Jordi Riera: “Amb Tentacles, volem acaronar la cultura i sacsejar-la”

28.07.2013

Ha nascut Tentacles, una nova revista cultural, que ja es pot trobar o demanar a les llibreries del país. La publicació, de periodicitat semestral, no pretén tant fer un seguiment de l’actualitat cultural com oferir reflexions al voltant d’un tema d’interès que doni joc a aportacions i interpretacions molt diverses. Conversem amb Jordi Riera Pujal, que n’és l’impulsor juntament amb Jaume Capdevila (KAP).

 

Jordi Riera

 

Som en l’era digital, però heu optat encara per fer una revista de paper.

Les edicions en paper i/o en digital penso que conviuen i conviuran  perfectament en el mercat. Si en tenim oportunitat, no descartem en el futur poder-ne fer una versió digital.

Amb Tentacles hem volgut  fer un objecte d’art mitjançant un disseny i una maquetació innovadora. S`ha intentat seleccionar imatges i il·lustracions que mostrin un alt grau de creativitat. La revista pretén no tenir data de caducitat en el sentit de què vol tractar temes universals i eterns (o quasi) que no depenguin de les modes fugisseres. Pensem que una cuidada impressió pot ajudar a que els lectors la guardin i puguin tornar a gaudir dels continguts de la publicació sempre que vulguin. 

Per què aquest nom per a una revista?

Bé, diuen que els tentacles són les extremitats llargues i flexibles d’un animal invertebrat. En el nostre cas, entenem com a cos central la revista monogràfica, dedicada aquest número als Mons Utòpics i els tentacles serien cadascuna de les aportacions que han fet els diversos col·laboradors sigui amb textos o amb imatges.

A banda d’aquesta idea, de quina manera el terme ‘tentacles’ defineix la vostra línia editorial?

Com diu l’editorial de la revista: “Volem emergir palpant diverses vessants de la cultura popular de masses. Volem acaronar la cultura i sacsejar-la. Volem allargar els tentacles per poder ser multidisciplinaris i totalment lliures a l’hora d’enfocar els temes. Volem lliscar suaument per damunt de capelletes i modes, i ser les extremitats capaces d’arribar fins al racó més profund on s’amaga allò que no sempre és visible a primer cop d’ull”.

Tentacles ha tingut una gestació molt llarga, tant a l’hora de definir els continguts com a l’hora de trobar una viabilitat per poder ser editada. La publicació ha nascut del desig de fer un projecte diferent que sobresortís pel seu disseny més innovador i més creatiu. Creiem que una visualització intel·ligible, però que sorprengui, pot donar més valor a allò que llegeixes. La forma també és important.


És admirable que en aquest primer número ja hàgiu aplegat autors de tanta entitat com…  i que els hàgiu pogut cenyir a escriure sobre el tema del monogràfic, els Mons Utòpics. Per què us interessa la utopia?

En aquesta època d’incerteses i de crisis política, social i econòmica en què sembla que moltes de les utopies existents fa uns anys s’han esfondrat, nosaltres volem seguir pensant que aquestes o unes altres tenen utilitat. El mot utopia el va emprar per primera vegada Thomas More al segle XVI per definir una illa imaginaria en què la seva societat estava organitzada de manera perfecta. L’ idea d’utopia en un sentit més ampli és molt anterior i possiblement consubstancial al pensament humà. Utopia pot ser el desig d’una societat perfecta, d’un món feliç, d’una societat justa, d’un paradís, d’un “jardí de les delícies”, d’un somni, d’una quimera, en definitiva d’un ideal que molts pensen irrealitzable, però pel qual altres lluitaran per acostar-s’hi el màxim possible. Les utopies són personals i alhora socials. L’època que un viu i la pròpia idiosincràsia personal marca clarament els seus desigs utòpics o la seva manca. Com diu l’Alfons Moliné en la seva col·laboració, el paradís representat en alguns quadres de fa unes centúries d’una natura em què els aliments eren abundants, gratuïts i penjaven dels arbres, no té res a veure amb el pensament de bona part de la societat actual, preocupada pel seu pes i per intentar mostrar una silueta personal prima i desitjable.

Per impulsar aquest projecte has comptat amb moltes complicitats, i especialment la del Jaume Capdevila, KAP, membre del Web negre i col·laborador de Núvol.

Sí, la meva trobada amb en Jaume Capdevila, que també li voltava pel cap la idea de crear una revista diferent, va ser providencial i en va sortir Tentacles. La publicació neix de la sinergia d’idees d’aquesta reunió i lògicament de l’adaptació d’aquestes a les possibilitats de fer-ho real,  tenint en compte que el pressupost era de 0 euros. Pensàvem en un projecte que sortís dels llocs comuns quan es pensa en el mot utopia, un projecte que pogués encabir creació literària, assaig, reflexió històrica, humor gràfic, còmic, pintura, fotografia…

Un cop definit el corpus de la revista era l’hora de buscar complicitats. Aviat van entrar a col·laborar entusiàsticament amb nosaltres en Roger Castillejo com a director d’art, Enric H. March com a corrector i Ignasi Franch que ens aportava la seva llarga experiència en el món del periodisme.

 

Jordi Riera, fundador amb Jaume Capdevila de la revista Tentacles

Qui pot col·laborar a Tentacles? És una revista oberta a qualsevol que hi vulgui participar o teniu un criteri de selecció?         

Sobre el criteri de selecció, em fa pensar en que hi va haver un polític famós que en referència al seu partit va dir que el que es mogui no surt a la foto. La idea era que, qui volia continuar en els càrrecs havia de fer un seguidisme total del pensament de la cúpula que dirigia l’organització política. Aquesta sentència, segurament, és indicadora de l’ immobilisme que ha promogut la mediocritat i la falta d’autocrítica de molts dels grans cercles de poder polític, judicial i econòmic de l’estat i la seva sordesa i llunyania a les demandes de la societat. Algunes persones d’aquets cercles i d’altres, han volgut  a més jugar al Monopoly amb les cartes marcades, pensant, potser de manera encertada, que els altres jugadors (que en una societat com la nostra sembla que som tots) ja els hi pagaríem el seu propi enriquiment personal. Segurament també comptaven que el pertànyer a algun d’aquets cercles de poder ja els hi donava automàticament el dret a la carta de “sortida de la presó” (carta tan necessària quan jugues al Monopoly). El temps ja anirà dient si els seus pensaments s’adiuen amb la realitat.

A Tentacles hem optat per demanar la col·laboració de persones amb talent, amb ganes de transmetre els seus coneixements i que creiem que no tenen cap por de moure’s a l’hora de fer la foto i que si juguen al Monopoly volen fer-ho amb les mateixes condicions que els altres jugadors. Cada creador ha tingut l’oportunitat de desenvolupar el tema amb plena llibertat i segons el seu criteri. Això ha aportat a la revista molta riquesa en els temes tractats i diversitat de punts de vista a l’hora de parlar dels Mons Utòpics.

Sembla que heu arriscat molt engegant una revista al marge de les demandes del mercat, sense pensar tant en el que vol la gent sinó només en el que voleu vosaltres.

No hem seleccionat un target i hem pensat una revista per ells. Tentacles neix amb la confiança que podrà trobar uns pocs milers de lectors que la facin viable. Esperem que qui llegeixi aquestes línies sigui un d’ells. La proposta és modesta en els mitjans però creiem que alhora és ambiciosa en els seus plantejaments. El grau de connexió, la qualitat del resultats i si hem assolit els objectius exposats ho judicaran espero que de manera benèvola els nostres lectors.

I quin serà el tema del vostre proper número?

Al proper número abordarem el tema de l’Alter Ego en el sentit més ampli possible. Ja hi ha unes persones convidades a participar, però estem oberts a rebre noves aportacions en forma d’articles o d’imatges a la nostra adreça de tentacles@tentacles.cat fins al 30 de setembre d’enguany. El nostre equip avaluarà cada proposta enviada amb el màxim interès i si s’escau, es publicarà en el nostre proper Tentacles.

 

www.tentacles.cat  tentacles@tentacles.cat

Tentacles, Mons Utòpics. Número 1. Juliol 2013. Editorial Alpina, Granollers.

Directors: Jordi Riera Pujal i Jaume Capdevila.

Col·laboradors: Daniel Absent, Cristina Borobia, Lambert Botey, Roger Castillejo, Eulàlia Corbella, Xavier Diez, Albert Domènech, Elchicotriste, Queralt Escobet, Ignasi Franch, Meritxell Gil, Joma, Kap, Enric H. March, Alfons Moliné, Bel Olid, Esteve Plantada, Miqui Puig, Donat Putx, Jordi Riera Pujal, Pep Roig, Sebastià Roig, Vicenç Tuset, Simón Vázquez, Ferran Vidal. Preu 6 euros