Yannick Garcia: “Ha d’haver-hi hagut una ferida”

8.04.2014

Pausat, misteriós i analític, Yannick Garcia (Amposta, 1979) respon les preguntes amb una amabilitat oriental. Emana serenor, encara que endevinem les torrentades emocionals darrere els seus ulls expressius i anem desbrossant amb ell les incursions que ha fet en les vides dels personatges de ‘La nostra vida vertical’ (L’Altra Editorial, 2014), llibre guanyador del Premi Documenta 2013. “Es tracta de personatges extrets del seu medi natural” i portats a l’extrem: són lluny de casa, en situacions complicades i enfrontant-se a un destí potent. Què fas quan el destí és molt més fort que tu? Quan els esdeveniments et posen una mà a la boca i amb l’altra t’empenyen? No tens altre remei que sotmetre’t, deixar-te fer. Acompanyar la corretja perquè no et deixi marca al coll, reflexiona un dels personatges. Pinzellades de desconcert, tristeses cicatritzades, plaers efímers i reconciliacions doloroses desfilen per les pàgines de Garcia. Glopades d’humor sarcàstic, picades d’ullet al joc de la comunicació i un llenguatge poètic són els seus punts forts. Yannick Garcia sap passejar pels meandres del misteri i resseguir les ferides, recosint-les amb paraules. Aquest és el tercer llibre d’un autor que va estrenar-se amb el poemari ‘De dalt i de baix’ (Edicions 62, 2003), II Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, i més tard va sorprendre’ns amb els relats de ‘Barbamecs’ (Cossetània, 2012), guanyador del XX Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. Conversem amb en Yannick a la petita cafeteria Babèlia, al barri de Sant Antoni. Ens bevem un te al seu costat i després fem cap al zoo. Els personatges de Yannick Garcia són molt animals. Biològicament insistents, sensatament ferits i tempestuosament lluitadors. Ens mirem de cara els ulls tristos dels animals engabiats, al mateix temps que aprofundim en l’univers creatiu i literari de Yannick Garcia. Un univers que retrata els instints més crus. Una animalitat i una vulnerabilitat, d’altra banda, molt humanes. 

Yannik Garcia acaba de publicar 'La nostra vida vertical' | Foto d'Ariana Nalda

Yannik Garcia acaba de publicar 'La nostra vida vertical' | Foto © Ariana Nalda.

Laura Basagaña: Has estat un any escrivint aquest llibre i et vas proposar uns reptes: que hi hagués un català en cada conte, que cada relat succeís en una part diferent del planeta, però més enllà d’aquests detalls, totes aquestes històries comparteixen l’originalitat, certs mecanismes estrambòtics i reflecteixen la incertesa o desesperació d’uns personatges agafats en un moment sorprenent. La impressió que he tingut és que els personatges aboquen secrets, petites confessions o torrentades de confiança a desconeguts, en un escenari efímer i irrepetible. Personatges que no coincidiran mai més i entre els quals neix un angle de complicitat i d’intimitat molt alta…

Yannick Garcia: Crec en la importància del moment. L’instant que fuig és una gran font de desig i d’infelicitat, és un terreny molt fèrtil per escriure. Després ja depèn de si tens la destresa per allargar-lo sense enxicletar-lo sobre la pàgina, però com a punt de partida perseguir aquest moment escàpol em motiva molt. I pel que fa al transvassament de confiança entre desconeguts que tu mencionaves, crec que és una bona observació: l’univers del personatge no és mai lineal, sinó que entres en el seu món i no saps on aniràs a parar. No saps ni on ets, ni què passa i a mesura que avança, vas llegint i vas construint aquest arxipèlag que és la vida d’aquell narrador o secundari. M’interessa molt la interacció entre el secundari i el protagonista.

 

Yannik Garcia | Foto: Ariana Nalda

Yannik Garcia | Foto © Ariana Nalda.

L.B: Els vincles que establim amb els passavolants.

