Primer és el nas

22.05.2013

Andreu Sotorra va entrevistar Monti l’any 1998. La seva conversa va ser publicada a l’Avui DDD el desembre d’aquell mateix any, amb reportatge gràfic de Josep Losada. Andreu Sotorra ha tingut l’amabilitat de cedir-nos la publicació d’aquella entrevista.

 

Monti | © Pau Sarraute

¿Un nas tan bonàs no és un nas com un cabàs? És un Monti preolímpic format a l’època d’or de Comediants. De petit, a can Montanyès, ell i Joan Font ja menjaven totes les sopes teatrals al mateix plat. ¿Comediant o pallasso? ¿’Ma, non lo sai…?

¿Qui va ser primer, el Monti del circ o el ‘Full Monty’ del cinema?

Els primers van ser els Monty Python del cinema.

¿Després de cent funcions de ‘Klowns’, ja saps on és el teu amic Fru-Fru?

On és… on és… És mort. El va matar el senyor Fellini. Fru-Fru és un compendi de diversos personatges, per mi. És tret d’una pel.lícula que fa una reflexió sobre la mort del pallasso. Encara no l’he trobat, el meu amic Fru-Fru.

¿Ferreroni és un parent llunyà d’aquell Ferrer de Tall del teatre?
Ho podria ser, per la vena teatral, però un parent molt llunyà.

¿Un Martínez ha de tenir el cap pelat perquè les coses a la pista surtin bé?

Li dóna caràcter. Tenir el cap pelat ja demostra alguna cosa molt especial.

¿Un piano que explota a miques a la pista no deu ser un piano gaire ‘forte’?
No, és un piano… això… ‘piu grande’… no.. ‘piano vivacce ma non troppo’.

¿Un clown que juga amb mistos es pot cremar?
Un clown es crema. Jo mateix m’he cremat moltes vegades amb els mistos. I sense jugar amb mistos, també es pot “cremar”.

¿Una ballarina que fa de trapezista no corre el risc de torçar-se el peu?
Sí, pobreta. De fet, una trapezista que fa de ballarina és qui se’l pot torçar, i encara més si la fas pujar al trapezi amb sabatilles de puntes, que és allò més antiballarí i més antitrapezi que existeix.

¿La rosa de Sant Monti que enamora no fa la competència a la rosa de Sant Jordi?
Sí que l’hi fa. Almenys ho intenta. Però la rosa de Sant Jordi encara és molt potent.

¿Un maniquí de circ és com una nina inflable en versió light?
Un maniquí de circ és més que una nina inflable. Les nines inflables es punxen. Els maniquís que van amb el circ poden arribar a ser eterns.

¿Donar galetetes i vi ranci al públic és per no sortejar nines i pilotes?
És una manera de poder alternar amb els espectadors sense haver de fer cap rifa amb joguines estrambòtiques d’aquestes.

¿El circ de ‘Klowns’ al Teatre Lliure porta un elefant de drap perquè així és més barat de manteniment?
Perquè som una mica defensors del circ “sense animals”. Hi ha un número de circ (La cavalleria) que és una paròdia amb toros i cavalls de drap que a ‘Klowns’ l’escenògraf va decidir que fos un elefant de drap de color rosa i, a més, maltractat.

¿Un pallasso ha nascut per rebre bufetades?
Per entomar-les. Per rebre-les, per entomar-les i per deixar-ne anar també alguna.

 

Monti a Llanterna | Foto David Ruano

 

¿Si un pallasso va a la font a buscar un cantiret d’aigua, pot acabar ben remullat?

Segur que sí, i si és l’August, pot quedar moll del tot fins als ossos.

¿La llengua Monti no hauria de ser reconeguda per la Llei de Política Lingüística?
Uiii, no m’hi deixarien entrar pas. La llengua Monti és molt viperina. A vegades s’hauria de saber controlar i no en sap. Suposo que amb els anys n’aprendrà. Em sembla que no serà reconeguda mai perquè és “políticament incorrecte”.

¿La pista és la font que conserva l’eterna joventut del pallasso?
És una frase de Tristran Rémy que m’arriba a l’ànima i que dóna sentit al pallasso, dóna sentit al Monti i a la vegada també dóna sentit a la pista.

¿I parlant de pistes: pista de circ, pista d’esquí, pista de Montanyès o fuig i despista?
Primer que tot, pista de circ. De seguida, fuig i despista. Després aniria a esquiar. I finalment faria alguna excursió.

¿Què és primer: el nas o el pallasso?
El nas! Bé, depèn de com t’ho miris… Per mi, primer és el nas, perquè surt a la pista abans que el pallasso.

¿Què en penses del pallasso Joan Montanyès ‘Monti’?
Fa tres anys no pensava que se’n sortís. Ara començo a pensar que és la professió per la qual ho ha deixat tot. Però ha d’aprendre molt de la vida i de fer de pallasso. És molt temperamental. Funciona molt a batzegades i necessita la gent i els amics per tirar endavant el seu projecte. A vegades pot ser una mica dèspota.

¿Què t’agradaria ser al segle XXI?

Pallasso. Sí, sí, pallasso.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Es una magnífica entrevista que ensenya un retrat molt fidel del Monti. Queda molt clar perquè en la seva despedida jo el definia com: sensible, generós, geniut, intolerant, alegre, intel.ligent, afectuos, fidel, tossut fins a no poguer més, tenaç, seductor i esperit lliure.
    Gràcies Andreu!!!!