La doble vida de Joan Carreras

Joan Carreras acaba de publicar la novel·la 'Carretera secundària' a Edicons Proa. Però també fa de 'Coriolà' al Teatre Lliure, dirigit per Àlex Rigola. Però qui és Joan Carreras? Núvol els ha reunit a tots dos per parlar-ne.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Núvol propicia la trobada entre els dos Joans al bar del Teatre Lliure, després de la funció del Coriolà de Shakespeare. Tots dos sabien mútuament l’un de l’altre, i s’havien topat sovint fent egosurfing, però no s’havien conegut mai en persona. La connexió entre ells dos és instantània, i la cordialitat, extrema. De seguida parlen d’un tal Joan Carreras i Dagàs (1828-1900), que va ser compositor, organista i bibliòfil i que, encara que sigui mort des de fa cent anys, sovint se’l creuen quan naveguen per Internet. Discuteixen sobre l’origen del seu cognom. L’actor diu que el nom ve de les carreres que es feien a Olesa de Montserrat. Sembla que el primer document que esmenta un Carreras a Olesa és del 1176. L’autor, en canvi, té una altra teoria i sosté que el nom ve d’uns carreters occitans pobres, que van baixar de França en temps de misèria i fil·loxera buscant un lloc millor i es van escampar pel litoral gironí i el Maresme.

Es troben un dissabte a la nit, tard. Joan Carreras (1973) avui ha tingut doble funció i fa ullets. “Estic petat”, diu. Àlex Rigola els ha demanat de treballar entre funció i funció per introduir alguns canvis al muntatge i li ha afegit divuit versos nous que s’ha d’hagut d’aprendre d’un dia per l’altre. “N’he fet vuit avui i els altres vuit versos me’ls aprendré per demà”, diu l’actor. “Dir bé el vers no és fàcil. I si t’equivoques no pots improvisar com quan recites un text escrit en prosa.” Àlex Rigola, amb qui Carreras ha passat més hores que no pas amb la seva dona, ha fet algunes modificacions al Coriolà perquè s’entengui més bé la decisió final del personatge d’entrar a sang i fetge a Roma. Coriolà hi té la mare, però també la dona i el fill i això el frena.

Joan Carreras actor sap qui és Joan Carreras autor des que aquest va publicar el seu primer llibre, Les oques van descalces, a Quaderns Crema, fa molts anys. L’actor confessa que alguna vegada havia lligat i tot gràcies a aquesta coincidència. “Tenia el llibre a la vista, i a vegades si venia una noia per casa em feia quedar bé i tot”, diu en una explosió de riure, i quan riu ensenya les dents blanques, tira el cap enrere, i mira enlaire mentre es pessiga la barbeta esclarissada. Carreras fa un bon paper com a primer actor a Coriolà (vegeu la crítica d’Albert Forns a Núvol) i es confirma com un dels grans actors de l’escena catalana.

Joan Carreras (1962) autor és menys conegut del que mereixeria per obra i trajectòria. Periodista de llarga carrera, ha treballat en premsa i televisió, exercint càrrecs de responsabilitat, però no ha abandonat mai la seva vocació literària. Entre els novel·listes joves d’aquest país costa distingir si són escriptors o dofins. Els escriptors escriuen perquè ho necessiten. Els dofins només salten per guanyar-se una sardina i els autors dofins només escriuen per guanyar premis. I com que els dofins solen morir de mitjana entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, és a partir d’aquesta edat que es demostra si algú és un autor de pedra picada o no. I el Joan Carreras ho és. Dos reculls de contes i quatre novel·les ho avalen, tot i que en molts àmbits és més conegut pel seu pseudònim digital, @janquim, que no pas pel seu nom real. “Molta gent que em coneixia pels llibres per una banda i per la meva activitat a Internet com a Janquim per l’altra no em relacionava, fins que un dia en Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia, ho va revelar en un tuit. Aquesta duplicitat genera una certa dispersió del personatge, i explica en bona mesura que no hagi rendibilitzat els esforços que ha fet en una i altra faceta. “Encara hi ha més gent que em coneix més com a Janquim que no pas pel meu nom de registre civil.” Carreras parla amb una veu greu, és un home apassionat, que repeteix les coses dues vegades si creu que les pot formular millor. Et mira parapetat rere unes ulleres de pasta gruixuda, com si s’amagués rere una barricada de timidesa. Però rere aquesta aparent fragilitat s’hi amaga un home amb nervi, actiu, curiós. Potser no se sap vendre, però sap comunicar, i amb la seva darrera novel·la, Carretera secundària (Proa), ho ha tornat a demostrar. És tard i ja apaguen els llums del vestíbul del teatre. Sortim del Lliure. L’autor dedica un exemplar de Carretera secundària a l’actor, que ja es mor de ganes de llegir-la. El principi d’una gran amistat.

Notícies relacionades:

Àlex Rigola presenta el Coriolà més urgent, per Albert Forns

L’home diesel, per Bernat Puigtobella

Twitter:

Joan Carreras:@janquim

Bernat Puigtobella: @puigtobella

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació