José González. Un suec de nom llatí canta en anglès

José González tocarà l'1 de juliol al festival Aphònica de Banyoles.

José González és un dels principals artistes de pop-folk actuals. Suec, però de pares argentins exiliats; cantant de folk intimista, però iniciat en el hardcore punk… González desperta la curiositat de qualsevol. Presentarà el seu últim disc “Vestiges and Claws” al festival Aphònica de Banyoles l’1 de juliol. Per si encara no el coneixeu, us el descobrim a Núvol.

Com definiries el teu últim àlbum “Vestiges and Claws”? Què hi has volgut expressar?

Literalment significa “vestigis i urpes”. Em va agradar com a títol perquè fa referència a la història, al passat i a les possibilitats i eines que tenim com a individus i com a humanitat per enfrontar-nos al futur. Això és el que he volgut expressar amb aquest disc: les ganes i l’energia que tenim les persones, tot i que de vegades no les utilitzem, per canviar el món.

Com comences a interessar-te per la música?

Vaig començar a tocar la guitarra espanyola i el baix electrònica als 14 anys. Vaig aprendre molt a través dels Beatles i Bossa Nova. També he tocat a diferents grups, sobretot en un grup de hardcore que es deia Renascence. També vaig cantar en un cor durant un temps. Sempre he tingut la música com a interès principal al costat dels meus estudis de bioquímica.

Així doncs tens influències musicals molt variades…

Sí, sempre que vull explicar les meves influències acostumo a començar per Silvio Rodríguez, Mercedes Sosa, Joao Gilberto… La música llatinoamericana que s’escoltava a casa. Després, als meus vint anys, em va influenciar molt la música lenta de Low, Cat Power, Songs Ohia i també cantautors com Nick Drake i Paul Simon. Tot això mesclat amb la guitarra clàssica va ser el que més em va marcar per fer el meu primer disc “Veneer” (2003).

Llavors, a partir del meu segon disc, em vaig començar a deixar influenciar per la música de l’Àfrica Occidental, sobretot l’estil de tocar la guitarra del desert de Mali. Va ser quan vaig escriure “Killing for Love” i moltes cançons de l’últim disc com “Stories we build, stories we tell” i “Afterglow”.

Per què vas decidir cantar en anglès en comptes de fer-ho amb les teves llengües maternes (suec i espanyol) ?

La gran part de música que escoltava de jove amb els meus amics era en anglès. Llavors, quan vaig començar a escriure cançons, sense pensar-ho em va sortir fer-ho en anglès i m’hi sentia bé. Li donava un toc místic. Ara escriure i cantar en anglès ja s’ha convertit en un hàbit que segurament canviaré en algun moment.
A les teves gires has ofert diferents tipus de formats de concerts (sol, amb una banda, etc.)

Quin format has escollit pel concert a l’Aphònica de Banyoles?

Estaré sol amb la guitarra. És el meu estil original, però també em sento bé tocant amb el grup Junip, la banda de “Vestiges and Claws” o amb la orquestra “String Theory”.

José González tocarà l’1 de juliol al festival Aphònica de Banyoles.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació