Knausgård per Broggi

21.04.2015

“He de dir que me l’he llegit sis vegades i aguanta. I encara me’l llegiria una setena vegada”, comenta l’editora Eugènia Broggi de “La mort del pare”, que acaba de publicar L’Altra Editorial. És tracta del primer volum de La meva lluita, l’autobiografia novel·lada del noruec Karl Ove Knausgård en sis parts. Sis parts, sis llibres. ¿Massa per a una editorial petita? El relat de l’Eugènia Broggi sobre l’experiència d’editar-lo agafa un punt Knausgaard. Pel ball de dubtes i opinions que l’allunyaven i apropaven de la decisió final. Dels funestos “te la fotràs” a la mica de bogeria necessària per sobreviure en aquests temps grisos de xifres i desfetes. Una mica de llum i escalfor per donar el següent pas. De la mort del pare a l’home enamorat, a l’espera del tercer llibre que sortirà el maig. Un clàssic que el lector en català no hauria de deixar passar per alt.

 

Eugènia Broggi | Foto: Cèlia Atset

Eugènia Broggi | Foto: Cèlia Atset

La cita és a l’àtic d’un rústic edifici d’oficines del centre de Barcelona. L’Eugènia Broggi arriba arrossegant un carretó d’anar a comprar. Ve d’entregar llibres a la distribuïdora, ho diu amb el somriure fresc de qui feineja i s’arromanga sense manies. De guitarra del grup Los Fresones Rebeldes a editora del grup 62 i a l’aventura independent de l’Altra Editorial. De Salter a Toni Sala, de Shirver a Nopca i Galera. Fins aquest Karl Ove Knausgård de llarga ombra internacional. “La il·lusió que genera i l’entusiasme que genera poder publicar un autor així dóna molta energia positiva, també. A mi m’ha donat una mena d’enamorament molt bèstia, publicar-ho”, diu amb la mirada brillant. Un fitxatge de risc i de prestigi, atípic pels sis volums que comporta. Un acte de supervivència en un món de grans vendes i corporacions. Passió i, alhora, que quadrin els pressupostos. És la lluita diària de l’Altra Editorial.

La contractació

“Aquest autor el representa Wylie, l’agència més important del món, i me’n va parlar un dels seus agents, fa molt de temps, quan encara estava a Empúries, però vaja, un noruec, cinc-centes pàgines, tot plegat feia una cosa gairebé impossible. Però al cap d’un temps, quan estava començant amb L’Altra, una noia d’Anagrama que es diu Jane Pilgrem em va dir: “Què, traiem el número dos del Karl Ove Knausgård?”, al març del 2014, que era quan jo tenia previst començar l’editorial, “¿Per què no t’animes i comences amb això?”. Li vaig dir que no, que impossible, tenia una màxima que m’havia dit un amic, en Luís Solano d’Asteroide: “Un libro de más de trescientas páginas, ni de broma”, per a un editor independent, dit així a lo bruto, però, era una mica com dir que has de vigilar molt els costos perquè estàs tu sol. Llavors, ho vaig descartar una altra vegada. I el maig del 2014, la meva cunyada, persona amb un gust impecable llegint, em va venir i em va dir: “¿Ja t’has llegit Karl Ove Knausgård?”. Llavors, això típic que —anava a dir que fan els editors—, no sé, que faig jo, que és que quan em diuen un llibre és que surto al carrer i vaig de pet a comprar-lo estigui plovent o nevant. El vaig anar a comprar i vaig trobar el segon volum, “Un hombre enamorado”, i vaig començar per aquest. Que fins ara és el meu preferit, no sé si perquè va ser el primer, i aquí va començar la febre. Llavors, des del maig fins al desembre vaig estar que sí que no, que són sis llibres, que sóc massa petita, que no puc… Tothom, excepte dues persones, em van dir que ni de broma, i els llibreters tampoc ho veien clar, perquè en castellà tampoc s’estava movent gaire. Total, que un dia, en un club del llibre a la Llibreria La Memòria, vam estar parlant amb tota la gent que hi havia allà i va ser molt terapèutic, els vaig estar explicant i la gent em deia: “¡Eiii!”, les típiques frases del tipus “El món és dels valents…”. Llavors vaig dir: “Prou”. Només faré una oferta per al tercer i el quart volum i ja està, i com que em diran que no ja m’oblidaré del tema. Vaig fer un mail a Wylie i em van dir que sí al tercer i al quart. Després que em diguessin que sí em va entrar el cuquet i em vaig dir: “Home, no puc fer només el tercer i el quart”. Llavors vaig comprar el primer volum i ara he comprat el segon. Estic molt contenta d’haver-me decidit. Me’l crec tant i m’agrada tant que és molt fàcil de recomanar.

L’encaix en el catàleg

“Això també ho parlava l’altre dia amb un amic. El meu catàleg de moment és tan petit que només hi entra, encara que siguin coses diferents, tot el que inicialment era   indiscutible. Llavors, segurament no em posaré a fer poesia demà ni teatre demà, no per res, sinó perquè no en sé prou i perquè no sé si sabria triar bé els llibres; però qualsevol cosa que em sembli que és indiscutible i que jo pugui assumir que m’agradi prou, de moment encaixa en el catàleg.”

Eugènia Broggi, editora de L'Altra Editorial.

Eugènia Broggi, editora de L’Altra Editorial.

Tractes amb l’autor

“No, no hi he parlat. Té un agent que fa de filtre i a més la gent de Wylie (l’agència que gestiona els drets de Knausgård) es bastant estricta, de filtre molt ferm, no hi ha manera de traspassar-lo. A més, ell té molts editors estrangers, molts compromisos; per tant, parlar amb ell directament és molt difícil. Hauràs vist que hem canviat una mica l’aire de la portada… Vaig decidir fer la portada noruega, perquè m’agrada molt l’aire de les cobertes noruegues; total, que vaig escriure a Wylie per preguntar amb qui podia parlar de les cobertes noruegues i em van donar el nom de la persona de l’editorial October. Em donen el mail, l’hi escric i la resposta que m’arriba —pensa que jo llavors estava corregint el tercer llibre que és tot infantesa de Karl Ove i l’Ynge, llavors, Ynge, Ynge, Ynge tota l’estona— rebo la resposta, i Ynge arrova. Penso, no deu ser ell, deu ser un Ynge que ara treballa a l’empresa Knausgård. I no, no, el tio m’escriu i firma. La primera reacció va ser: “Ets tu, Ynge?”

Un aclariment: L’Ynge Knausgård, dissenyador gràfic, és germà de l’autor i té un paper rellevant a “La meva lluita”.

Comprant sis volums

“La veritat és que no va ser gens complicat. A la gent de Wyle, al Charles, el noi que em va vendre els drets, el conec de fa molt de temps. N’havia parlat moltes vegades amb ell. És una història de: “Va! Què? T’animes?”, i jo: “No, no. Que és massa llarg, que no tinc diners, que sóc massa petita”. I, per tant, el dia que li vaig passar l’oferta i li vaig passar l’oferta de mínims i només per dos llibres perquè el tio em digués que no… Quan em van dir que sí, jo estava convençuda que em dirien que no. Vaig tenir una alegria molt gran, però també un gran vertigen.”

Estratègies, planificacions i traduccions

“No he pensat en cap estratègia, he pensat que els llibres acabaran venent-se prou com per a eixugar tot això. Òbviament també hi ha ajuts del govern noruec per a traduccions. O sigui que ja hi ha coses. Llavors, primer em vaig decidir pel tercer i el quart (volum). El primer em vaig decidir una mica més tard. El tercer (llibre) el vam programar pel maig amb Anagrama, però el primer (llibre) l’havia de fer sortir abans perquè si no era impossible. Llavors, de traductors del noruec al català no n’hi ha gaires i estaven tots ocupats excepte una, que és la persona que es va encarregar del tercer. Però encara que hi hagués hagut més gent, ells (Wylie) volen que sempre tradueixi la mateixa persona, si és duna traducció del noruec. És una noia fantàstica que es diu Alexandra Pujol, que és de mare noruega i pare català i viu allà, ella. Tenim pendent una celebració, sobre tot pels períodes d’entrega molt ajustats que ella ha aconseguit.”

Karl Ove Knausgard

Karl Ove Knausgard

Desitjos

“L’únic que puc fer és intentar que la gent sàpiga que aquest llibre existeix en català i que l’obrin i llegeixin les primeres tres pàgines. Si aconsegueixes això, estic segura que el noranta per cent de la gent que ho faci, fliparà.”

 

Knausgård, el fenomen

“Estic convençuda que tindríem un fenomen Murakami. Quan parlo de fenomen, parlo de rebentar un auditori i després trobar-te la gent perseguint-lo i esperant-lo a fora. Estic segura que això passaria aquí si vingués. Havia de venir pel festival Primera Persona però no ve. Té problemes de promoció, de temps i d’energia. Esperem a la tardor.”

El tercer volum: “L’illa de la infantesa”

“Són els anys d’infantesa. Dels set anys, més o menys, als tretze, a més a més ha canviat de casa moltes vegades, aquest és el període que viu a Tybakken (Noruega). Tota la part que no s’explica a “La mort del pare” i a “El hombre enamorado”, que és tota la convivència amb el pare de petits. Els abusos, que no són abusos, el pega una mica, però no diríem que és una història d’abusos. El pare és molt estricte i els humilia molt i veus el germen de la mort del pare. Són els anys que passes de nen a adolescent.”

La Meva Lluita

“Ell és un home negre, un home fosc, i ja està bé que sigui així, perquè això li dóna la lucidesa i la profunditat que té… Llavors ¿Saps que aquests títols se’ls han inventat els americans o els anglesos? Ell va publicar Mein Kempf 1, Mein Kempf 2, Mein Kempf 3, o sigui, no tenia títols. La seva justificació és aquesta: li feia gràcia el títol, “La Meva Lluita”, perquè el títol de Hitler era una obra molt ideològica i aquesta és una obra vivencial, de canviar bolquers, empènyer el cotxet, menjar cereals…”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Sovint em decideixo a comprar un llibre després de llegir les primeres pàgines. Amb internet és possible fer-ho gràcies a què algunes editorials permeten fer aquest tast des de la web. L’Altra Editorial és una d’aquestes editorials, però dels últims llibres no en puc llegir cap pàgina perquè el “comença’l a llegir ” no s’obre. Passa amb els últims llibres editats. No sé si és un problema tècnic o bé per política editorial s’espera un temps abans d’obrir-ho. En qualsevol cas, si l’editora llegeix això vull felicitar-la efusivament per la seva valentia i bon gust. Sort en tenim d’aquestes editorials modestes.

    • Hola Xavier! Gràcies pel teu comentari i per les felicitacions, quina alegria. Espero que tinguessis molt bon sant Jordi, ara ens mirarem això dels primers capítols a veure com ho arreglem. Mil disculpes i gràcies per avisar!