Microcatalunya

21.11.2016

Marc Serena (M.S), periodista, i Edu Bayer (E.B.), fotògraf, són molt joves però amb una intensa experiència en el món de la premsa i la comunicació en diversos mitjans i territoris. Tots dos han decidit unir esforços per tirar endavant un projecte fotoperiodístic molt engrescador, que ara culmina en forma de llibre: Microcatalunya. Un viatge pels pobles més petits, que publica Edicions Sidillà. Recuperem l’entrevista que els va fer Josep M. Cortina en iniciar el projecte.

 

Ells mateixos el defineixen així en la pàgina web de presentació: “Ens vam conèixer omplint pàgines de El Público. El dia que va tancar vam decidir que no ens quedaríem amb els braços plegats. En un dinar conspiratiu va néixer l’estranya idea de recórrer Catalunya a través dels municipis de menys de 500 habitants. Era l’octubre del 2012 i vam decidir presentar el projecte a l’Associació de Micropobles de Catalunya. Curiosament, els va agradar. Vam animar-nos a tirar-ho endavant.”

Els hem anat a trobar perquè ens expliquin en profunditat les característiques i l’abast del seu projecte.

JMC: En què consisteix a grans trets el projecte que acabeu de començar?

(M.S i E.B.): Volem respondre a la pregunta de com es viu a Catalunya en els petits municipis de menys de 500 habitants. Hem de pensar que en cent anys la població rural de Catalunya ha passat de representar del 50 % de la població a l’1%. És un canvi colossal que volem documentar en una reflexió reposada, que sovint no té cabuda en els mitjans de comunicació.

JMC: Quines són les gran peces del projecte.

(M.S i E.B.) Hem de dir d’entrada que aquest és un projecte molt obert del que hem definit les grans línies però que pot anar canviant a mesura que avancem en funció de la respostes i suports que anem obtenint. En principi el projecte es recolza en dues grans potes. La nostra acció personal i la col·laboració de la gent a través de la xarxa, que avui s’ha convertit en un element imprescindible de coneixement.

JMC. I com funciona en la pràctica tot això?

(M.S i E.B.):  D’una banda hi ha la feina de les nostres visites als pobles a bord de la nostra furgoneta. En principi ens plantegem que tinguin una durada d’uns sis mesos, encara que, en una primera fase, no els podrem visitar tots perquè passem uns quatre dies a cadascun; volem establir contactes rics i profunds i per això necessitem temps i calma.

El segon element és la pàgina web que hem dissenyat, Microcatalunya.cat, que vol ser molt participativa i que té un doble contingut. D’una banda la Secció BLOG, on anirem incorporant dia a dia la nostra feina de camp. S’hi podran veure fotografies, entrevistes, reflexions, experiències, etc. Unes informacions que volem que siguin revisades, corregides i completades pels seguidors del projecte. Ens interessa molt el contrast a la nostra feina.

D’altra banda hem creat la Secció MICROPOBLES, on estan censats tots i cadascun dels municipis amb les dades oficials disponibles, links a les seves pròpies pàgines web, etc. És aquí on els seguidors del projecte, els veïns, la gent que coneix i estima aquests pobles pot aportar el seu coneixement. Pot penjar-hi fotos a través de l’aplicació Instagram, i afegir-hi en els apartats corresponents tota mena de comentaris, propostes i opinions. Pretenem que la gent que participi en el projecte s’informi i informi alhora.

 

 

JMC: No us fa por que tenint en compte el potencial de les xarxes es pugui acumular un  volum d’informació difícil de tractar i sistematitzar?

(M.S i E.B.):  Tant de bo fos així perquè això confirmaria l’interès del projecte i segur que trobaríem la forma de fer-ho. Un dels nostres objectius és crear una plataforma que complementi les dades que ja disposem i contribueixi a difondre la vida en aquests pobles i la seva gent.

JMC: Aquest mètode de treball em suggereix que esteu assajant una forma de superar la competència que s’estableix entre la professió periodística i els anomenats informants anònims, que amb les seves fotografies i els seus correus inunden la xarxa i els mitjans de comunicació, en una competència que a voltes s’ha titllat de deslleial.

(M.S i E.B.):  Efectivament aquesta és la nostra intenció. Acabem de començar les nostres visites als pobles i ja estem rebent quantitat d’imatges i comentaris que enriquiran la nostra tasca de documentació. Hem de pensar que la realitat sobre la qual operem és molt dispersa i difícil d’abarcar. Els nostres mitjans són limitats i per això l’ajuda de tothom és molt necessària. Volem, necessitem,  que aquest sigui un projecte col·laboratiu.

JMC: Quina durada us heu fixat per portar a terme el projecte?

(M.S i E.B.):  No ho podem concretar. Aquest projecte és molt obert, tant en el seu contingut com en la seva durada. Pensem que pot créixer en funció de l’interès que desperti, s’hi poden afegir nous continguts i pot ser una base per documentar en successives etapes. Esperem anar-ho concretant.

JMC: Com heu abordat el finançament del projecte?

(M.S i E.B.):  Aquest torna a ser una altre tema obert. De moment treballem més amb el cor que amb el cap, com correspon a un projecte que ens il·lusiona. D’entrada hem tingut el suport d’uns patrocinadors, que figuren a la web- La Fundació la Caixa, l’Associació de Micropobles de Catalunya, Estrella Damm, Xanascat i Furgo Net principalment. Aquest és un canvi significatiu respecte d’altres projectes, són espònsors que han cregut en el projecte abans que aquest es posés en marxa; i que ho fan sense cap mena de condicionant. Gràcies a ells hem pogut començar a rodar però de moment encara estem en una fase deficitària perquè hem de cobrir moltes despeses de viatge i allotjament, a part del cost del muntatge de la plataforma informàtica a què ens hem referit; però esperem tirar endavant.

JMC: No heu considerat la possibilitat de fer un Crowfunding, que sembla ser una fórmula utilitzada amb força èxit en projectes com el vostre?

(M.S i E.B.):  Certament, ho tenim previst. Però hem volgut esperar a que el projecte hagués engegat i fos ja una mica més conegut per ampliar el marc del finançament. Hem pensat que havíem d’evitar adreçar-nos únicament a amics i coneguts que se sentissin obligats. Probablement engegarem aviat el mecenatge del qual esperem un suport que realment necessitarem.

Però aquesta fórmula ens agrada especialment per tot allò que suposa d’implicació, de corresponsabilitat de molta gent en el projecte, persones  que a més d’ajudar en el seu finançament se’l senten seu i això el converteix en un projecte col·lectiu

JMC: Com abordeu en la pràctica el vostre treball quan arribeu a un dels pobles que visiteu.

(M.S i E.B.):  Treballem amb l’ajuda de tots els contactes que disposem però sovint hem de recórrer al contacte directe sense cap preparació prèvia. Arribem, anem al bar o al botiga de queviures i ens presentem. I així comença la història… Per sort tots dos hem viatjat molt, sovint en països i situacions difícils, i aquestes experiències professionals prèvies ens ajuden molt. D’altra banda sempre trobem el suport d’alcaldes i veïns que manifesten la seva predisposició per ajudar-nos en la nostra tasca.

JMC: Un dels productes del projecte és l’edició d’un llibre que el sintetitzi. Com es planteja, com un llibre de fotografia amb comentaris o com un llibre de text i il·lustracions?

(M.S i E.B.):  Fins ara cadascun de nosaltres dos hem treballat en les nostres respectives especialitats. La paraula i la imatge respectivament. Per aquest llibre aspirem aconseguir una combinació màgica en què es produeixi un veritable diàleg entre els dos llenguatges. Que cap d’ells s’imposi sobre l’altre; que es complementin i enriqueixin. No és fàcil però resulta un repte engrescador que ens fa molta il·lusió.

JMC: Per concloure, quina considereu que pot ser la contribució del vostre projecte pel coneixement del nostre país?

(M.S i E.B.):  Nosaltres definiríem el nostre projecte com a totalment independent i amb voluntat de servei al territori. No som sociòlegs, economistes o urbanistes i només pensem que el material i la informació que puguem aportar i la que es generi a través de la xarxa que hem engegat pugui documentar la realitat actual del nostre món rural i ser útil en el debat sobre el seu futur. També, com hem dit, es tracta d’un projecte molt obert i tenim la confiança que en el seu decurs puguem anar afegint adhesions, participants i recolzament d’institucions públiques i privades que el trobin interessant.