Jordi Cabré: “Volem un carnet únic per a totes les biblioteques”

24.05.2012

Jordi Cabré, Director General de Promoció i Cooperació Cultural

 

Jordi Cabré (Barcelona, 1974) és advocat i escriptor i des de fa uns mesos Director General de Promoció i Cooperació Cultural. La seva responsabilitat al Departament de Cultura abraça la política de programació escènica de teatres i auditoris, les gires, el sistema bibiotecari, la xarxa d’arts visuals, l’anella cultural i el centre d’Arts Santa Monica. Per tant ha de coordinar tota la branca cooperativa del departament amb municipis i equipaments.

El seu antecessor formava part dun govern catalanista desquerres. Heu hagut de canviar gaires coses des de l’òptica convergent?

La diferència entre la gestió d’ERC i ara la de CiU no és ben bé ideològica, en termes d’òptica nacional, però sí que hem hagut d’implantar més rigor. El Departament de Cultura ha estat sovint massa vist com un lloc on els artistes troben finançament, i ara procurem donar suport a aquells projectes culturals que siguin possibles i viables. Volem dir amb això que ens cenyim a la llei del mercat? No, ni molt menys. També creiem que tenim el deure de fomentar deure l’estat del benestar cultural, pero això no implica que no puguem racionalitzar amb criteri i contemplant tant els drets com els deures dels agents implicats.

Tot això és molt bonic, però a efectes pràctics en què es tradueix, per exemple, quan parlem de la programació escènica o les gires de teatre? 

Nosaltres considerem que el protagonisme de les programacions l’han de tenir els programadors. En governs anteriors, la Generalitat s’havia otorgat un excessiu protagonisme en continguts. La nostra funció és facilitar la feina als programadors,  donar-los totes les eines possibles d’informació i de formació, fins i tot fomentant intercanvis entre ells. Sempre, això sí, que els projectes compleixin unes mínimes condicions d’interès general. En tot cas com a govern nacional renunciem a determinar quins espectacles són millors o pitjors.

Què passarà amb el programa Cultura en gira?

Deixem enrere aquest model. Cultura en gira estava pensat per puntuar espectacles i, si bé va ser útil en el seu moment, a la llarga impedia massa gent d’entrar-hi i distorsionava els preus Ara obrim la llista a tothom i no avaluarem els espectacles, sinó les programacions.

Quina és laportació de la Generalitat en els pressupostos de totes aquestes programacions?

Depèn de cada cas, però l’aportació que fa la Generalitat als ajuntaments que programen oscil·la entre el 20% i el 30% per cent del pressupost de la programació. Procurarem ajudar els ajuntaments perquè no es vegin obligats a tancar els teatres, donant-los eines suplementàries. Estem a punt d’anunciar una convocatòria d’ajuts perquè operadors escènics privats puguin fer ofertes locals als ajuntaments.

La programació de certs teatres seria així delegada a aquests operadors? Sadjudicarà a Focus?

No té per què caure tot en mans de Focus, ni és la nostra intenció afavorir cap grup. Avui dia dues o tres productores petites amb un àmbit geogràfic complementari poden associar-se i donar les mateixes garanties, i així ho farem possible.

Què passarà amb el Festival Shakespeare? Es farà? També el gestionarà un operador extern?

Això depèn dels ajuntaments que el vulguin acollir i de la seva viabilitat. La Generalitat decidirà en funció d’això el seu ajut.

Però la Generalitat també hi ha de poder dir la seva, si aporta una part del pressupost?

La responsabilitat primera de fer el festival correspon a l’ajuntament: si existeix el projecte, l’estudiarem i decidirem el nostre suport en termes de viabilitat social, cultural i econòmica.

Aquests últims dies circula per la xarxa un manifest signat per Enric Pujol i Francesc Foguet i 138 persones més que l’han subscrit, en què demanen una correcció en la política daquisicions de les biblioteques. Per què és tan difícil entrar en una biblioteca si et dius Santiago Rusiñol o Ferran Soldevila?

En primer lloc, no és tan difícil: podem acreditar-ho. Però en segon lloc, m’ocuparé personalment que els criteris d’adquisició siguin revisats i consensuats per a eliminar en el futur dubtes d’aquest estil. Els clàssics catalans han de ser trobats amb facilitat.

Darrerament sha incorporat a la Conselleria una nova Cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll, una bibliotecària molt dinàmica que fins ara dirigia la Biblioteca de Palafrugell. Sendevina una certa voluntat de canvi, de sacsejar les coses. Quina serà la línia a partir dara pel que fa a biblioteques?

Volem recuperar la filosofia de Prat de la Riba, que imaginava un sistema nacional de biblioteques. Durant aquests últims anys hem creat xarxes bibliotecàries que poden haver estat més o menys eficients, però que han treballat d’esquena les unes de les altres.  Ara pretenem que sota la coordinació de la Generalitat les xarxes existents (Generalitat, Diputació, Universitats, Ajuntament de Barcelona, les especialitzades i escolars) es mancomunin de debò, formant part d’un únic catàleg i funcionant amb un únic carnet. Es tracta d’evitar duplicitats que acaben fent un mal servei a l’usuari. Per això, d’aquesta Direcció General, se’n diu de cooperació. Un dels projectes que tenim previstos d’impulsar, per exemple, és crear un nou premi literari que es concedirà a obres publicades. El premi el donaran els mateixos usuaris de les biblioteques amb els seus vots. Tots aquells que tinguin carnet tindran dret a vot. Ja hi ha premis, com El lector de l’Odissea o el premi Crexells, que funcionen per votació popular.

Des de Núvol estem impulsant ledició digital de totes aquelles obres que ja no tenen sortida en paper. Com teniu plantejat el repte de la digitalització a les biblioteques?

Tenim una obligació, que és oferir un servei universal i gratuït de préstec de llibres. Per tant, també creiem convenient cobrir el préstec electrònic universal i gratuït. Hem arribat a un preacord amb llibreters i editors per fer una plataforma digital de manera que es vehiculi la lectura electrònica de forma legal i ordenada: la Plataforma de préstec digital públic de Catalunya.

El digital sol trencar la cadena de valor del negoci, però veig que aquí no us heu saltat els llibreters?

No ens saltem els llibreters. Això sí, hem hagut de vèncer certes pors del món editorial i llibreter, que contempla la lectura digital amb reserva. El sector té por que hi hagi un desmantellament com el que ha viscut la indústria discogràfica o audiovisual. Nosaltres el veiem com un projecte més encarat al futur, perquè ara per ara el consum encara és massa baix.

I com funcionarà aquest préstec electrònic?

Les biblioteques adquiriran un nombre determinat d’exemplars d’un llibre, que es dipositaran en un núvol perquè en puguin disposar els usuaris. El lector tindrà accés al llibre per llegir-lo, però no se’l podrà descarregar. Un cop vençut el termini de préstec, aquell llibre desapareixerà de l’ordinador o lector de l’usuari, si no el renova. També es contempla la possibilitat que hagis de pagar un euro, una quantitat simbòlica, si el llibre que vols està ocupat i no vols fer gens de cua.

Com creus que afectarà la lectura tota aquesta revolució digital?

Tot això té a veure amb com llegim i consumim aquest principi de segle. Vargas Llosa, en el seu últim llibre, denuncia que estem venuts a la imatge i que hem oblidat la paraula. Jo diria, però, que darrere d’una imatge hi ha moltes paraules i una paraula val més que mil imatges. El que hem de fer és que la imatge no ens distregui. L’espectacle pot conviure amb l’alta cultura, perquè darrere d’un espectacle pot haver-hi molt de pensament. Puc entendre la por a la pantalla, a l’efimer, però la pantalla és una eina: ni la tele ni la radio ni el cinema han matat el pensament.

Tu ets nascut lany 1974. Abans de dedicar-te a la política has exercit dadvocat, has dirigit un diari digital, has escrit novel·les. Formes part duna generació molt ben educada, que ha fet masters i erasmus. Què creus que podeu aportar a la política?

Nosaltres aportem de nou, encara que potser de manera incosncient, la renúncia al dogmatisme. La transició política a l’estat espanyol estava carregada de dogmes: havies de ser de dretes o d’esquerres, espanyolista o catalanista, etc.  Era una dogmàtica que partia de la ideologia, la generació dels nostres pares s’havia alimentat de molta tertúlia. La nostra generació és capaç de ser de dretes en una cosa i d’esquerres en altres, independentista  amb algunes condicions i moderat amb d’altres. És un tret transversal, ho trobes en tots els partits. És el final de la ideologia? No, més aviat penso que és l’acceptació que la ideologia per si sola no respon als problemes de la gent. No estic apostant per la liquiditat de les idees, les idees han de ser sòlides, pero no poden ser rígides.

Quines reptes té al davant la cultura catalana?

Principalment dos. Un primer repte és que hem delegat en excés la cultura en el sector públic. L’obtenció de l’autonomia i el desenvolupament de l’autogovern ens han posat una mica el pilot automàtic, i com a ciutadans hem renunciat massa a la participació cultural. Com si això fos cosa del govern. Falta el protagonisme de la societat civil en política, en el bé comú, i evidentment també cultura. Cal recordar que, salvant les distàncies i totes les diferències d’època, els fundadors del Palau de la Música no es van plantejar mai si tindrien exempcions fiscals pel seu patrocini. Va haver-hi una generositat. Aquesta és una de les coses que envejaria al sistema participatiu dels Estats Units.

I el segon repte?

L’altre és l’eficiència. Allò que es fa al sector públic ha de ser més eficient. De cada projecte que tirem endavant cal valorar el resultat econòmic, social i artistic. Jo crec en el progrés artístic. La Sagrada Família no va ser eficient en el moment de la seva primera construcció, però ara sí, perquè es va fer una aposta. Es va prendre un risc.  No podem crear forats negres de despesa, però hem de confiar que bona part del rendiment del que fem ens el confirmarà la posteritat.

Amb tanta feina, on queda ara la seva faceta d’escriptor? Té temps per escriure?

Escriure no només és escriure. Vull dir l’acte físic. Escriure també pot ser pensar una idea i donar-hi voltes, i d’això sí que tinc temps. Després, quan estàs obsessionat, no em queda cap dubte que el temps es troba sota les pedres. Com deia un mestre meu, “si no tens temps, no dormis”.

El dia que s’acabi el seu mandat, Què li agradaria que digués de la seva gestió el seu successor?
Doncs que s’ha trobat una Direcció General tan racionalitzada com “emocionalitzada”.