L’hereu escampa, entre camins d’argelagues

7.05.2012

Guillem Colomer i Carles Generó, membres de L'hereu escampa

 

Hi ha la necessitat d’encasellar el cinema, la pintura, la literatura, la música… Ara bé, aquest «exercici» sovint és, a més d’arriscat, contraproduent. Podríem dir que el disc homònim de L’hereu escampa, publicat per Famèlic Records el 2011, supura punk a cada nota. Però, si ho féssim, estaríem renunciant a la complexitat d’un disc bastit brillantment amb tan sols una guitarra, una bateria i dues veus. Al darrere de L’hereu escampa hi ha Guillem Colomer i Carles Generó, dos músics de Manlleu que s’estan obrint camí entre argelagues. El seu primer disc conté sis temes («Consol, condol», «Fet i amagar»,  «L’estampa»,  «Les vaques», «Suor i platja» i «Mà freda») condensats en vint-i-dos minuts explosius i intensos. Una descarrega d’adrenalina. Una injecció d’energia.

Per què L’hereu escampa?

És un petit homenatge a una dita que hem sentit sempre a casa. Un hereu escampa és algú que sempre està voltant pel carrer, que torna a casa tard quan ja se’l troba a faltar… Suposo que tots dos ens vam sentir identificats de seguida amb aquest nom perquè ens atrau la idea de ser uns hereus escampa.

Una guitarra, una bateria i la veu. No us cal res més…

De moment, no. Sempre cal una dosi extra de motivació i energia per poder transmetre i omplir més, però no som gaire amants dels artefactes.

Diríeu que sou un grup més de directe?

Sí, com qualsevol grup que no sigui pròpiament d’estudi. Als grups cal veure’ls en directe per saber com s’encaren amb el públic. En els directes intervenen molts factors, no únicament els sonors. L’actitud dalt de l’escenari, sigui quina sigui, és important. Sí, segurament som més de directe perquè és quan podem mostrar qui som i què són les nostres cançons.

La crítica ha encasellat la vostra música com a «punk». En quina mesura diríeu us apropeu al punk i en quina us n’allunyeu?

Les nostres influències musicals han estat, des de sempre, d’arrel punk. Però per nosaltres aquestes influències no tenen a veure amb l’estètica —cresta i jaqueta de cuir—, sinó més aviat amb l’actitud. Ens podem apropar al punk perquè fem servir guitarres distorsionades i ritmes accelerats i contundents, així com crits. Però intentem afegir-hi melodies més harmonioses, pròximes a altres estils.

Continuareu apostant pel mateix format en treballs futurs? O, el que és el mateix, esteu treballant en algun disc nou?

El format seguirà sent el mateix. O sigui que continuarem sent dues persones. De moment estem fent temes nous que ens agradaria enregistrar en algun moment. A l’hora d’enregistrar el proper disc potser intentarem treballar una mica més el so i incloure-hi alguns arranjaments que donin més forma a les cançons.

Twitter de Carla González Collantes: @ambicicleta