oi? Volia que Cărtărescu veiés que la seva poesia encara és molt viva. I volia que el públic català veiés un poeta romanés de magnitud que fos, alhora, una persona atractiva amb la qual es podrien identificar. Volia que Cărtărescu representés la poesia romanesa i que el públic pensés que s’havia de posar les piles i conéixer aquella tradició desconeguda. He mirat de plantar una llavor, amb tota la humilitat del món.

I Letiţia Ilea. Aquesta jove poeta escriu amb un estil sense cap tipus puntuació, però amb una sagacitat a cavall entre el comunisme i el post comunisme, en la línia generacional del postmodernisme de Cărtărescu. Trobes que les generacions joves estan fent un salt endavant literàriament? 

Letiţia Ilea? Em sembla que la seva obra es dreça justament sobre la falla entre el passat i el present de Romania. I la seva actitud de reconduir el passat cap al present em sembla lloable. És una poeta seductora, sincera i incisiva, que sap perfectament on és i quin terreny trepitja. Viu en un món de grans transicions i no vol quedar a l’altra pàgina de la història del seu país, ara que s’està girant. Quina força que té aquesta poeta. M’agradaria que el seu exemple fruités en aquest país!

Lectura dels llibres:

Per entre els dies: antologia poètica. Marin Sorsecu (Palma: Lleonard Muntaner, 2013; ed. bilingüe). Trad. Corina Oproae i X. Montoliu Pauli.

Mi patria A4. Ana Blandiana. (València: Editorial Pre-Textos, 2014; ed. bilingüe). Trad. Viorica Pâtea i Antonio Colinas.

Sobre pérdidas y ganancias (Granada: Valparaíso Ediciones, 2014; ed. bilingüe). Trad. X. Montoliu Pauli

Aquest acte és el primer de tres altres activitats de caire romanès, que tindran lloc aquesta setmana a Barcelona: dimarts, taula rodona „La Bucovina com a metàfora”, organitzat pel PEN Català, a la llibreria La Central; dimecres inauguració de l’exposició „Flashback Romania”, dins el cicle d’exposicions Europa 25, organitzada per l’ajuntament de Barcelona, el consolat romanès a Barcelona i l’Institut Cultural Romanès i, també dimecres, la presentació de la traducció del llibre de Doina Ruşti, Eliza a los once años, a la llibreria Alibi.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació