Jordi Molina, la tenora del segle XXI

10.02.2017

Aquest dissabte, el tenora i compositor de referència, Jordi Molina, presenta el disc Matèria del temps a l’Auditori de Barcelona. Ho fa en el marc del Festival Tradicionàrius, que reconeix a Molina com un pioner en el coblisme del segle XXI.

Molina reivindica la tenora com un instrument de grans possibilitats més enllà de la la cobla catalana | Foto: Marcel Asso

Conrad Dalmau: “Matèria del temps” és el resultat de tots els diferents projectes que has fet en la teva carrera? Ha begut de tot el que has fet?
Jordi Molina: De ben segur, sí. Per una banda reflecteix les meves influències i gustos com a músic, que estan presents de manera natural a l’hora de compondre, i també ha estat molt important la meva experiència com a tenorista tots aquest anys, per conèixer exactament els territoris musicals on ens trobem més còmodes, tant l’instrument com jo. Ha estat una evolució constant i un aprenentatge que ha estat apassionant. Crec que he arribat, en aquest sentit, on volia.

C. D: Com ha estat el procés de gestació del disc? Escrius la música adaptant-te a l’instrument o adaptes l’instrument al que tu vols tocar?
J. M: Ha estat un procés molt pensat i he volgut pendre’m el meu temps. Vaig estar mesos escrivint i revisant els temes perquè volia estar totalment convençut del que havia fet i que tot tingués un sentit, que tot fos un conjunt, com una exposició pictòrica. Per exemple, les tonalitats dels temes i la forma de cadascun d’ells estan pensats amb anterioritat. Després, quan la música surt, el que faig és adaptar l’instrument a la música, sempre tenint en compte les característiques pròpies i les “dificultats” intrínseques que comporta tocar la tenora.

C. D: Creus que en el futur t’aniran seguint altres tenoristes? Per què creus que costa que altres músics de cobla s’atreveixin a donar el pas fora de la formació?
J. M: A mi m’agradaria molt però sóc conscient que és complicat. Em refereixo sobretot a convertir aquesta singularitat en la manera de guanyar-se la vida. Fer algun projecte puntual és relativament senzill, però dedicar tots els esforços a ser professional de la “diferència” requereix no solsament tenir la capacitat artística sino també assumir riscos personals i econòmics que compliquen aquesta decisió. Tot i això, els joves tenoristes tenen ara referències de noves propostes que no són la música de cobla i estic convençut que en un futur trepitjaran aquest territori altres col·legues. Tot i les dificultats, els animo a què ho facin, és un camí no transitat i desconegut però emocionant.

C. D: Fa temps que es diu que la música de cobla està en estat de crisi, no pels músics (que cada vegada n’hi ha més i més ben formats) sinó pel públic, costa rejovenir la generació que hi ha ara. Com penses que s’hauria d’enfocar aquesta música per atreure espectadors més joves?
J. M: Doncs no ho sé… Se n’ha parlat molt i potser no tinc una solució concreta, o potser senzillament no n’hi ha. Crec que estem vivint una evolució cap a una altra manera d’entendre i viure la cobla, i una adaptació a una societat que ha evolucionat en un sentit, on la cobla i la música per a cobla tenen importants dificultats. Penso que el que hem de fer els músics és posar-ho en valor com un patrimoni important de la nostra cultura i sobretot fer la nostra feina el millor que puguem.