J.Martínez-Colàs: “La meva música pretén ser un espectacle integrador i familiar”

21.06.2012

El compositor i director Joan Martínez-Colàs.

En el dia Internacional de la Música entrevistem a Joan Martínez-Colàs, compositor de l’òpera ‘L’home del paraigua’, inspirada en la vida i obra de Vicenç Ferrer, i de ‘La missa dels amics perduts’, que s’estrena avui al Palau de la Música de Barcelona.

Avui celebreu el dia Internacional de la Música al Palau, una celebració que sota el títol ‘Estimem la música’ s’està convertint en una tradició perquè la feu des de l’any 2007. Quin és el plantejament que hi ha darrere aquest esdeveniment popular?

Estimem la Música és un concert que, amb l’excusa del dia Internacional de la Música, vol ser un punt de trobada de tots els factors del fet musical: estudiants, professors, gran i petits, amb discapacitat i sense discapacitat, professionals i amateurs. Per poder integrar tots aquests elements en un mateix espectacle, des de la primera edició he composat diferents Operes-Collage que ens permeten fer un treball col·lectiu on cada grup pot desenvolupar les seves habilitat. I per un altre cantó hi ha diversos números on pot participar tothom indistintament.

El concert d’avui djous té dues parts. En primer lloc, estreneu la ‘Missa dels amics perduts’, una peça que has compost en forma d’oratori, amb el seu Kyrie, Gloria i Credo i en el qual vols expressar “el sentiment de pèrdua”. Com t’has plantejat musicalment aquesta missa?

Aquesta Missa significa una fita com a compositor. L’any 1990 vaig començar a escriure-la i poc pensava que podria, 22 anys després, estrenar-la al temple de la música catalana. La missa planteja una mirada al sentiment de pèrdua. Cap als difunts que formen part del nostre record i cap a persones que en un moment de la nostra vida han estat molt presents però ara ja no hi són. Al voltant dels set números que componen l’obra – cant d’entrada, Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus et Benedictus, cant de comunió (Ave Maria), i Agnus Dei (cant de comiat) – la música dibuixa set atmosferes diferents ajudada amb l’utilització d’altres elements extramusicals – llum, vídeo, perfums, accions teatrals, sabors. En definitiva a partir del text llatí de la missa catòlica hem creat un autèntic ritual per als cinc sentits.

Durant el dia Internacional de la Música es celebren diferents actes commemoratius.

En la teva obra hi ha una constant que és recuperar formes clàssiques per portar-les a un nivell d’expressió popular, i a un format participatiu. Sempre has reivindicat els espectacles que barregen el clàssic amb l’actual. Quina seria la teva poètica musical? Com et definiries com a músic?

La música és comunicació, i en tot fet comunicatiu hi ha tres actors: l’emissor, el canal i el receptor. Sense aquests elements no hi ha comunicació. Sempre m’ha fascinat la capacitat de la música popular d’arribar a la gent. També m’ha sorprès molt la dificultat de la música clàssica per connectar amb el gran públic. Tots els meus esforços estan enfocats en apropar la música a tothom. La meva música pretén ser un espectacle integrador i familiar.

A la segona part del concert oferiu una selecció de l’òpera que has dedicat a Vicenç Ferrer, que a l’Índia se’l coneixia per l’home del paraigua. Quina relació has tingut amb aquest personatge i com et vas inspirar en la seva vida per escriure aquesta òpera?

Conèixer a Vicenç ha estat una de les coses més transcendents de la meva vida. La coherència entre el que deia i el que va fer és una inspiració per a mi i per a moltes altres persones. Quan vaig plantejar el repte professional d’estrenar una obra al Liceu vaig voler que aquesta primera obra fos dedicada a un dels meus grans herois: Vicenç Ferrer.

En aquesta segona part, heu obert el concert a la participació a discapacitats, gent amb malalties mentals, que participaran barrejats en el cor. Quin sentit doneu a aquesta acció? Heu fet experiències semblants en concerts anteriors?

El treball constant d’obrir la música a diferents col·lectius està donant uns fruits increïbles. Pel projecte del proper dijous hem començat un taller amb l’àrea de Salut Mental del Consorci Sanitari de Terrassa i un altre amb la Fundació Ludàlia de Barcelona. Amb ells estem explorant les capacitats de la música per crear benestar. Els resultats del treball conjunt de músics, pedagogs, psicòlegs, psiquiatres i discapacitats amb els seus familiars seran recollits en unes conclusions que avanço que seran molt sorprenents.

Dins aquest concert hi ha, per tant, una part professional i una altra de pedagògica important. Com s’han dut a terme les prèvies a l’estrena per tal que els participants s’aprenguin les partitures?

Aquesta és la part més complexa de la producció, ja que participa gent de tot Catalunya. Hem hagut de realitzar nombrosos assajos per tota la geografia i realitzar arranjaments adaptats a les capacitats de cada intèrpret. És un gran esforç de moltes persones però que té una recompensa enorme: “Music comforts us, when we sing together I feel fine!” (La música ens reconforta, quan cantem junts em sento bé!)