Y.G: Hi ha un moment on el personatge ha de prendre una decisió important. En algun moment apareix el canvi, hi ha un intent d’anar cap a una altra direcció, i no saps si el personatge serà prou covard o no per acarar el gir, o si la gent que té al voltant el trairà o l’ajudarà. Són moments decisius que vénen condicionats per molts factors i d’això se’n pot extreure molt de suc literari.

L.B: També és una manera de defensar que els personatges anònims modifiquen constantment les nostres vides.
Y.G: Els passavolants tenen un protagonisme menyspreat en les nostres vides i m’agrada fer-los servir als relats com a elements inquietants que fan girar el protagonista aparent cap on no s’esperava. Són la peripècia, en el sentit teatral del mot. A més, em serveixen d’eina per fer posicionar el lector: en el procés d’identificació amb la veu narrativa, ens toca posicionar-nos, però amb qui ens alinearem? Quines de les nostres afiliacions tenen més pes quan llegim? És un procés que m’interessa, però que llanço al lector, és pura recepció. Si al lector li ve de gust compartir-ho amb mi, serà fantàstic.

L.B: Et fixes en les lletjors, en les tristeses i petiteses que tots guardem…
Y.G: Cert… Penso que si no vols fer un pamflet o caure en un relat gastat, has de fixar-te en la petitesa, no? Però no només. És el gran dubte, com en aquells dos assaigs d’Umberto Eco: Història de la bellesa i Història de la lletjor. I els llegeixes tots dos i encara ara no sé quin m’atrau més.

La vulnerabilitat i la desubicació són dos dels grans eixos temàtics sobre els quals pivoten els relats de Yannick Garcia | Foto d'Ariana Nalda.

La vulnerabilitat i la deslocalització són dos dels grans eixos temàtics sobre els quals pivoten els relats de Yannick Garcia | Foto © Ariana Nalda.

L.B: La lletjor i els punts foscos són molt atraients. De fet, a tu, sovint, t’han catalogat com un narrador tèrbol, o interessat en aquesta foscor.

Y.G: Jo no em considero tèrbol ni penso que la meva escriptura ho sigui. Tot i que entenc d’on ve, aquesta etiqueta.

L.B: Creus que tothom té aquests punts foscos i simplement tu t’hi has volgut fixar? Has volgut posar-hi la lupa?

Y.G: Sí, sí, hi ha molt de lupa. Potser a Barbamecs hi havia un parell de relats una mica més escabrosos amb mutilacions i dependències malaltisses: allà collava una mica més el cargol de la psicologia interpersonal. Dins La nostra vida vertical jo crec que no és així. De vegades la lleugeresa impregna el conte. Però em penso que la percepció de tèrbol pot tenir a veure amb el fet que tracto temes poc examinats literàriament. Jo crec que aquests moments o aquests comportaments poden semblar extraordinaris, però en el fons són molt ordinaris i crec que, senzillament, ens fa cosa mirar-nos-els.

L.B: Ens incomoda parlar-ne.

Y.G: És una nafra o és un rodadits, que et fa nosa, però no l’ensenyes. L’amagues i el poses a la butxaca i ja està. Però no són sentiments tan descabellats ni tan estrambòtics, em fa la sensació. Vull creure, eh? O sigui, hi ha una fotògrafa russa que va a l’altra banda del món i tu pots dir “no pot ser més llunyà a mi”, però el més important és que li donen una mala notícia i està molt lluny de casa i no sap què fer. I necessita algú que li doni una solució. És igual que sigui poc racional. Necessita algú que la conforti. Per a mi això no és tèrbol. El que passa és que ens fa por, perquè no volem pensar què faríem si ens trobéssim en aquesta situació.

Yannick Garcia ha publicat 'La nostra vida vertical' (L'Altra Editorial) | Ariana Nalda.

Yannick Garcia, autor de 'La nostra vida vertical' (L'Altra Editorial) | Foto © Ariana Nalda.

L.B: Hi ha molt de comportament biològic, d’instint animal, de supervivència o de rendiment, en els teus contes. A cada sotregada ens agafem una mica al que podem. També hi ha un retrat del món d’avui. Els viatges ràpids, els canvis de país, les confessions fetes a desconeguts, el demanar ajut al primer que et trobes perquè la desesperació s’apodera de tu.

Y.G: Aquí el viatge no és una experiència elitista ni reduïda. Hi ha molt poc de turisme en aquest llibre. Senzillament obligo els personatges a deslocalitzar-los, a treure’ls del seu entorn natural i veure si allà reaccionen igual que si estiguessin a casa. Crec que dins del nostre medi estem tots molt còmodes, en la nostra zona de confort. I per veure si realment som qui som ens hem de posar en situacions fora de l’ordinari.

L.B: El teu estil és molt proper, cartografia les confessions anònimes. ¿T’interessa especialment posar el focus en aquestes tendreses agafades al vol, perquè generen compassió, aconsegueixen que la curiositat vagi in crescendo, i alimenten un morbo que manté el lector en suspens? ¿O senzillament sargeixes els teus relats amb aquestes petites revelacions, com a reflex descriptiu de la vida, que estaria conformada de moltes confessions, empaties, solidaritats -efímeres o no- i encreuaments múltiples?

Y:G (En Yannick dibuixa un somriure enigmàtic abans de respondre). No ho tinc tant pensat, però -deixa anar una rialla ofegada- m’interessen les confessions com m’interessa qualsevol tipus d’interacció humana. No cal que sigui tota positiva, eh? En els contes també hi ha odi i rancúnia, també hi ha menyspreu acumulat… Entre els personatges hi ha confidencialitats agradables, però també n’hi ha de més fosques. En la nostra quotidianitat jo crec que som capaços de maltractar-nos molt i alhora, també, de salvar-nos molt i llepar-nos les ferides. Ha d’haver-hi hagut una ferida, perquè escriure sobre els moments plàcids no aporta gaire res de nou.

'La nostra vida vertical' explora sentiments com la immobilitat, la tristesa, la resignació o el dolor | Foto © Ariana Nalda.

L.B: Explores molt les reaccions en medis hostils. Personatges allunyats de casa seva que neden en la desesperació, o que avancen d’una manera resignada.

Y.G: Aquest moment de reacció, de tensió i d’agressivitat és bàsic per fer avançar el conte. El mecanisme de la novel·la explora altres conceptes. Al lector de la novel·la li interessen unes altres coses. El lector del conte, en canvi, necessita trobar una força compacta que no li pot aportar una novel·la. I la intensistat existeix perquè aquell moment és curt.

L.B: Hi ha una certa violència, que ho impregna tot. Una línia divisòria entre el que executa i el que obeeix. Entre l’indecís i el dèspota.

Y.G: D’agressivitat n’hi ha, que no vol dir sempre violència, eh? Però sí que cal un abans i un després. L’impacte que t’aporta el conte. De vegades un impacte no implica cap gir argumental, sinó una certa condensació de neguit, d’angoixa.

L.B: També hi ha moments d’autoafirmació, de rebel·lia, de busseig per la psique humana.

Y.G: És important la intensitat que tries per a cada conte. A mi m’interessa que tinguin una càrrega: que pot ser emotiva, pot ser psicològica, pot ser de tensió violenta… I de vegades la gent que envolta els personatges no són les persones més adequades amb qui viure aquests moments d’intensitat que experimenten. Aquesta mena de paradoxes m’interessen molt i això queda reflectit en alguns relats.

L.B: Sovint l’inexplicable capta la nostra atenció i ens sedueix, segurament.

Y.G: La vida és sumatòria. És la teua, la meua i la de l’altre, per tant, pot ser gir esperat o inesperat, abominable o joiosa. Segurament, serà abominable i joiosa, totes dues coses. Aquest recull està condicionat per la necessitat que tenen molts dels personatges de trobar una certa màgia en les seues existències, això és cert. Busquen una resposta que amb la mà no toquen.

L'ós és un dels animals que més va inspirar Yannick Garcia a l'hora d'escriure alguns relats de 'La nostra vida vertical' (L'Altra Editorial) | Foto © Ariana Nalda.