Montse Serra: “La història de la llengua va lligada a la de la humanitat”

Montse Serra ha coordinat Diccionari de les llengües del món, “un recull sistemàtic d’informació sobre 1.264 llengües estructurada en forma de fitxa de diccionari”, com s’explica a la introducció del diccionari. El projecte va sorgir arran d’una proposta que Liguamón.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

Montse Serra és cap de projectes al TERMCAT i la coordinadora del Diccionari de les llengües del món, “un recull sistemàtic d’informació sobre 1.264 llengües estructurada en forma de fitxa de diccionari”, com s’explica a la introducció del diccionari. El projecte va sorgir arran d’una proposta que Liguamón, un consorci que, fins a la seva desaparició, el 2011, es dedicava a acostar el món de les llengües als ciutadans. Durant els seus anys d’existència, juntament amb el GELA i el Ciemen, van elaborar una base de dades sobre llengües del món. El resultat ha estat aquest diccionari.

Montse Serra al TERMCAT | Foto: Griselda Oliver

Griselda Oliver: Per què vau decidir fer un diccionari sobre llengües del món?

Montse Serra: De fet, va ser Linguamón qui ens va venir a buscar el 2011. Ells volien fer un projecte amb nosaltres, tot i que no sabien ben bé què, i, tenint en compte les dades sobre llengües que havien anat recopilant juntament amb el Ciemen i el GELA, vam decidir fer això.

A quin usuari es dirigeix aquesta publicació?

Aquest diccionari vol acostar una informació que, si bé és molt especialitzada, tal com està presentada i tractada, resulta molt fàcil de seguir. Per tant, està dirigida a qualsevol persona interessada en el món de les llengües, cosa que ja inclou moltes persones —ho hem vist amb la repercussió que està tenint la publicació i la quantitat d’usuaris que s’han posat en contacte amb nosaltres per fer-nos arribar un suggeriment o algun dubte—. Ara bé, també és una eina pensada sobretot per a estudiants de batxillerat, però també universitaris, per donar a conèixer què és la diversitat lingüística i aspectes concrets de la llengua.

No és, per tant, un diccionari pensat per a lingüistes?

No és un diccionari especialitzat i destinat únicament a gent de l’àmbit de la lingüística, perquè també pot interessar a persones que estudien antropologia o història. El diccionari està farcit de dades: a les notes hi ha informació de tipus lingüístic, però també social, com, per exemple, quins pobles parlen una determinada llengua.

Me’n pots posar algun exemple?

Una altra de les informacions que es dóna de les llengües és el grau de vitalitat que tenen. Altres vegades també s’explicita si la llengua és oficial en el territori en què es parla o no, si els límits de la llengua coincideixen en un Estat o si és present a diversos estats (el kurd, per exemple, està dividit en cinc estats diferents), si s’ensenya l’escola, a quin nivell de l’educació (és a dir si s’ensenya a llegir i a escriure en aquella llengua o només s’ensenya com a assignatura optativa), si es fa servir a la universitat, o també si hi ha mitjans de comunicació que la facin servir. Tenint en compte tot això, doncs, hi ha, per exemple, moltes llengües africanes en què el grau d’alfabetització de la població és inversament proporcional a l’ús i a la vitalitat de la llengua, cosa que vol dir que, com que l’escola es fa en francès o anglès, quanta més gent va a l’escola d’aquell grup, ètnia o poble, menys vitalitat té la llengua. I, en canvi, si la gent és analfabeta i no va a l’escola, aquella llengua és l’única utilitzada en un grup, cosa que, per mi, és una mica trist! Aquests serien, doncs, alguns aspectes que apareixen a les fitxes i que cadascú després pot interpretar.

En aquest diccionari hi ha recollides, en total, 1.264 llengües.

Sí, però al món n’hi ha catalogades unes set mil. A Ethnologue, un web molt conegut entre els especialistes d’aquest àmbit, hi ha registrades 7.102 llengües vives. Nosaltres, en el nostre diccionari també incloem únicament les llengües vives, tot i que en algun cas s’explica que potser queden tres parlants d’aquesta llengua, o que, com que no es transmet intergeneracionalment, probablement li queda poc temps de vida.

Quin ha estat el criteri de selecció de les llengües per incloure-les al diccionari?

No hem tingut res a veure amb la tria de dades de partida del diccionari, ja que provenien del projecte que Linguamón va engegar amb el GELA de la UB i el Ciemen. Del contingut i les dades se’n van encarregar aquests dos grups de recerca —Linguamón i GELA— i la idea que va guiar la tria va ser la següent: en primer lloc, les llengües properes (les llengües d’Europa, de la Mediterrània i de les persones que viuen a Catalunya), en segon lloc, les llengües del Càucas (tot i que no sé exactament què va motivar aquesta tria), i, a partir d’aquí, la resta de llengües. N’hi a moltes d’americanes, i també d’africanes. El que hi ha menys són llengües d’Oceania i del sud-est asiàtic, tot i que hi ha moltes llengües de les Filipines.

Montse Serra al TERMCAT | Foto: Griselda Oliver

Hi han participat especialistes?

La nostra feina ha estat de gestió de les dades, d’organització, de contrastació. Quan col·loques bé les dades és quan t’adones que hi ha coses que estan repetides o que no quadren, de manera que sempre que hem tingut dubtes els hem traslladat als especialistes, de manera que hi han participat alguns membres que havien format part de Linguamón i membres del GELA.

Què va suposar per tu coordinar un diccionari com aquest?

És un dels diccionaris amb què m’ho he passat més bé, perquè és un tema que a mi personalment m’interessa. D’altra banda, ha estat una tasca laboriosa, ja que la gran dificultat amb què he topat ha estat poder classificar bé les llengües segons les famílies. Tot i que ja està publicat, encara no es pot dir que estigui tot tancat, perquè, com es diu a la introducció, hi continuem treballant. Almenys tot el que hi ha està endreçat. Ara bé, ha sigut un procés complicat: és molt difícil trobar informació d’algunes llengües i no hi ha gaires experts.

A nivell personal, hi ha hagut dies que he sortit d’aquí molt deprimida perquè en el procés d’elaboració he topat amb històries de llengües realment crues. Recordo el cas dels pobles arapaho i xeienes (de l’Amèrica del Nord), per exemple. Resulta que, mentre els homes del poble arapaho i xeienes estaven caçant búfals, 700 homes de la milícia del territori de Colorado van aprofitar per atacar el campament i van matar totes les dones, nens i les persones grans que s’havien quedat al poble. I què passa si mates, posem per cas, gairebé el 60% de la població? Doncs que ja no es recupera més, ni tampoc la llengua.

Hi ha gaires més casos com aquest?

Sobretot a Amèrica. Hi ha molts casos de llengües que, després que la població patís una epidèmia de verola o de grip que venia d’Europa, morís gran part de la població i quedessin pocs parlants. Però n’hi ha d’altres: pobles que vivien als boscos de l’Amazònia i, perquè van tallar els boscos buscant petroli o cautxú, o pel que sigui, els van fer marxar i la població es va dispersar, o se la van emportar a un altre lloc i es van barrejar amb altres pobles. Hi ha mil històries d’aquestes. Al cap i a la fi la història de les llengües és la història de la humanitat mateixa.

Aquest diccionari ha servit per donar sortida al projecte de Linguamón?

Linguamón era una entitat que va desaparèixer a principi de la crisi, el desembre del 2011, just quan nosaltres havíem començat a treballar amb tot això. Ells tenien aquestes dades al seu web, d’una manera que, no és que fos difícil d’accedir, però no podies jugar-hi gaire: no podies creuar dades, ni filtrar ni fer cerques, que és el que ara es pot fer. Aquest diccionari ha permès recuperar una feina i uns recursos que s’havien invertit en Linguamón i donar-los una sortida. També va ser una manera de donar per tancada l’entitat, que ja no existeix.

Quins suggeriments us han fet arribar els usuaris sobre el diccionari?

Hi ha molta gent que ha piulat i repiulat les nostres piulades i alguns blogs se n’han fet ressò, fins i tot alguns dels mitjans de comunicació més convencionals. Hi ha hagut gent que ens ha fet arribar observacions concretes sobre una informació. Al TERMCAT no fem publicacions que cridin gaire l’atenció, i no solen sortir a les notícies ni a primera pàgina, però, com que el tema de les llengües suscita molt d’interès, aquest diccionari està tenint força més difusió. Jo crec que als catalans ens interessen molt les llengües.

És un projecte diferent dels que fins ara s’han fet al TERMCAT?

Sí, per moltes raons. En primer lloc, només pel fet que té divuit llengües d’equivalència —i algunes amb alfabets diferents!—, ja fa que sigui molt complex des del punt de vista tecnològic. En segon lloc, a diferència dels diccionaris que fins ara ha anat publicant el TERMCAT, conté grans explicacions en lloc de definicions curtes i, a més, l’hem treballat amb un material de partida, no pas des de zero.

Aquest diccionari aplega moltes llengües que no disposen d’una forma catalana d’anomenar-se, cosa que ha fet que s’hi recullin diverses variants denominatives i sinònims. Encara que en algun cas hem pogut fer una mica de neteja, perquè hem trobat les formes documentades en obres lexicogràfiques, només són una petita part. Aquest és un diccionari publicat però no tancat, perquè encara queden algunes feines per fer, com l’estandardització de les denominacions de les llengües.

Montse Serra al TERMCAT | Foto: Griselda Oliver

Hi haurà actualitzacions del diccionari?

Sí, hi haurà una actualització mensual, a partir dels suggeriments que ens facin arribar els usuaris i amb les coses que jo vagi veient. Poden ser petites coses, com una lletra que surt malament o una cursiva.

Hi ha la intenció d’incloure més llengües?

De moment no, si no és que algú ens envia una llengua amb tota la informació, perquè no tenim gaire més que el meu temps. Actualment estem acabant de treballar amb alguns retocs finals, com per exemple, col·locar algunes llengües a la família que els toca, corregir les dades o els formats erronis i treballar en els aspectes més lingüístics. En aquest últim cas, cal unificar criteris d’adaptació, d’estandardització de denominacions del català: si tenim sis denominacions per designar una llengua, procurar tenir-ne només una o dues, com a molt. En molts casos és molt difícil perquè hi ha llengües que són massa llunyanes i de les quals no hi ha especialistes. En aquest cas, potser ens haurem de quedar amb la nomenclatura més usual, més documentada, més internacional, encara que només es documenti en textos anglesos.

Quina llengua t’hauria agradat que hi fos i no hi és?

Ui, totes les que jo conec hi són. Ara recordo que el dia de la presentació la Carme Junyent va explicar que uns dies abans havia descobert una nova llengua quan va anar a fer una xerrada a un institut. Resulta que hi havia un nen que era de Rússia —o de Geòrgia o Ucraïna, ara no me’n recordo—, i que parlava una llengua que ella no havia sentit a dir mai. Pensant-hi, va deduir que era una llengua que s’anomenava d’una altra manera, però que ningú la tenia recollida enlloc.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació