La taverna dels actors

Hem parlat amb els tres actors protagonistes de 'La taverna dels bufons', i com han viscut el procés de fer un espectacle amb Shakespeare com a material de partida.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Aquest dimarts s’estrena La taverna dels bufons al Teatre Romea, un espectacle de creació al voltant de William Shakespeare. Dirigit per Martí Torras Mayneris i amb dramatúrgia de Denise Duncan, l’espectacle està protagonitzat per Dafnis Balduz, Carles Canut i Joan Pera, i compta amb música en directe interpretada pel conjunt Els Berros de la Cort. Hem parlat amb els tres actors protagonistes sobre com han viscut el procés de fer un espectacle de creació amb Shakespeare com a material de partida.

Dafnis Balduz en una imatge promocional de 'La taverna dels bufons'. © David Ruano

Comencem l’entrevista per l’actor més jove de la companyia, Dafnis Balduz. T’ha tocat ni més ni menys la tasca de ser William Shakespeare en aquest muntatge, davant de dos monstres com Carles Canut i Joan Pera. Com encares aquest repte i de quina manera t’has preparat per interpretar el bard anglès?

Dafnis Balduz: Vaig fer una mica de treball d’investigació: vaig llegir llibres sobre la possible història del Shakespeare com a dramaturg, amb la companyia de Lord Chamberlain, el que suposava ser camarlenc en aquella època… A la funció no s’informa al públic que interpreto a Shakespeare, els espectadors ho acaben descobrint al cap de poc d’haver començat. El dramaturg anglès arriba a aquesta mena de purgatori on hi ha els dos bufons fent-se passar per una altra persona, i els dos bufons de seguida el descobreixen. Això provoca un joc, ja que Shakespeare vol que els bufons caiguin al parany, i per a això té uns follets còmplices, que són els músics, Els Berros de la Cort. L’espectacle parteix d’aquest punt de partida, però principalment el que hi ha és molt de joc entre nosaltres tres. Ha sigut un procés molt divertit donar la rèplica a aquests dos bufons. I una altra part molt bonica ha sigut fer aquests monòlegs potents, alguns molt reconeixibles i altres no tant.

A la presentació heu volgut deixar clar diverses vegades que La taverna dels bufons és un espectacle de creació. Això vol dir que heu participat activament en la confecció del muntage? Es pot dir que és un espectacle de creació col·lectiva?

Carles Canut: A la roda de premsa la Denise Duncan (dramaturga de l’espectacle) ha dit que la primera versió tenia 180 pàgines. Doncs la que finalment fem en té una seixantena, per tant una tercera part del que era el text en un primer moment. Els altres dos terços en els hem “carregat” entre tots, com és lògic i natural.

Joan Pera: Hem anat fent un viatge de concisió, de resum, per arribar al lloc on volíem. En un espectacle com aquest en primer lloc només tens un títol, un eslògan: “els bufons de Shakespeare”. Llavors tot ha d’anar en la mateixa direcció per arribar a materialitzar aquest títol. Evidentment que el sol fet d’interpretar uns versos tan bonics ja és quelcom molt engrescador, però com que ho posaries absolutament tot durant els assajos hem hagut d’anar retallant text. La nostra participació a la creació ha sigut sobretot a nivell de text.

Carles Canut: Durant els assajos déiem força sovint “Això no ho diria el Kempe, això ho diria l’Armin” i coses per l’estil. Una cosa és tenir el text escrit, però quan el comences a assajar i treballar tot va agafant una altra dimensió.

Dafnis Balduz: De fet aquesta implicació se’ns ha demanat des del primer moment, i tant el Martí Torras com la Denise Duncan ens han esperonat a que hi participéssim.

Carles Canut caracteritzat pel seu paper a 'La taverna dels bufons'. © David Ruano

Martí Torras ve de dirigir amb gran èxit de crítica i públic Rhum, al Teatre Lliure, i durant aquestes festes de Nadal en podem veure la seva segona part, Rhümia. Aquests dos espectacles estan inscrits clarament en el llenguatge del clown. La taverna dels bufons va en aquesta mateixa direcció? 

Carles Canut: No exactament. Jo crec que aquest espectacle és com una escudella, una barreja: hi vas posant una mica de tot i al final queda un plat fantàstic.

Joan Pera: D’alguna manera pot recordar a un espectacle de pallassos, això està clar, però estem fent Shakespeare, i això es nota. En aquest sentit és un espectacle insòlit, probablement no s’ha fet res semblant enlloc.

El 2013 Marc Rosich i Llàtzer Garcia van escriure Els folls de Shakespeare, que es va representar al Temporada Alta amb direcció de Miquel Górriz i interpretat per Carles Martínez i Xicu Masó. Però em sembla que la funció no es va poder veure enlloc més que al Teatre de Salt. 

Carles Canut: Sí, sé que es va fer aquest espectacle, però no el vaig poder veure.

Joan, tu vens de representar L’avar amb molt d’èxit al Teatre Goya i just la setmana passada va finalitzar la seva gira per Catalunya. Com has viscut el pas de passar d’un Molière a fer un Shakespeare? 

Joan Pera: Sí, aquest 2016 ha sigut un any molt interessant per a mi, esplèndid en aquest aspecte… He tingut la sort de fer un Molière, que ja va ser tot un regal i ara em toca un Shakespeare, que per a mi està a dalt de tot del pedestal dels dramaturgs. I més en un treball de creació, que jo mai m’hauria imaginat de fer un espectacle així. Tot plegat em fa molta il·lusió, i tots esperem que surti molt bé.

I a quin públic creieu que va destinat aquest espectacle? Opineu que vindran els espectadors més teatreros, o bé tot tipus de públic?  

Carles Canut: Jo l’únic que puc dir és que la gent que li agrada el teatre, que vingui al Romea, que hi veurà teatre. Un espectacle amb música en directe, amb textos de Shakespeare, amb humor i amb una història que comença i acaba. Més no es pot dir. Aquí estem fent teatre, i crec que l’estem fent bastant bé.

Dafnis Balduz: No s’acostuma a fer Shakespeare durant les festes de Nadal o Cap d’Any, però aquí ho estem fent. I la gent que vingui la nit de nadal o el 31 de desembre riurà i s’ho passarà bé veient un espectacle sobre el món de Shakespeare. Jo crec que és una funció que pot interessar a molts tipus de públic: des de la gent que va molt sovint al teatre fins a d’altres que no hi van tant, o a aquells que només va a veure comèdies. Realment hem fet un espectacle contundent, per un gruix de públic molt gran.

Joan Pera: Jo només vull deixar clara una cosa. Tot i que tots els textos són de Shakespeare, i el Canut i jo interpretem dos bufons de la seva companyia, crec que en el fons és un espectacle molt divertit. La gent s’ho passarà bé i, a més, sentirà textos de Shakespeare. Què més vols?

Dafnis Balduz: A mi m’agradaria afegir una cosa sobre aquests dos senyors, que encara no els he dit ni falta que fa. En aquests moments de les seves trajectòries professionals, que s’hagin embrancat a fer un espectacle de creació com aquest és sobretot un acte de valentia, per damunt de totes les coses. Que el Pera i el Canut saben dir Shakespeare ja ho sabem, i segurament molt millor que molts d’altres. Però que els vingui de gust un projecte d’aquestes característiques, amb la implicació i les ganes que hi han posat, és quelcom admirable. Sobretot pel risc que comporta un projecte d’aquestes característiques, perquè no sabem com sortirà. Crec que això és per treure’s el barret, sobretot pels anys que fa que treballen dalt dels escenaris. I ho penso de veritat. No tothom s’hi posaria.

Joan Pera a 'La taverna dels bufons'. © David Ruano

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació