Laboratori de Lletres: el camí de l’escriptura

Laia Fàbregas i Laia Terrón són les directores de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres, un focus d’activisme literari que és més un centre de formació. Bernat Puigtobella ha conversat amb elles dels orígens de l’escola i dels seus cursos, però també de com es pot ensenyar l’art de l’escriptura i dels consells que donen als escriptors novells.

Bernat Puigtobella: Expliqueu-me com es va gestar el Laboratori de Lletres? 

Laia Terrón: El Laboratori és el resultat d’una crisi personal i de la decisió de fer una cosa per vocació. Vaig estudiar economia i vaig treballar en empreses privades i també com a professora de matemàtiques, però no em sentia realitzada. A mi el que m’agradava era el món literari. Després d’enviar un munt de currículums, la majoria sense resposta, em varen fer una pregunta que seria l’inici de tot: i tu, què fas a la vida? Tot i que en un primer moment no vaig saber què dir, vaig contestar que el que volia era crear una escola d’escriptura, era la primera vegada que ho deia en veu alta. I la resposta va ser: i per què no la fas? La mateixa setmana vaig llogar un petit espai compartit a Ciutat Vella. Això va ser a l’agost del 2011 i al novembre inauguràvem. Vaig començar com vaig poder, amb 5 o 6 professors i una sala petita. A vegades, no saps ben bé què vols fer fins que no ho fas. A principis del 2012 vaig conèixer la Laia Fàbregas, ella va començar fent de professora, i ben aviat li vaig proposar de dirigir juntes el Laboratori. Vaig tenir la sort que em va dir que sí. És una de les decisions més encertades que he pres mai. I aquí estem, tres anys després, amb un equip fantàstic amb 30 professors i un espai preciós al carrer Casp.

B.P: Per què en dieu ‘laboratori’ i no escola? Què us diferencia d’altres propostes semblants que tenim a l’abast?

LT: Un dels primers convidats del Laboratori va ser en Javier Cercas i ell va dir que el nom de Laboratori li esqueia bé perquè era com un camp de batalla abans de la publicació. A nosaltres, la paraula Laboratori ens agrada perquè desprèn un concepte nou, fresc i dinàmic amb l’escriptura, on es poden trobar noves fórmules per sorprendre els lectors.

BP: Vosaltres oferiu cursos virtuals i d’altres presencials, però també una altra cosa que anomeneu ‘Laboratori de vida’. En què consisteix aquest lab de vida?

Laia Fàbregas: El Lab de la vida és un germà del Laboratori de Lletres. La idea és posar a l’abast dels nostres alumnes -i de tothom que hi estigui interessat-, uns minicursos que tractin temes de tot tipus, més enllà de l’escriptura. El Lab de la vida obre petites finestres de temes tan diferents entre ells com el poetry slam, la màgia, o els booktrailers. I poden servir tant a escriptors com a no-escriptors, per conèixer nous ‘mons’ i satisfer noves inquietuds. Són minicursos perquè només duren 3 hores. I de moment els concentrem en setmanes concretes de l’any. El pròxim Lab de la vida és del 6 a 10 d’octubre.

BP: Quants alumnes teniu actualment? Som un país de ‘grafòmons’?

LF: El curs passat (2013-2014) vam tenir més de 400 alumnes. Era el nostre tercer curs des que vam començar, i vam triplicar els alumnes dels anys anteriors. Cada vegada rebem més sol·licituds d’informació i inscripcions de persones que estan interessades a aprendre a escriure. De tots els alumnes que s’inscriuen als nostres cursos, només n’hi ha un 10 o 20 per cent que comencen convençuts que volen ser escriptors (o poetes, o guionistes, o bloguers…). La resta, simplement, tenen ganes d’escriure, d’apropar-se a aquest món fascinant, de crear històries i recrear sentiments fent servir només paraules. I no s’han plantejat mai publicar; ho fan perquè els agrada. O perquè sempre han escrit però mai no han gosat ensenyar-ho a ningú, o perquè sempre han volgut escriure i mai no han trobat el moment per posar-s’hi, o perquè els encanta llegir… Un cop han entrat al Laboratori, entre aquest gran grup d’alumnes que comencen sense més pretensions, n’hi ha que, a poc a poc, van veient que el que escriuen és bo, que tenen coses per explicar i que saben explicar-les de manera que siguin lectures interessants, apassionants o intrigants. Aquests solen ser els alumnes que no es volen acomiadar de nosaltres, que quan se’ls acaba un curs (els nostres cursos són tots trimestrals) ja estan pensant en quin faran el trimestre següent. I a cada trimestre descobreixen noves mirades sobre l’escriptura i més eines interessants per millorar tècnicament els seus textos.

BP: Si el Laboratori ha estat un èxit és perquè va saber respondre a una necessitat. Quina necessitat creieu que heu cobert?

LT: La societat mai no havia dedicat tant de temps a l’escriptura com fem avui dia. Ja sigui en les xarxes socials, en els correus electrònics, inclús enviem més missatges que trucades de veu. L’escriptura és una eina indispensable del nostre temps i el seu ventall és cada cop més ampli. Cada vegada hi ha més gent que gaudeix escrivint perquè és una manera de posar sobre paper les seves idees i la seva manera de veure la vida. Més enllà de publicar, la satisfacció personal d’escriure és molt gran.

BP: Hi ha coses, com ara el talent, que no es poden comunicar. La personalitat tampoc es pot transmetre. Quines coses es poden ensenyar en una aula d’escriptura i quines coses només pot aprendre l’alumne per si mateix?

LF: El curs que recomanem a la majoria d’alumnes que comencen i no tenen clar on volen anar és el d’escriptura creativa. En aquest curs es treballa, ja des de bon començament, la idea que no es pot ensenyar a escriure. L’escriptura es pot guiar, es pot suggerir, però no es pot ‘ensenyar’, en el sentit més literal de la paraula. El que sí que és possible, és ‘aprendre’ a escriure. Cadascú fent el seu propi camí.  A les classes mostrem diversos camins i ajudem l’alumne a destriar quin s’assembla més al seu. No donem un programa de passos a seguir per a crear un relat o una novel·la. Perquè no hi ha una fórmula infal·lible per fer que una obra literària funcioni. Les històries estan fetes amb dos ingredients: el que es diu i el com es diu. Aquest últim, el com es diu, es pot modelar: els professors poden ensenyar eines i tècniques narratives que faran que allò que vol expressar l’alumne sigui el que el seu text finalment transmet. Però el més important no són les eines i la manera de fer-les servir. El més important és la matèria primera, és saber trobar el material bàsic del qual estan fetes les històries. Un material que, naturalment, un cop trobat, es pot modelar amb les eines tècniques, però primer de tot l’alumne l’ha de trobar. Sense aquest material bàsic, ja podem conèixer totes les tècniques i teories que vulguem, que l’obra literària no tindrà ànima. Per trobar aquest material bàsic, el professor guia l’alumne, tot proposant-li exercicis diversos que l’ajudaran a entrar-hi en contacte, però la feina grossa la té l’alumne. Si, tot i això, l’alumne no troba la manera d’entrar en contacte amb aquest material propi amb què estan fetes les històries, llavors podríem dir que no es pot manifestar el talent o la personalitat.

BP: Quins materials oferiu als alumnes? Teniu guies didàctiques?

LT: Cada curs té el seu material escrit, tant si és en versió presencial com virtual. Els cursos són paral·lels: hi ha exactament la mateixa matèria a aprendre en un curs presencial que en el seu homòleg virtual. Tots els cursos consten de 8 temes teòrics. Cada tema teòric consta de text escrit pels nostres professors especialment per a cada curs. I s’il·lustra amb exemples literaris reconeguts. Però més enllà dels temes teòrics, un dels punts més importants dels nostres cursos són els exercicis pràctics. L’aprenentatge més intens s’aconsegueix quan el professor valora els exercicis (o projectes) fets a classe o a casa. En el cas dels cursos presencials els companys també llegeixen i valoren els textos dels altres alumnes, cosa que enriqueix molt. I en el cas dels cursos virtuals, un cop el professor ha comentat cada treball, recomanem als alumnes que el comparteixin amb la resta de companys al fòrum perquè puguin aprendre de diversos punts de vista. Les classes es plantegen de forma molt dinàmica i pràctica, combinant teoria, lectura de fragments literaris, exercicis curts (5-10 minuts) i lectura d’exercicis dels companys.

BP: Què distingeix els vostres cursos dels que pot oferir la competència?

LT: Tenim tres característiques que ens diferencien d’uns i altres: Tots els nostres professors són escriptors amb obra publicada en l’àmbit del qual fan classes. Treballem amb format trimestral, de manera que els alumnes no es comprometen per un any sencer amb nosaltres. A més, cada trimestre de l’any es pot començar amb el primer curs de qualsevol dels nostres cursos. (Escriptura Creativa I, Conte I, etc, tots s’ofereixen tant a l’octubre com al gener, l’abril i a l’estiu). Els cursos que consten de diferents nivells es poden cursar en trimestres consecutius, o no. I finalment: no obliguem a seguir un trajecte determinat els nostres alumnes. Els alumnes que acrediten tenir projectes literaris mínimament avançats, poden començar per nivells superiors dels cursos de Novel.la i Conte, si el professor així ho considera.

BP: Creieu que l’ensenyament de l’escriptura hauria d’estar regulat? Ser una titulació superior homologada?

LF: Vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i considero que si Belles Arts és una carrera universitària, l’ensenyament pràctic de l’art literari també ho hauria de ser. Potser, fins i tot, hauria de ser una branca més de la carrera de Belles Arts. Vaig viure 12 anys a Holanda, i allà, tant la Rietveldakademie (equiparable a la Facultat de Belles Arts) com la Rijksakademie voor Beeldende Kunsten (que ofereix programes postdoctorals), permet als seus alumnes graduar-se tant amb un projecte escultòric, com pictòric, com literari.

BP: Quan algú ve i s’apunta als vostres cursos, fa una entrevista prèvia? Us trobeu en casos de gent que ve amb unes falses esperances d’èxit? Gent a qui potser caldria avisar que aquí no trobarà el que busca?

LT: Nosaltres no fem entrevistes de nivell; el que sí que fem, com he dit abans, és analitzar escrits quan algú vol passar directament a un curs que és la continuació d’un altre. Per exemple, hi ha gent que ja ha començat a escriure i demana si es pot apuntar directament al curs de novel·la I, sense fer el curs d’Introducció. La gran majoria dels nostres alumnes no vénen amb la intenció de publicar a curt termini, i potser també és una de les característiques que ens diferencia d’altres escoles. D’altra banda, quan veiem alumnes que tenen un talent especial, els ajudem tant com podem per trobar editorials. No ens agrada tancar les portes a ningú. Tothom és benvingut al Laboratori. És més, diuen que és addictiu.

BP: Quin consell donaríeu a un escriptor novell? Quines qualitats o virtuts cal tenir per ser escriptor?

LF: El que jo dic als meus alumnes és que el més important és llegir, llegir i llegir i després escriure, escriure i escriure. Això, per començar. I després, cal saber mirar i escoltar, per trobar històries interessants per desenvolupar. Cal fixar-se en com es comporta la gent que ens envolta per tal de crear personatges creïbles; a més, també cal destriar de tot allò que ens passa, les anècdotes interessants que poden servir com a espurna per a crear tota una història. Finalment, per aconseguir que tot allò que escrivim es converteixi en una novel·la o en un recull de contes, o un poemari acabat, l’ingredient més important és el temps i la qualitat indispensable és la disciplina.

BP: Què vol dir escriure bé?

LT: Escriure bé té molt a veure amb la capacitat de sorprendre i treure un somriure al lector. A més, un text ha de ser entenedor i amb el nombre just de paraules. És com una bona recepta: la pasta “al dente” amb una bona salsa no sembla gaire difícil però poques vegades la mengem així.

BP: Segur que en aquests moments hi ha novel·les inèdites que s’han escrit als vostres cursos i que encara no han trobat editor? En podeu recomanar alguna?

LF: Sí, tenim alguns alumnes dels cursos de novel·la que estan desenvolupant projectes molt interessants. I ens estem movent per ajudar-los a trobar els contactes necessaris per trobar editorial, però tot està encara en una fase molt primerenca. Potser ens hauries de tornar a entrevistar d’aquí un parell d’anys, quan celebrem el nostre 5è aniversari com a escola, i llavors ja et podrem dir uns quants títols!