Laia Serrano: “No n’hi ha prou a clicar ‘M’agrada’, cal actuar”

21.02.2017

Laia Serrano Biosca és la impulsora de la Fundació BarcelonActua, una comunitat que potencia l’ajuda mútua i la implicació de les persones en l’acció social del seu entorn més proper. L’entrevistem amb motiu de l’obtenció d’un dels cinc Premis d’Actuació Cívica que atorga la Fundació Carulla. Ens parla de la necessitat d’engrescar les persones a ajudar, de la importància de no quedar-te en la comoditat d’un clic indignat des del sofà de casa teva… Cal sortir al carrer i actuar. Això és el que fa la gent de BarcelonActua i Laia Serrano ens ho explica.

Laia Serrano, impulsora de BarcelonActua

Com neix la fundació BarcelonActua? Per què et vas decidir a emprendre aquest projecte?

Tot va començar el desembre de 2009. Era l’època de l’inici de la crisi i tots començàvem a tenir algun familiar o algun amic que es quedava sense feina… Un dia van fer un programa a la ràdio en què la pregunta del dia era: “Què deixaràs de fer aquest Nadal per culpa de la crisi?” Ràpidament va començar a trucar gent que s’havia quedat sense feina, gent que ja feia temps que estava a l’atur, persones que treballaven però que vivien amb la incertesa de no saber fins quan… Després de moltes trucades en què la gent explicava la seva situació personal, una dona va explicar que a ella i a la seva parella les coses els anaven bé, que es guanyaven bé la vida i que si alguna de les persones que havia trucat no tenia pla per a la nit de Nadal seria benvinguda a casa seva i que si tenien nens hi hauria regals per a ells.

D’aquesta anècdota vaig treure’n dues conclusions: hi ha molta gent del meu entorn que ho està passant realment malament, i d’altra banda, hi ha molta gent amb ganes d’ajudar i que moltes vegades no sap com fer-ho. Fruit d’aquesta idea vaig pensar que havia d’unir aquests dos mons: la gent que necessita ajuda amb la gent que vol ajudar, i fer-ho des d’una perspectiva molt horitzontal i sobretot de proximitat.

Quines són les principals línies d’actuació de BarcelonActua?

D’una banda, el nostre objectiu és arribar a col·lectius en situació de vulnerabilitat i, d’altra banda, i gairebé al mateix nivell, volem motivar la gent a actuar. És igual d’important organitzar activitats com dedicar molt de temps a engrescar la gent perquè hi participi. Nosaltres pensem activitats molt diferents per tal que hi pugui col·laborar tothom. I és que no tots som iguals: hi ha gent a qui agrada el contacte directe amb les persones, parlar, compartir experiències… en canvi hi ha gent a qui agrada més participar amb donacions, recollint aliments, etc. Nosaltres intentem que tothom pugui implicar-se de la manera que més li convingui.

A més a més, els nostres àmbits d’actuació són: gent gran, infants i joves, persones en exclusió social (majoritàriament persones que viuen al carrer), refugiats i immigrants. Un altre àmbit més transversal és la inserció laboral.

Què diferencia BarcelonActua d’altres entitats de voluntariat? Quin és el seu tret característic?

Per a nosaltres és molt important el concepte de comunitat. En altres entitats que fan voluntariat, una persona participa en una activitat i ja està. Nosaltres el que pretenem és que, després, la persona continuï formant part de la comunitat i trobi altres activitats on pugui implicar-se i seguir ajudant. Aquest concepte de comunitat és el nostre tret característic i el cuidem molt.

De fet, molts dels projectes que duem a terme sorgeixen de la mateixa comunitat. Per exemple, vam començar a treballar amb els refugiats a l’estiu del 2015, quan va aparèixer la foto d’aquell nen amb la samarreta vermella mort a la platja, i va ser la mateixa comunitat que va començar a reaccionar i a dir que calia fer-hi alguna cosa. Es va crear un grup de “Benvinguts refugiats”, es va començar a elaborar un pla d’integració per a les persones refugiades i el grup es va posar en contacte amb les entitats oficials d’acollida dels refugiats per treballar conjuntament. En aquests moments tenim un parell d’activitats de converses amb persones refugiades i d’alfabetització que les ha creat la mateixa comunitat. Funcionem de forma molt participativa.

Qui forma part de BarcelonActua?

D’una banda, hi ha els “BACS” que són totes les persones registrades a la comunitat. Registrar-se és molt fàcil, només demanem una sèrie de dades per saber quins àmbits d’actuació interessen. Llavors, dintre de la gran família BAC, hi ha la figura dels coordinadors de les diferents activitats. En aquests moments tenim en marxa unes 15 activitats a diferents barris de la ciutat i cada una d’elles té un coordinador que vetlla pel bon funcionament de les activitats. També tenim la figura del coordinador d’àmbit, una per a cada àmbit d’actuació (gent gran, infants i joves, persones en risc d’exclusió social, immigrants i refugiats).

D’altra banda, també disposem d’un equip que treballa de forma fixa a BarcelonActua i 140 socis registrats que paguen una quota al mes.

A la vostra web apunteu que la Missió de BarcelonActua és: “Crear una comunitat que potenciï l’ajuda mútua i la implicació de les persones en l’acció social del seu entorn més proper.” Com definiries “ajuda mútua” i “acció social”?

L’ajuda mútua és un concepte molt ampli, però per a nosaltres significa el fet d’estar sensibilitzat amb la realitat social del teu entorn. Ajuda mútua vol dir participar presencialment en una activitat, però també el fet de formar part del “Bac Tauler”, un tauler solidari virtual on la gent pot oferir qualsevol cosa de forma altruista.

