Pastora: “Sempre ens ha agradat experimentar”

13.06.2012

Pastora

 

Només un any després de l’aparició del disc “Un viaje en noria”, Pastora, la banda de la cantant i actriu Dolo Bertrán, i els germans Pauet i Caïm Riba retorna a l’activitat amb el llarg “Una altra galàxia”. Un disc on continuen amb la seva colorista electrònica de carència pop, aquest pop d’electrodomèstic com el descriuen ells mateixos, però aquesta vegada fent servir el català per escriure els seus versos. Ens trobem amb la Dolo i el Caïm abans que recalin durant dues nits seguides (divendres 15 i dissabte 16) al Teatre Romea per presentar la seva nova obra en un espectacle dirigit per la dramaturga Carol López.

 “Una altra galàxia” va néixer amb la idea d’enregistrar tan sols un EP en català. Com va anar evolucionant el projecte fins acabar en un nou disc?

Dolo: Va anar fluint. Volíem posar algun tema nou per fer l’EP més atractiu i no quedés només com un recopilatori, i finalment en vam fer més dels que calien…

Dieu que aquest “Una altra galàxia” és com un retorn als orgígens. Per què?

Dolo: Perquè l’hem enregistrat a casa, com als inicis… Hem tornat a fer pop “electrodomèstic”.

Caïm: Al primer disc que vam enregistrar, “TSATS”, ja vam incloure Donya Mixeires (Quan la Mercè està contenta) com a homenatge a la nostra mare, Mercè Pastor. De fet el nom del grup ja és un homenatge a ella, i en aquest disc, a part de recuperar el català, hem tornat a versionar aquesta cançó. Per altra banda, en aquell primer disc casualment també hi va col·laborar en Gerard Quintana.

Fonèticament, català i castellà són molt diferents. Ha influït aquest fet d’alguna manera a la vostra música?

Dolo: Al principi em costava imaginar-me música electrònica en català, però va ser provar-ho, i en un parell d’intents vaig acostumar-m’hi.

Anteriorment ja havieu cantat en català, ara, però, el pas és definitiu?

Dolo: És un disc en català. Jo sóc bilingüe, així que suposo que aniré alternant.

Caïm:  La veritat és que no ho hem parlat, ens ha vingut de gust fer-ho ara i hem tirat pel dret. La veritat és que m’hi sento molt bé.

En un país com el nostre i en un món com el de la música, on tot es tendeix a encasellar, potser costa molt, com a creadors, donar a entendre que amb cadascuna de les vostres passes, de les vostres referències, pugueu evolucionar, i fer el que més us vingui de gust?

Dolo: No sé si costa d’entendre, però sempre intentem fer allò que ens ve de gust.

Caïm: Segurament és més fàcil trobar un racó on la gent t’ubiqui fent un repertori més homogeni i sent més fidel a un estil. De vegades he tingut aquesta sensació, però la veritat és que sempre ens ha agradat experimentar, trencar la rutina i provar totes les coses que ens criden l’atenció. He anat fent la música que m’ha vingut de gust. Crec que a mesura que vas evolucionant, vas incloent totes aquestes experiències dins el teu estil.

Les vostres anteriors obres les vau enregistrar a un habitació de l’hotel Ritz que convertiu en estudi de gravació. Com ha estat el procés aquesta vegada?

Dolo: La gravació va ser a casa del Caïm, també convertit en un estudi. El màstering el vam fer a l’estudi Medusa.

Caïm:  Per “Un viaje en noria” ja tenia pensat fer jo mateix la producció, però es va donar  l’oportunitat de tornar-ho a fer amb en Brian (Sperber) i ho vam fer. En aquesta ocasió vaig decidir que si fèiem un EP amb un recull de les cançons que teníem en català, volia tornar-les a treballar per fer que mantinguessin una coherència sonora. Poc a poc vaig anar treballant les noves mescles i les noves cançons al mateix temps, i vaig veure que ho podia fer tot a casa, al meu petit estudi i a la meva manera (riu). Això sí, vaig poder comptar amb l’ajut de l’Àngel Riba quan em notava estancat, i d’en Roger Rodés de Medusa Estudi per la ullada final, el màstering.

A “Una altra galàxia” heu inclòs diverses versions. Una és “Em vindràs a buscar”, l’adaptació del “Wonderful Life” de Black que vau fer per La Marató de TV3 de 2008, i l’altra el “Quan es faci fosc” que vau incloure al disc de tribut dels Sopa de Cabra. Per què les heu volgut recuperar ara?

Dolo: Perquè la idea de l’EP era fer una compilació de tots els temes que havíem fet o interpretat en català.

Hi ha una tercera versió, de la qual ja heu parlat anteriorment, “Quan la Mercè està contenta”, la vostra revisió del “Donya Mixeires” del Pau Riba. Per tot el que implica el tema, imagino que deu haver estat especial fer-vos vostre aquest tema, oi?

Caïm: Doncs la veritat és que sí! Vam treballar aquesta nova versió en ocasió de la reedició del disc “Jo la donya i el gripau”, i vam quedar molt contents del resultat. La veritat és que ens ho vam passar molt bé fent-la, i ens ha fet molta il·lusió incloure-la en el disc i recuperar l’homenatge.

Ja l’ha escoltada en Pau?

Caïm:  El Pau sempre és molt reservat a l’hora d’expressar-nos la seva opinió, però estic segur que li encanta (riu).

Què us aporta, com a músics, fer versions d’altres creadors?

Caïm:  Jo m’ho prenc com un repte. M’agrada buscar els elements que més m’agraden de la cançó original per utilitzar-los dins el meu estil i mirar de fer una versió amb un punt de vista diferent, però respectant-ne l’essència.

“Un viaje en noria”, “Una altra galàxia”… La música és un via de fugida?

Dolo: Gairebé sempre.

I ara, quin estiu us espera?

Dolo: Esperem que sigui mogut!

 

 

Etiquetes: