Jordi Muñoz i Pau Pérez: “L’ensenyament de l’escriptura hauria d’estar regulat”

9.01.2016

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès es va fundar l’any 1998, i des d’aleshores ja hi han passat més de 15.000 alumnes. Més de 2.000 per curs. Quinze anys després ha esdevingut un referent internacional en l’ensenyament de l’escriptura creativa, i s’ha consolidat com el centre més gran d’Europa en aquesta disciplina artística. Bona part d’aquesta feina és obra de Jordi Muñoz i Pau Pérez, directors de l’Escola d’Escriptura des de l’any 2005. Ells han convertit l’Ateneu en el Conservatori dels novel·listes i la Massana dels poetes.

Jordi Múñoz i Pau Pérez, codirectors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

Som un país de ‘grafòmons’?

Jordi: Afortunadament, hi ha molta gent apassionada de la lectura i l’escriptura. El que ha fet l’Escola d’Escriptura és posar a l’abast de totes aquestes persones una sèrie de coneixements que els hi permeten gaudir amb molta més profunditat de la seva passió i dur-la a terme amb ofici i, per tant, amb major qualitat i profit. Per una altra banda, l’Escola és el lloc ideal per trobar-se amb gent, de totes les edats, que comparteix aquesta mateixa passió.

La primera constatació és que si l’Escola ha estat un èxit és perquè va saber respondre a una necessitat. Quina necessitat creieu que heu cobert?

Pau: L’Escola d’Escriptura té com a finalitat l’ensenyament de les arts i els oficis de la paraula. Estem cobrint una mancança formativa en l’ensenyament de l’escriptura creativa, la literatura i les humanitats. S’ha anat consolidant a poc a poc com a espai de referència en el mapa dels ensenyaments artístics a casa nostra i arreu.

Hi ha coses, com ara el talent, que no es poden comunicar. La personalitat tampoc es pot transmetre. Quines coses es poden ensenyar en una aula d’escriptura i quines coses només pot aprendre l’alumne per si mateix?

Pau: De què parlem quan parlem de talent? Talent per fer novel·la rosa o per escriure versos d’avantguarda? Per què només es fa aquesta pregunta quan parlem d’escriptura? A vegades s’invoca el talent com si hi hagués en l’escriptura un misteri diferent del de la música o la pintura. Com qualsevol altra disciplina artística, l’escriptura és bàsicament ofici. Per escriure una bona novel·la o un llibre de contes, cal conèixer a fons les tècniques narratives –els recursos per explicar una història-, dominar l’eina –la llengua– i tenir un bon bagatge lector. Aquestes són les tres coses que s’ensenyen i s’aprenen a l’Escola, els tres elements fonamentals en la formació d’un escriptor. Després, cada alumne les filtra segons la seva experiència vital i la seva sensibilitat, per crear una obra personal i genuïna. Cada alumne ha de decidir què vol fer i nosaltres el podem ajudar un cop s’ha fixat un objectiu clar. Qualsevol objectiu és legítim, encara que sigui una novel·la rosa.

Si el talent us sembla un concepte massa vague, digueu-me doncs què és el que no podeu ensenyar?

Pau: La mirada, per exemple. Que és una cosa que, si bé es pot educar, no es pot impartir. El mateix passa amb la sensibilitat i la pròpia experiència vital, que és única i intransferible.

No tots els alumnes que vénen a la vostra escola pretenen convertir-se en escriptors. N’hi ha que volen introduir-se en el món editorial, d’altres que es volen formar i aprendre a llegir literatura. Quin és el ventall de cursos que oferiu?

Jordi: Enguany, l’Escola proposa un ventall de més de 100 cursos, presencials o virtuals, des de seminaris de 9 o 10 hores a itineraris de tres anys, organitzats en cinc grans àrees: cursos d’escriptura, cursos d’oficis de l’edició, cursos de literatura i humanitats, cursos de comunicació i narració oral i el cicle de conferències col·loqui Amb veu pròpia. Amb el propòsit d’arribar a més persones i més lluny, i de donar resposta a la demanda creixent de formació on line en escriptura creativa, des de fa tres anys l’Escola ofereix també cursos virtuals. Actualment,  es pot cursar l’Itinerari per a narradors complet: Narrativa, Novel·la I, Conte I, Novel·la II i Conte II. Així mateix, aquest proper mes de gener, l’Escola ofereix un nou curs virtual: Redacció i estil. Al campus virtual de l’Escola en aquests moments hi ha alumnes residents a tots els territoris de parla catalana i també d’arreu del món (Nova York, Dublín, Buenos Aires, Saigon, Berlín, Ciutat de Mèxic, París, Madrid, Casablanca, Londres, Medellín…).

