Javier Aparicio Maydeu: “La classe mitjana editorial està desapareixent”    

Enguany fa vint anys que es va posar en marxa el Màster en Edició de la UPF-IDEC. Javier Aparicio Maydeu n’ha estat l’ànima i principal instigador. Al llarg de les darreres dècades ha participat en la formació de moltes promocions de professionals de l’edició de perfils diversos: són editors, agents, scouts, gestors de drets d’autor, llibreters, etc. que ara mouen un sector en plena transformació. Ahir es va celebrar a la UPF el vintè aniversari. Aparicio acaba de publicar un nou assaig, ‘La imaginación en la jaula’ (Cátedra). 

 
Bernat Puigtobella: Ara fa vint anys que vau posar en marxa el màster. En aquest temps el sector ha viscut una transformació dramàtica i apassionant. El mercat del llibre s’ha contret, però els actors que juguen un paper en el món editorial s’han multiplicat. Què ha canviat des que vau començar a impartir aquest màster?

Javier Aparicio Maydeu: Gairebé tot. La tecnologia ha ampliat els suports i els hàbits de lectura, han sortit a escena nous actors, des dels community managers fins als influencers. Hem viscut el naixement de grans grups editorials, i ara assistim a la gestació de megaagències literàries, alhora que està emergint el co-working.

B.P: I què ens ha aportat la crisi?

J.A.M: La crisi ens ha fet més durs negociant i socialitzant. Els marges que distingien els catàlegs dels diferents segells s’estan esborrant, les Plataformes d’Autoedició Digital estan reestructurant la cadena del llibre, des de la falta de filtres fins a una certa inversió dels termes en els protocols de funcionament del sector. La classe mitjana editorial està desapareixent.

B.P: I amb això què vols dir?

J.A.M: Les petites editorials pensen a fer catàleg mentre les grans s’estimen més lluitar per la novetat a qualsevol preu (mai millor dit). I els joves escriptors són més emprenedors i no es limiten a esperar a les portes de les editorials…

B.P: Deixem de moment de banda la pirateria i l’ebook, què diries que ha canviat des que vau començar a impartir aquest màster?

J.A.M: Diria potser tres coses: que el mercat s’ha endurit, que les empreses que publiquen ficció en castellà ja no només compren sinó que venen i que hem d’admetre que hem de treballar tots molt més per aconseguir el mateix o potser menys, de manera que la vocació ara ja és bàsica. En definitiva, o t’agrada el teu ofici i t’hi deixes la pell… o plega.

B.P: Quin és doncs el desafiament més gran que té al davant el sector editorial?

J.A.M: En temps de predictibilitat de les tendències i de l’obsolescència programada… m’atreveixo a dir que potser el més gran desafiament és mirar de singularitzar el que fas, augmentar el risc i no fer servir la queixa com una arma de defensa… El book business sempre haurà de ser com un camaleó, i els apocalíptics tenen molt més a perdre que els integrats.

B.P: Com heu anat adaptant els continguts del màster a totes aquestes noves realitats que han anat sorgint en el mercat editorial?

J.A.M: Cada dos o tres anys hem refet parcialment el programa i hem convidat professionals més joves per tal que el Màster en Edició realment estigui al dia del sector al qual desitja servir des del seu naixement. Vam ser dels primers en parlar de multimèdia, pioners en el llibre de tinta electrònica. Després vam tenir la convicció que s’havien de fer tallers realment professionals de finances per a no financers, de creació virtual d’empreses. Hem volgut sempre que el Màster fos un mirall del sector que reflectís els canvis que es van donant. De fet, mai hem tingut ‘teòrics’ impartint les sessions, només editors o professionals del món editorial, i en plena activitat a les seves empreses. Si t’atures un parell d’anys ja no pots transmetre el que realment està succeint, i nosaltres volem que els nostres estudiants internacionals rebin el know-how a data d’avui!

B.P: El know-how és molt important i és fruit de l’experiència, però parlem del talent editorial. Així com en els màsters de creació literària hi ha coses que es poden ensenyar i d’altres que són inherents al talent, amb el món editorial deu passar el mateix, oi? Quines coses diries que et poden ensenyar, quines només pots aprendre per tu mateix i quines són irreductiblement deduïbles del talent?

J.A.M: Un bon Màster en Edició ha d’ensenyar el marc legal, tècniques de negociació com si anéssim a jugar al pòquer, buscar allà on no vegis que els col·legues busquen (veure allò que és invisible perquè si ho veus és que ja ho ha fet la competència!), ensenyar contractes reals, fer subhastes reals, entendre que triar tipografies, papers o dissenys no és un joc sinó una necessitat per tal que tot tingui lògica interna, certa ‘intel·ligència social’, sense la qual un editor no avança, com fer escandalls i llegir comptes de resultats i, naturalment, com fer que allò que en diem ‘mercat’ accepti el que tu li estàs oferint… Fins i tot pots ensenyar a treballar en equip, a treballar seguint sempre bones pràctiques professionals, perquè no es tracta d’arribar, sinó d’arribar, quedar-se i liderar), a treballar en temps real, a treballar de valent… I malauradament no pots ensenyar ni transmetre el talent, ni la intuïció, ni l’instint. Si algun dia la tecnologia ens permetés ensenyar això, ho afegiríem de seguida al nostre programa!

B.P: Quines qualitats diries que ha de tenir un editor? Dir d’una altra manera, què diries a un jove que vol fer-se editor? 

J.A.M: Li diria: sàpigues sempre per què fas el que fas. Assumeix que cada decisió afecta a la següent. Si pots, no treballis mai amb el criteri d’un altre. Creu en el que fas o atura’t. Treballa en equip, no parteixis de zero, més aviat aprofita la formació i experiència que tinguis, respecta els errors dels altres perquè tard o d’hora seran teus, i sobretot pensa que treballar al món editorial vol dir oferir productes que canvien la gent, vés amb compte…

B.P: Del vostre màster ha sortit gent amb perfils molt diferents que han ocupat posicions diverses en la cadena de valor del llibre, des d’agents i scouts fins a editors o redactors i responsables de drets. Els vostres alumnes s’hi matriculen amb un itinerari al cap o s’hi van trobant a mida que van avançant?

J.A.M: Hem format prop de mil estudiants de més de 20 països i hem tingut gent de tots els perfils… Però diria que cada vegada més arriben amb un projecte al cap, s’espavilen al llarg del curs i al final d’un any estimulant lluiten per tal que les seves idees siguin acceptades. El romanticisme de l’ofici és avui gairebé residual… Però encara queda gent convençuda que és possible fer negoci sent feliç!