Izaskun Arretxe: “La propietat única porta al pensament únic”

Izaskun Arretxe és directora editorial d’Ara Llibres. Llicenciada en filologia catalana, va treballar a Anagrama abans d’incorporar-se, ara farà deu anys, a la cooperativa editorial del Grup Cultura 03. I avui parlem amb la Izaskun perquè el segell de ficció d’Ara Llibres, Amsterdam, acaba de complir els seus primers cinc anys de vida.

Acabeu de celebrar 5 anys del segell Amsterdam. Una col·lecció que de mica en mica s’ha anat consolidant, primer amb un fort pes d’autors estrangers i posteriorment amb incorporacions d’autor català. Com definiries la línia de la col·lecció?

Dir que és una col·lecció de literatura contemporània per a adults, de narrativa, pot semblar una obvietat, però és la voluntat d’Amsterdam. Narrativa, ja sigui originàriament en català, ja sigui en traducció, sempre però, amb vocació literària. Entenem aquesta vocació literària en un arc de molta amplitud, que pot incloure des de Thomas Pynchon a Kate Morton, de Don Delillo o Toni Morrison a Khaled Hosseini, de Michael Chabon o Fred Vargas a Camilla Lackberg. Passant per autors catalans com Jordi Llavina, Iolanda Batallé, Carme Martí, Josep Maria Fonalleras, Marta Pessarrodona,Laia Fàbregas, Marc Pastor, Isabel-Clara Simó, Francesc Miralles o Muriel Villanueva.

Per què es diu Amsterdam? D’on surt aquest nom?

Aquest nom, que se’l va inventar l’Ernest Folch, el vam posar perquè Amsterdam és una ciutat amb personalitat, inquieta, jove, desacomplexada, sense massa pes del passat, oberta a la resta del món, progressista, internacional alhora que claríssimament holandesa.  Per tot això.

Des de Cultura03 i Ara Llibres, quin balanç feu d’aquest primer quinquenni?

Com a segell, en fem un balanç positiu en general, perquè s’ha anat fent un espai i perquè els llibreters han identificat la marca amb una tipologia de llibres i de lectors, i aquest fet és bàsic per a la seva existència i el seu creixement. Cal, però, seguir treballant en aquesta línia llibre a llibre per anar reforçant el segell.

Vivim però, amb una certa preocupació, la tendència del mercat a concentrar les vendes en uns pocs llibres de molta venda, en detriment del que tradicionalment en diem la “midlist”, els llibres que no són supervendes però que tenen un nombre important i continuat de lectors. El repte és trobar estratègies per superar la dificultat de crear, mantenir i ampliar un catàleg on hi tinguin cabuda els llibres que no són best sellers en les circumstàncies actuals.

Fa poc que heu canviat de distribuïdora. Éreu a UnxUn, del Grup 62, i heu decidit sortir-ne. Com ha anat tot aquest procés? És un pas molt atrevit i delicat en el moment que vivim, no?

Unxun ha estat una gran comercial i distribuïdora per a nosaltres, fent una feina impecable. El canvi, per tant, no s’ha produït per qüestions d’eficiència sinó per dos motius estratègics: d’una banda, no deixava de ser una anomalia que distribuís i comercialitzés els nostres llibres la comercial i distribuïdora d’un dels nostres principals competidors. De l’altra, buscàvem una distribuïdora amb capacitat per distribuir i comercialitzar a la resta de l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica.

Per aquest trimestre presenteu novetats importants. Comenceu amb una novel·la d’Isabel Clara-Simó, que s’incorpora així al vostre catàleg. Per què la Simó ara? Com ha anat aquest fitxatge?

La voluntat de tenir autors de pes de la literatura catalana hi ha estat des del principi. Però en un ecosistema com el del mercat català, amb un grup editorial molt potent a molta distància de la resta i un sistema de premis molt concentrat,  és difícil atreure bons autors per a un segell nou. És un procés lent que portem anys fent i que ara està donant els seus fruits.  A més de la Isabel-Clara Simó, acabem d’incorporar al catàleg en Marc Pastor amb una novel·la d’aventures potentíssima, Bioko.

Hi ha un altre fitxatge, rubricat fa un cert temps però que ara finalment ha lliurat la seva novel·la: Josep M. Fonalleras. Què ens pots avançar d’aquest llibre? Ens han arribat rumors que és un dels millors llibres del Fono.

Surt a finals de mes i, efectivament, és una novel·la extraordinària. Bellíssima. Ha valgut la pena esperar tots aquests anys per tenir-la a les mans. En Fonalleras és un dels grans de la literatura catalana i publicar-lo a Amsterdam és un privilegi.

Un altre autor que llibre rere llibre es va consolidant és Jordi Llavina. Després d’editar-li dos volums de contes, Ningú ha escombrat les fulles i Londres nevat, ara finalment li publiqueu una novel·la.

Com a poeta i contista, el Jordi Llavina és fabulós. És un mestre de la llengua, i ho torna a demostrar amb una novel·la molt ambiciosa, El llaütista i la captaire. Ens fa molt contents que ens torni a fer confiança.

Què diries a un jove escriptor que vol publicar la seva novel·la a Amsterdam? Quins requisits hauria de tenir perquè us la mireu amb bons ulls?

Cal que tingui una veu pròpia, personalitat, estil, i per descomptat, un bon domini de la llengua. Sembla una obvietat, però ha de tenir una història per explicar, i saber-ho fer de fer de manera que ens arribi, que ens toqui.

Com veus la literatura catalana actual? Què ens sobra i què ens falta?

Potser ens ha sobrat bombolla, com a tot el país als últims anys. I ens falta poder treballar amb la normalitat del recolzament d’un estat.

El món editorial viu moments d’impasse, amb llibreries que tanquen, distribuïdores que trontollen, i editors que han de restringit títols. Tu que ets optimista de mena, què creus que està passant realment?

Penso que passen dues coses en paral·lel, que el món de l’edició a nivell global està canviant a molta velocitat i que vivim en un moment de crisi econòmica general.

Alguns dels canvis no em semblen necessàriament negatius, com ara publicar menys títols i fer-los millor. Sí que em preocupa, en canvi, la tendència a la concentració, tant el camp de les llibreries com en de les editorials, dels negocis en els grans grups. Crec que l’escenari més sa és el que combina grans grups amb llibreries i editorials mitjanes i petites. I subratllaria la importància de les mitjanes. Un escenari més sa que garanteixi la diversitat i l’especificitat de la cultura catalana. La propietat única porta al pensament únic.

Com creus que sortirem d’aquesta crisi?

Aprenent d’alguns dels errors que vam cometre en l’època de les vaques grasses.   O, el que és el mateix, fent llibres bons (que és el més important), fent-los millor, controlant encara més els costos de tota la cadena de valor i aprenent de les oportunitats que ens donen els nous canals per anar a trobar els nostres lectors de forma directa. I creant públic lector, que és una feina que els editors no podem fer sols. I treballant molt.

No fa gaire Oriol Soler, president del Grup Cultura03, declarava via Twitter que el paper tenia molta vida per endavant i que calia ignorar els apocalíptics. Comparteixes el seu optimisme?

Penso que efectivament, al paper li queda encara molta corda. Però alhora continuo pensant que la clau no està en el mitjà, paper o digital, sinó en els continguts. Bons llibres, bons autors, bona edició, bona distribució (paper o digital) i comercialització i unes bones estratègies de comunicació. I anar-se adaptant a les noves circumstàncies de l’entorn i del mercat. I no parar mai d’aprendre.