L’acció social potencia aquestes activitats presencials que ajuden directament un col·lectiu social concret: reforç escolar per a infants, àpats per a persones que viuen al carrer, cuinar i fer companyia a la gent gran… Tot això seria l’acció social. En canvi, l’ajuda mútua va més enllà: serveix per oferir ajuda emocional i per compartir estats d’ànim. Donar ànims i consells en moments determinats també és molt important, i això no és acció social, és ajuda mútua. Cal estar atent a necessitats emocionals que hi pugui haver al teu entorn i reaccionar.

Quins són els pilars del vostre finançament econòmic?

Els socis i les empreses. Nosaltres hem optat, més que pel model de subvencions, per un model de finançament privat perquè entenem que hi ha d’haver una relació de cooperació. És a dir, les empreses no només ens donen diners i ja està, sinó que, a canvi, nosaltres els ajudem també a fomentar les seves accions socials i els convidem a participar en moltes de les activitats que organitzem. Nosaltres intentem potenciar el voluntariat dins del personal de les mateixes empreses, és una forma de sensibilitzar-los més enllà del fet de donar diners perquè aparegui el seu logo en la nostra plataforma. Les empreses i fundacions són fonamentals per al nostre funcionament.

És per això que no hem abordat gaire el tema de les subvencions, perquè creiem que cal implicar la societat civil. No volem rebre diners i ja està, sinó motivar empresaris i treballadors a participar.

Quins són els projectes més importants que esteu duent a terme ara mateix?

El projecte de les “Beques Bac” és un dels projectes més importants que tenim i que, de fet, ha sigut el motor perquè ens donessin el premi Carulla. És un projecte molt interessant que vam començar fa dos anys, quan nosaltres treballaven a l’IES Besós on fèiem diverses activitats amb joves de 2n d’ESO. Allà vam detectar que hi havia molts joves de 2n de batxillerat que ni es plantejaven estudiar una carrera. Llavors, preguntant sobre les beques de l’Estat, vam veure que queden molt llunyanes als alumnes: no hi ha gaire informació i són feixugues de demanar. A més a més, si te les donen, el pagament te’l fan al febrer, quan tu al juliol, mig any abans, ja has hagut de fer el pagament de la matrícula. Quan ens en vam adonar vam decidir fer-hi alguna cosa: un dels patrons de BarcelonActua que està molt implicat va engegar aquest projecte, va trobar finançament, es va crear un grup de treball i vam començar a parlar amb els instituts.

Aquell mateix any ja vam poder becar tres joves de l’IES Besós i aquest any n’hem pogut becar sis més per tres anys. Es tracta d’un projecte molt important per nosaltres i a més a les empreses els engresca molt poder becar estudiants.

Quins projectes de futur teniu en ment?

Crear més impacte i que sigui més qualitatiu. Volem poder generar moltes més oportunitats. D’aquí dues setmanes llancem una nova plataforma, una nova web que ens permetrà seguir engrescant la gent més i millor, explicar més clarament les activitats que s’estan duent a terme, els diferents àmbits d’actuació… Una web que serveixi perquè la gent vegi que és molt fàcil participar-hi.

A la web de BarcelonActua hi dius: “Després de constatar aquesta polièdrica realitat, vaig pensar que, gràcies a la crisi, un nou model de ciutat, solidària i sensible, era per fi tan necessari com possible. Està en les nostres mans assolir-la i BarcelonActua és aquí per ajudar-nos”. Què vol dir per tu una ciutat “solidària i sensible”?

Una ciutat sensible i solidària és una ciutat que està atenta al que passa al seu voltant. Cal que siguem conscients de la situació social de les persones, que siguem sensibles a la vulnerabilitat del nostre entorn. I no només això; hem d’estar sensibilitzats, però cal fer el següent pas: actuar.

Ara amb les xarxes socials sembla que posant un like ja n’hi ha prou! No n’hi ha prou: cal actuar. I no cal que t’impliquis diàriament i setmanalment si no pots, però hi ha moltes formes d’implicar-se amb la realitat social que t’envolta. És molt important que les persones tinguin aquesta empatia envers els altres. Jo vull viure en una ciutat que sigui acollidora, amable, sensible… i a través de BarcelonActua, donant aquestes diferents possibilitats d’implicació, posem el nostre granet de sorra per aconseguir-ho.

Creus que l’actuació de les administracions públiques va en la direcció d’aconseguir aquest model de ciutat? Què els criticaries?

És inadmissible que tinguem les taxes universitàries més altes pràcticament d’Europa. És indignant veure que molta gent no se’n sortirà perquè després de l’institut no pot seguir formant-se. L’educació és el més important, és essencial. És molt trist el que està passant amb l’educació… Hauríem de sortir al carrer a manifestar-nos per aquest tema.

Potser sí que hi ha gent que està començant a sortir de la crisi, però és que n’hi ha molta que n’està quedant al marge. Les administracions públiques han de vetllar perquè no hi hagi aquesta desigualtat tan gran.

Una altra cosa a criticar de les administracions públiques són els serveis socials que ofereixen. Molta gent que recorre a nosaltres ens diu que ja han acudit als serveis socials però que senten que les coses són molt complicades i feixugues. Molts són immigrants, que no parlen l’idioma… se’ls fa una muntanya tot plegat i no se’ls faciliten les coses, se senten molt perduts.

Què diries per convèncer algú que es faci voluntari?

Vivim en l’era digital en què amb un clic pensem que estem ajudant molt, però realment serveix per ben poc. Hi ha moltes entitats a Barcelona que fan molt bona feina, hi ha moltes opcions, o sigui que no hi ha excusa: tothom pot implicar-se de la manera que li sigui més fàcil. El “No tinc temps” tampoc és excusa… al final és un tema de prioritats i sempre es pot trobar aquella estoneta per col·laborar de la forma que sigui, tot és proposar-s’ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris