Núria Planell: “La gent no ho sap, però escolta més folk del que es pensa”

13.06.2017

Judit Nedderman, Luar na Lubre, Che Sudaka, Antonio Rivas… Aquests són alguns dels grups que el cap de setmana del 17 i 18 de juny participaran a la 26ena edició del festival Desfolca’t, al Calaf. Hem parlat amb la Núria Planell, directora del Desfolca’t, sobre aquest festival de referència de música folk i sobre el panorama actual d’aquest gènere musical.

Núria Planell, directora del festival Desfolca’t. | Foto: Antònia Abelló

En quina situació es troba el folk actualment? Són temps difícils per la música folk o creus que, al contrari, és un gènere que està cada vegada més de moda?

Actualment institucions com el CAT, ESMUC o altres escoles de música ofereixen formació en l’àmbit de la música tradicional, cosa que abans era impensable. Això ha fet que la música tradicional evolucionés molt i ha obert les oportunitats dels intèrprets. Surten d’aquestes institucions músics preparadíssims que experimenten amb el repertori tradicional, que toquen instruments tradicionals i els introdueixen en nous contextos: giren, capgiren i sacsegen el panorama. Això és positiu. Això no significa que pensi que solament s’ha d’afavorir el músic professional. Per mi la gràcia és que també segueixin havent-hi propostes no vinculades a l’acadèmia que mantinguin viva la tradició musical sense necessitat de passar per un filtre tan intel·lectual. Crec que seria negatiu que el punt de referència d’aquestes músiques s’acabi apropant més a “l’acadèmia” que al “poble”. És positiu que segueixin convivint ambdues vessants.

No obstant això, també et diré que malgrat ser un gènere cada vegada més obert, que es despentina quan convé, que experimenta, fusiona i evoluciona, no penso que estigui de moda. El folk, com altres gèneres musicals, té clares dificultats davant d’una indústria musical a la qual li interessa que consumim uns productes molt concrets; una indústria que marca, per raons comercials, quins han de ser els gustos musicals majoritaris i que busca que el seus mercats siguin el màxim d’amplis. I si aquí hi afegim que, en general, l’interès d’aquesta indústria és el “d’amansir les feres” i aconseguir que la gent pensi el mínim possible, encara ho tenim pitjor. El folk no ho té gens fàcil. Estem a l’era de les telecomunicacions, i això fa que s’arribi a més gent i més ràpid, però també cal que els mitjans (ràdios, TV…), les institucions i els circuits artístics convencionals donin suport. Si no es fa és molt difícil arribar a nous públics que puguin descobrir aquest tipus de músiques.

La força de la música folk és l’arrelament tradicional que el lliga amb la societat popular, es tracta d’una música que parteix de les melodies del poble. Creus que aquesta característica fa que el folk sigui un gènere musical condemnat a interessar només a un tipus molt concret de públic?

La paraula anglesa “folk” significa “poble”. Nosaltres vam heretar aquesta expressió influïts pel moviment folk americà i, efectivament, aquesta música es basa en la recuperació d’elements de la música de tradició oral del “poble” (melodies, instruments, lletres, danses, temàtiques…); en el nostre cas, de la tradició musical catalana. No obstant això, la majoria de grups el que fan és reinterpretar aquests materials tradicionals i adaptar-los als gustos i interessos del públic actual.

En el camp musical, la nostra cultura occidental ha establert conceptualment unes fronteres internes per delimitar els diferents àmbits musicals. Aquestes fronteres han donat com a resultat una visió tripartida del nostre univers musical: tenim les músiques clàssiques, les músiques tradicionals i les músiques urbanes o populars. A cada àmbit li corresponen uns actors, unes funcions socials, uns espais i uns valors determinats. No obstant això, la pràctica musical quotidiana tendeix a desdibuixar aquest límits i els dota de dinamisme. Aquesta tendència a transgredir els límits i barrejar la música tradicional amb músiques urbanes, o bé amb músiques clàssiques fa que l’experimentació musical augmenti i siguem una societat més rica i potent musical i culturalment. Jo estic totalment a favor de la transgressió d’aquestes fronteres; a favor de que allò esperat passi a ser inesperat i que apareguin músiques que transiten entre la tradició i la modernitat. Penso que aquesta experimentació musical, per si sola, ja és molt positiva, rica i sana, però a més permet que el públic al qual li interessi aquesta música s’eixampli.

Cal que hi hagin propostes tradicionals en el sentit estricte de la paraula, però també cal que n’hi hagi que busquin evolucionar la música d’arrel cap a nous paisatges sonors. Calen grups que, partint de panorames musicals molt diversos, busquin en els elements tradicionals noves i singular sonoritats. En aquest sentit la fusió de la tradició amb músiques com el rock, el reggae, el jazz, el punk, l’electrònica o el rap són molt enriquidores i crec que gaudeixen de bona salut.

Els joves escolten folk? Com és el públic del folk actualment?

Els joves consumeixen moltíssima música en general. No crec que pugui afirmar que els joves escoltin folk perquè de joves n’hi ha de moltes menes. En tot cas, el que sí que puc assegurar és que el folk no és el gènere més escoltat entre el jovent. Ara bé, sí que és veritat que el fet que l’àmbit de “música folk” no aparegui a la societat com una etiqueta fixa i immòbil ajuda a que el públic s’eixampli. La fusió amb altres estils musicals li dóna una imatge activa, moderna i desenfadada que connecta millor amb la mentalitat del jovent. La gent no ho sap, però escolta més folk del que es pensa: hi ha moltes propostes que gaudeixen d’una popularitat prou significativa que en el fons són hibridacions d’arrel folk amb sonoritats més contemporànies.

Madjid Fahem i Joan Garriga a la passada edició del festival. |Foto: Desfolca’t / Xavier Minguella

Com valores el suport de les institucions cap a aquest estil de música?

Un festival com el nostre, i molts d’altres, no serien possibles sense el suport de les administracions. Ara bé, crec que per tots és conegut el panorama general de suport al món de la cultura i de les indústries culturals al nostre país… Més enllà de comptades iniciatives de gran envergadura, no tenim un ecosistema que permeti la creació cultural i la garantia de subsistència dels nostres creadors; i el folk no n’és cap excepció, ans al contrari.

Quins grups tenim a casa nostra que més s’identifiquen amb aquest estil de música?

Tots els que han passat pel Desfolca’t en les diferents edicions, per exemple… [Riu]. En general, destaquen alguns noms, però no pas perquè siguin més o menys purs, sinó probablement perquè compten amb trajectòries més dilatades o bé perquè han aconseguit crear un producte que ha transcendit els límits habituals de certs sectors. D’entre aquests, potser podríem parlar de la Cobla Catalana dels Sons essencials, Jaume Arnella, La Portàtil FM, El Pont d’Arcalís, l’Orquestrina Galana, Marcel Casellas, Marsupialis, Carles Belda, Quico el Cèlio i el mut de Ferreries, Pep Gimeno “Botifarra”, New Catalan Ensemble, Betzuca, La Carrau, Riu, The New Catalan Ensemble, Amanida Folk, Morena Tradipatxanga, Batak, Ebri Knight, La Troba Kung-fu, Coetus, Carles Dènia, Xavier Baró, Roger Mas, Lídia Pujol, Riu… no acabaríem mai. Des de fora pot semblar una escena petita, però el cert és que si ens hi posem la llista és molt llarga.

Tot i que el Desfolca’t coincideix amb la Patum de Berga, el públic del festival ha anat creixent any rere any. Quines creus que en són les raons?

Nosaltres sempre organitzem el festival l’últim o el penúltim cap de setmana de juny. Juguem entre aquestes dues dates depenent de varis factors (altres festivals o dates assenyalades al territori; possibilitats de captació de grups de música…). Al llarg d’aquests 26 anys no tot ha estat un camí de roses. D’entrada Calaf és un poble petit (3600 habitants) i com a tot arreu hi ha gent que li interessa aquesta música i la cultura en general, i d’altra que no. Les persones que vénen de fora ho fan ben perquè els interessa la programació que ofereixes o perquè ja han vingut altres anys i en tenen un bon record. El festival té un públic fidel que en general confia en la qualitat de la programació encara que coneguin pocs grups del cartell. Però sempre hi ha imponderables que et poden afectar, i molt: el temps que fa, altres convocatòries, el propi cartell… la veritat és que és un esport de risc programar un festival durant tot un any per jugar-t’ho tot en un sol dia!

A més, davant l’actual context de recessió econòmica, des de l’organització hem anat introduint canvis en la programació del festival per tal d’assegurar-ne la continuïtat, la sostenibilitat econòmica i la qualitat de la programació, tot optimitzant i racionalitzant els recursos necessaris. D’una banda, es considera molt necessari continuar incorporant en la programació grups de gran qualitat musical que facin que el Festival continuï sent de referència en el Països Catalans. D’altra banda, les dificultats conjunturals i estructurals per les quals passen avui dia les associacions que vetllen pel manteniment, difusió i promoció de la cultura popular tradicional catalana també ens afecten.

Tot i que l’estil de música predominant dels grups que actuen al festival és el folk, el Desfolca’t dóna cabuda a grups bastant heterogenis: de Judit Nedderman a Che Sudaka. Quin és en definitiva el denominador comú de totes les bandes?

S’intenta que la major part de grups estiguin compromesos amb la música tradicional, ja sigui en un sentit estricte o més obert . Nosaltres intentem obrir el folk al màxim de públics, en el sentit que comentava abans, i també tenim en compte l’espai i l’hora en què de ha tenir lloc cada actuació. Intentem posar-nos a la pell de l’espectador i projectar com volem que sigui cada actuació tenint en compte les variables d’espai -cal tenir en compte que al festival s’utilitzen fins a 9 emplaçaments del poble entre tallers i actuacions- i el moment en què succeirà per tal d’aconseguir que la gent gaudeixi al màxim del festival. La nostra intenció és aconseguir que qui vingui al Desfolca’t s’ho passi genial, que visqui la música al màxim, que balli, i marxi a casa seva satisfet pensant que l’any vinent hi tornarà; que és un festival que val molt la pena on s’ho ha passat bé i ha descobert grups que no coneixia.

En aquest sentit sovint hem fet la reflexió que, segurament, persones que potser no vindrien a un festival de folk en el sentit estricte acaben aterrant-hi i de sobte descobreixen grups de música tradicional que d’altra manera no haurien anat a escoltar expressament. Potser aquest any passa amb la Judit Neddermann… Però l’aposta per ella és perquè aquest any vam voler crear un espai de Cantautors on a la tarda hi hagués un parell de concerts. Una de les actuacions correrà a càrrec de Carles Dènia i l’altra de la Judit Neddermann. Tot i que la Judit segurament no la situaríem dins de l’etiqueta del folk, el seu univers plural com a cantant (folk, jazz, pop…), el fet que sigui una noia (no és gens fàcil trobar representació femenina en el món de la música) i el fet que buscàvem una proposta íntima i personal, ens va acabar portant a ella. Ens fa molta il·lusió que vingui i que ens presenti el seu segon disc en solitari “Un Segon” (2016) ja que és una de les veus femenines més interessants de casa.

Judit Neddermann actuarà aquest dissabte al Desfolca’t .

Per la seva banda, Che Sudaka és un grup ideal per acabar la nit de dissabte. Per aquells que volen festa fins a última hora. La seva fusió de cúmbia, ska i punk és garantia de festa, i d’altra banda és un dels referents internacionals del mestissatge, que té molt més èxit fora de casa nostra que no pas a dins. L’última banda de la nit sempre intentem que sigui un plat fort potent, canyero i festiu al màxim (altres anys Gose, Orxata sound System, Babylon Circus), condició indispensable per un concert que acostuma a arrencar passades les 2 de la matinada.

Quins són els plats forts de la programació d’aquesta edició del Desfolca’t?

Luar na lubre, Joseba Tapia, Antonio Rivas, Moussu T e Lei Jovents, Carles Dènia, Che Sudaka. Però també completen el cartell Judit Nedermann, De Calaix, Les Absentes, La Portàtil FM, Red Rombo, el Combat Combat de Corrandes a càrrec de Cor de Carxofa.

És un festival amb 26 anys d’història; com neix i com ha arribat a créixer tant?

El Festival nasqué el 27 de juny de 1992 sota el nom de Trobada Internacional d’Acordionistes i Música Popular de Calaf; el 1993 passà a anomenar-se Trobada de Música Tradicional de Calaf i Fira de l’acordió de Catalunya. L’any 1998 pren el nom de Festival de Música Tradicional de Calaf, i no seria fins l’any 2009, en el marc de la 18ena edició que el festival seria rebatejat amb el nom de “desFOLCa’t” per dotar-lo d’un apel·latiu més singular.

Al llarg d’aquestes 25 edicions hi ha hagut canvis i una inevitable evolució no només del contingut i format del festival, sinó en el grup humà encarregat de tirar-lo endavant. Han passat moltes persones per l’organització, hi ha hagut diversos relleus en l’entitat, i s’ha rebut el suport i la col·laboració de gran nombre d’empreses i establiments locals, així com d’institucions públiques (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Calaf, Generalitat de Catalunya, Obra social la Caixa) que han jugat un paper cabdal perquè aquest festival hagi sigut possible econòmicament fins a dia d’avui. I és gràcies a la constància i col·laboració de tots aquests agents que aquest esdeveniment cultural no tan sols s’ha pogut mantenir sinó que ha passat a ser una cita de referència en el calendari català de festivals musicals.

A part de les actuacions musicals, el Desfolca’t també organitza diferents tallers relacionats amb el folk. En què consisteixen els tallers d’aquesta 26ena edició?

Un taller de cançó improvisada a càrrec de l’entitat referència de la temàtica a casa nostra, Cor de Carxofa, i un taller d’acordió que intentem celebrar cada any amb diferents músics convidats i que enguany correrà a càrrec del mateix Antonio Rivas, mestre colombià del Vallenato que actuarà la mateixa nit. Ens agrada aportar també aquest vessant formatiu al festival i sovint tenen molt bona rebuda. Cor de Carxofa són els encarregats també de dinamitzar a la tarda del mateix dissabte un combat de glosa al Casal de Calaf, un espectacle que sempre és divertit i intel·ligent. Aplega a molt públic i que ja fa una bona pila d’anys que programem.

Podeu consultar tota la programació del Desfolca’t aquí.