Raül Del Moral: “Cada instrument m’inspira una forma de crear diferent”

8.03.2017

Raül del Moral és un músic camaleònic, capaç de submergir-se en l’heterogènia musical. La seva capacitat d’adaptació rau, però, en l’extensió del seu coneixement i domini sonor, organològic i musical. El podrem trobar rere l’escena component les músiques d’anuncis de diverses grans firmes internacionals, a l’estudi produint el nou disc de La Folie, component música per Sarao / Universal Music o lliurement entregat a la interpretació del jazz progressiu, del hiphop o del pop, sempre partint de l’espontaneïtat que el caracteritza tant en la guitarra, els teclats, el saxo i la veu. Alguns descriuen Del Moral com un multi-instrumentista i com un multi-estilista.

Raül del Moral

Ens trobem a Vilassar de Mar una tarda de febrer, molt més suau i tranquil·la que l’ambient novaiorquès en el qual Meritxell Neddermann i Raül Del Moral es van conèixer. Avui els atzars ens han dut a coincidir en aquest racó del Maresme d’on provenim Meritxell Neddermann i jo mateix. Del Moral és del barri barceloní de Sant Andreu però si una cosa tenim en comú és que, en tots nosaltres, la música és quelcom que es va coure a casa, des de ben petits. L’ambient amistós i casolà d’aquest poble del Maresme ens porta a endinsar-nos en la intensa activitat musical d’en Raül…

Raül Del Moral: Quan tenia 7 anys vaig començar a tocar l’orgue a l’escola. Aquell primer contacte amb la música no va donar fruit fins al cap d’uns anys quan, per una certa intuïció vaig demanar una guitarra a la meva mare. Va ser llavors que, de forma autodidacta vaig anar aprenent fins al dia d’avui. Va anar passant el temps i cada cop imperava més la necessitat d’aclarir certs conceptes musicals, va ser així com vaig entrar a estudiar un parell d’anys a l’Aula de Música Moderna de Barcelona, interessant-me altre cop pels teclats.

Els que et coneixen saben que, a més dels teclats i la guitarra, t’atreveixes en les teves produccions amb molts més instruments…

RM: Sí, després del piano, que es convertiria en un dels meus instruments secundaris, em va sorgir l’oportunitat de tocar el saxo en una xaranga, va ser així com vaig començar-me a iniciar també amb aquest instrument. Després en vindrien molts d’altres, com el baix, la mandolina, la melòdica, alguns instruments de percussió menor i finalment la veu, que és l’instrument amb el qual m’estic barallant ara.

Un instrument influencia de forma molt concreta el contacte que un té amb la música i amb la producció musical. Què t’aporten aquests instruments?

RM: Cada instrument m’inspira una forma de crear diferent. És increïble com cadascun d’ells em canvia el punt de vista del que estic tocant i com ho afronto. Penso que és molt enriquidor saber una mica de cada instrument, no només saber com tocar-los, sinó conèixer-ne el funcionament, les tessitures, les possibilitats…

El teu darrer disc està produït i fet completament per tu. Però la música i el fet creatiu tu sempre els has compartit amb d’altres persones…

RM: M‘encanta compartir la música amb els meus amics músics. M’agrada que vinguin a col·laborar, a posar el seu color, penso que és molt enriquidor, però aquest cop les circumstàncies de la vida m’han portat a fer-ho així, sol i optimitzant els meus propis recursos. M’agrada el fet de pensar que tot passa per un motiu i que les situacions quotidianes et porten a fer un disc amb un so o un altre. Ara mateix visc en una habitació de 3 metres quadrats, envoltat d’instruments i fent servir el que tinc a l’abast.

Però no sempre ha estat així.

RM: No. He tingut la sort de treballar amb gent d’àmbits molt i molt diferents. He fet la música pel documental El Culo Del Mundo de l’Andreu Buenafuente o la sintonia del programa En el aire del mateix humorista. També he tocat amb la Txell Sust amb el seu projecte pop o amb en Llibert Fortuny i la Gas Band, tocant jazz progressiu. Enfoco la música des de perspectives molt diverses, també des de la direcció musical de la companyia de teatre aeri “Grupo Puja!” on a més en sóc guitarrista, teclista i cantant. Fins i tot he fet música per a anuncis de companyies com Volkswagen, Renault o Pavofrio.

No pares mai quiet i camines sempre cap a objectius clars. Cap on camines ara?

RM: Segueixo en la tònica de caminar cap a diversos objectius i amb la perseverança d’arribar a tots. Ara mateix estic preparant un disc de poemes de Palau i Fabre, alhora que encapçalo una formació de blues i segueixo amb la direcció musical de la companyia de teatre acrobàtic “Grupo Puja!”. També estic produint el nou disc de La Folie, component música per a Sarao/Universal Music, preparant un disc de beats de hiphop i EDM i organitzant un projecte per musicar poemes en Aranès…

Multi-estilista i polifacètic. Què t’aporta tanta activitat?

RM: De moment moltíssima feina i estrès però alhora és molt enriquidor, tinc les meves eines per tirar endavant. De totes maneres, m’agrada estar en projectes on puc aportar una olor nova, per crear un plat amb un gust diferent. En la música, com en el menjar, un ingredient ho pot canviar tot, per bo i per dolent, i a vegades els sabors més allunyats s’abracen sense vergonya.

Raül del Moral

Palau i Fabre va ser també un artista polifacètic: poeta, autor dramàtic, contista, assagista i estudiós de la pintura. Alhora la seva obra ens descobreix dimensions que van més enllà de la percepció habitual de la realitat, cert paral·lelisme amb la música. Què hi trobes?

RM: Palau i Fabre és un dels molts autors injustament oblidats. Musicar els seus poemes dóna contingut a les meves aspiracions com a músic i al meu propi món interior. Alhora, sento la necessitat de treure un disc sota el meu nom i sortir de darrere el taló per posar cara i protagonista a les meves composicions. És probablement una simbiosi on tots dos ens servim l’un de l’altre per donar-nos a conèixer. Ara farà cent anys del seu naixement i crec, també, que aquest és un bon motiu per reivindicar la seva figura i obra i, així, contribuir a preservar la llengua que tenim i que ens identifica culturalment.

Palau i Fabre va explorar en les seves obres diversos gèneres literaris com l’assaig, la narrativa i la poesia. El disc, en aquest sentit, explora també diversos gèneres i estils musicals?

RM: És un disc que ha sortit de manera molt espontània. No em considero purista amb cap estil de música, ja que m’agraden tots i m’agrada fusionar-los. Serà un disc molt divers des del folk fins al hiphop, passant pel minimal. El que li dóna un lligam a tot són els poemes.

Les lletres seran del poeta, però la veu la poses tu?

RM: Si, però no cantaré a tots els temes. M’agradaria, però sóc una mica desastre amb les veus i per estrany que sembli, em costa cantar en català o castellà, ja que el meu background és la música anglosaxona. Per sort al disc hi col·laboren amics músics de diverses generacions, com la Txell Sust, l’Amadeu Casas, la Paula Giberga de la Folie, la Judit Neddermann i suposo que alguna sorpresa més…

Un disc que portarà el teu nom. I a partir d’aquí?

RM: Amb aquest disc inicio una nova etapa, també d’aprenentatge. Saber difondre la meva música, donar valor al que faig i expressar-me directament de cara al públic també és quelcom que m’ha d’aportar aquest nou camí. Ara mateix la meva vida em porta a desenvolupar-me com a artista en solitari, i en aquest camí estaré sempre atent de poder agafar les dreceres que m’apropin a tot allò que m’interessa, davant o darrere el taló, compartint amb d’altres l’experiència musical, fent música per a cinema… la música és quelcom que viu en mi i que tinc la sort de poder expressar de maneres molt diferents.

Meritxell Neddermann i Martí Sancliment

Últim treball de Raül del Moral: EP Beats HIP HOP – DELMORAL – Cinematic Beats