Pau: Si hem de destacar un dels nostres cursos d’escriptura, sens dubte aquest és el curs Narrativa, en format presencial o virtual. És un curs anual, de 90 hores, que inicia l’Itinerari per a narradors. Aquest primer curs ofereix les eines i les tècniques bàsiques de l’ofici d’escriure perquè cada persona pugui iniciar, amb els fonaments necessaris, el seu itinerari literari personal.

 

Jordi Muñoz, a l’Ateneu Barcelonès

Quins materials oferiu als alumnes? Teniu guies didàctiques?

Pau: Hem elaborat el nostre propi material teòric per als cursos d’escriptura. No els fem llegir cap manual, excepte als alumnes inscrits al programa virtual, que sí que tenen unitats didàctiques extenses. L’Escola ha anat elaborant un corpus sobre tècniques narratives i això és el que reben els alumnes. Darrerament, l’editorial Planeta ha publicat un col·leccionable de quiosc titulat El placer de escribir, els continguts del qual han estat elaborats per professors de l’Escola.

Jordi: Per altra banda, des de fa vuit o nou anys, la biblioteca de l’Ateneu ha anat adquirint manuals i textos de didàctica de l’escriptura creativa, molts d’ells en anglès, que es poden consultar.

Pau: Probablement tenim el fons bibliogràfic més extens de l’Estat espanyol sobre tècniques d’escriptura.

Formeu part de l’European Association of Creative Writing Programmes. Què us aporta formar part d’una xarxa internacional?

Jordi: Un enriquiment constant en termes d’intercanvi didàctic i pedagògic. L’associació europea està formada per una  vintena d’escoles d’escriptura –des de la de Madrid, Torí, París, fins a la de Viena, Praga o Orivesi– que organitzem activitats conjuntes per al nostre alumnat i per al nostre professorat. És el gran referent a nivell europeu en el camp de l’ensenyament de l’escriptura creativa.

I quines diferències heu detectat entre les diferents escoles europees?

Jordi: La Muriel Villanueva, que és professora de l’Escola i responsable de les relacions amb els centres de l’Associació Europea, va elaborar un informe en què constatava la gran diferència entre l’Europa meridional i la septentrional. A Alemanya i Escandinàvia l’ensenyament de l’escriptura literària està més reconegut i és un ensenyament reglat, com ho pot ser el del Conservatori, l’Institut del Teatre o l’Escola de Belles Arts.

Ara mateix sou una de les principals fonts d’ingressos de l’Ateneu Barcelonès. Fins al punt que fa un any, i per raons administratives, l’Ateneu va constituir l’Escola en una societat limitada a part. Us heu convertit en la segona escola d’escriptura del món i la primera d’Europa. El fet de convertir-se en ‘un negoci’ pot afectar l’esperit humanista del projecte?

Pau: Nosaltres no parlaríem de l’Escola d’Escriptura com a negoci. Com hem comentat abans, l’Escola d’Escriptura està cobrint unes necessitats formatives en el camp de l’escriptura, la literatura i les humanitats esdevenint tot un referent en aquest àmbit. Amb l’objectiu de ser un centre de difusió d’iniciatives artístiques, l’Escola manté relacions d’intercanvi amb nombroses entitats culturals, com associacions d’escriptors, escoles d’escriptura d’arreu, revistes literàries, editorials, administracions públiques, universitats, altres escoles artístiques, etc.

Jordi: Un dels objectius principals de l’Escola a curt termini és assolir el reconeixement oficial dels estudis que s’hi imparteixen i aprofundir en el treball com a centre de creació literària d’avantguarda. Per tot això, la fórmula jurídica que recentment ha adoptat l’Escola facilita l’agilitat i l’encaix en el procés que ha emprès d’homologació acadèmica i per poder esdevenir plenament un centre de creació literària. Creiem que l’ensenyament de l’escriptura hauria d’estar regulat.

Quan algú ve i s’apunta als vostres cursos, fa una entrevista prèvia? Us trobeu en casos de gent que ve amb unes falses esperances d’èxit? Gent a qui potser caldria avisar que aquí no trobarà el que busca?

Jordi: Quan una persona ve a l’Escola, l’informem de quin és el curs adequat segons els interessos que manifesti. A l’Escola arriba gent amb inquietuds i desitjos molt diversos: des de qui vol fer de l’escriptura una professió fins a qui vol tenir eines per escriure millor sense intenció per exemple de publicar. També s’apropa molta gent que necessita millorar la seva manera de redactar –o de parlar en públic–, per qüestions estrictament acadèmiques o laborals. O persones que busquen convertir-se en professionals del món editorial a partir dels nostres cursos d’oficis de l’edició, un dels senyals distintius de la nostra escola.

Pau Pérez, a l’Ateneu.

Quin consell donaríeu a un escriptor novell? Quines qualitats o virtuts cal tenir per ser escriptor?

Pau: Com hem comentat, el mètode d’ensenyament de l’Escola es basa en tres aspectes, tres característiques fonamentals que nosaltres considerem que ha de tenir un escriptor: el domini de la llengua, el coneixement profund de les tècniques narratives -el curs Narrativa de l’Escola és el que dóna aquestes eines- i el bagatge lector. Un segell distintiu del centre és el treball directe, pràctic, tangible, sobre els textos que elaboren els alumnes. Tot plegat és una acurada combinació que, segons els nostre criteri, ha de contemplar els aspectes teòrics i bibliogràfics, consignes clares referent als exercicis que s’encarreguen a l’alumnat i la correcció pautada i argumentada d’aquests treballs donant alternatives d’esmena. Considerem també de cabdal importància la dinàmica que es crea a les aules i el comentari que fan els alumnes de cada grup sobre els textos dels seus companys. Per poder assolir tot això, l’Escola ofereix atenció personalitzada: el nombre d’alumnes per grup està estrictament limitat.

Què vol dir escriure bé?

Pau: Seria molt agosarat fer una definició estricta. En primer lloc cal diferenciar entre redactar i escriure. A redactar ens ensenyen, amb més o menys fortuna, a la primària i la secundària. Escriure literatura és una altra cosa, perquè es necessiten una sèrie de coneixements tècnics, de recursos narratius o poètics, que no s’imparteixen a l’institut o la universitat. Per escriure bé, cal dominar aquests recursos, i òbviament tenir alguna a cosa a dir, un món personal que aconseguim transmetre fent bon ús de les eines de l’ofici d’escriure.

Finalment, la llista de títols publicats que es van gestar a les vostres aules és el vostre millor full de serveis. Segur que en aquests moments hi ha novel·les inèdites que s’han escrit als vostres cursos i que encara no han trobat editor? En podeu recomanar alguna?

Jordi: Cert, una de les millors cartes de presentació de l’Escola d’Escriptura és el creixent nombre d’alumnes i exalumnes que cada any publiquen l’obra que han gestat i escrit a les aules del centre. Durant els quinze anys d’existència de l’Escola, s’ha assolit la xifra total de 700 llibres publicats. Aquest curs passat han estat més de 100 els llibre publicats, en gèneres diversos i a diferents editorials. Aquest és el resultat, el fruit del treball desenvolupat a l’Escola i a nosaltres ens agrada posar-ho a l’aparador i fer-ne difusió. En aquests moments hi ha força alumnes que han enllestit la seva novel·la, el recull de contes, el poemari… i que estan a punt perquè es pugui publicar l’obra. Hi ha alguns projectes destacats que amb tota seguretat trobaran editor ben aviat però no podem avançar-ne cap perquè, fins on coneixem, els acords encara no estan tancats.

Enguany heu posat en marxa el Premi Literari Autor Revelació, que ha guanyat Un pont de silenci, de Carme Osan. Rosa dels Vents ha publicat l’obra guanyadora. Quina valoració feu d’aquesta experiència?

Pau: Així és. Un pont de silenci, de Carme Osan, és la novel·la guanyadora de la primera edició del Premi Literari Autor Revelació. Aquest certamen de narrativa en català, que convoquem conjuntament l’editorial Rosa dels Vents i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, té com a objectiu principal apostar per nous valors literaris. Hi poden participar els alumnes i exalumnes de l’Escola d’Escriptura presentant una novel·la inèdita que no estigui premiada amb anterioritat. L’obra guardonada es publica en paper i en format digital al segell Rosa dels Vents. Com dèiem, per nosaltres aquest premi, de periodicitat anual, és una aposta per promocionar nous valors, noves veus de la literatura catalana, en un moment en què els autors novells tenen més dificultats que mai per fer-se un lloc en la taula de novetats de les llibreries. Estem segurs que el premi permetrà donar a conèixer novel·les de gran qualitat, com és Un pont de silenci.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Potser se’n aprèn d’escriptura però no s’aprèn a escriure. Perqué d’on no n’hi ha, no en raja.
    Jo vull creure que en aqueste s” escoletes” no s’enganya a ningú, oi?.

  2. He llegit un comentari d’un tal Sr. Fanés, i haig de dir el seguent,: A aquesta Escola, no escolete, com diu, ironicament? i sense el respecte que mereix una realitat que desconeix, NO S’ENGANYA A NINGÚ.
    Com a mostra puc dir que en 8 setmanes de clases de narrativa he aprés mes en recursos i técnicas narratives i de estil, que durant 4 anys en altres centres de escriptura. Son grans profesionals i dominen a la perfecció el mon de la Escriptura.

  3. Retroenllaç: Jordi Muñoz i Pau Pérez: “L...

  4. Aquesta escola és com qualsevol altra escola. Aprens si vals i tens voluntat i constància, altrament perds el temps i força diners.