Gonçal López-Pampló: “Les editorials es defensen pels llibres que publiquen”

Ara fa un any Gonçal López-Pampló va assumir la direcció literària d’Edicions Bromera. És un bon moment per fer un primer balanç sobre el món editorial i les perspectives de futur, especialment ara que l’adveniment de les esquerres al País Valencià fa augurar una comunicació més fluida amb el Principat. Bernat Puigtobella l’ha entrevistat. Noemí Roset ha gravat la conversa. 

Bernat Puigtobella: Ara fa un any que ets al capdavant de Bromera. Quin balanç fas d’aquests primers 12 mesos tenint en compte l’encàrrec que se’t va fer?

Gonçal López-Pampló: Al meu entendre, des de l’equip de Bromera hem aconseguit bona part dels objectius que ens havíem plantejat, tot i que hi ha molts aspectes en els quals cal treballar de valent per a millorar. La política de traduccions, fonamental per a la projecció del catàleg, es manté amb la consolidació, per exemple, d’un autor com Pierre Lemaitre, una figura que trobe realment interessant, no tan sols per Ens veurem allà dalt, premi Goncourt, sinó per la sèrie de novel·la criminal protagonitzada per l’inspector Verhœven. Amb Irène vaig gaudir llegint com feia molt de temps que no em passava!

A banda, hem continuat apostant per autors originals en llengua catalana, com ara Anna Moner, Lluís-Anton Baulenas, Lluís Miret, Jordi Cervera i Isabel-Clara Simó, entre altres. Estic molt satisfet de l’impuls que hem donat a la col·lecció «Trànsit», en l’àmbit intermedi entre la literatura juvenil i la d’adults, però veig que l’esforç en la franja estrictament juvenil ha de ser més intents. Pel que fa a la literatura infantil, la fortalesa de Bromera és innegable, gràcies a col·leccions molt ben dissenyades com «El Micalet Galàctic» o a l’edició d’àlbums il·lustrats, que ens han proporcionat moltes alegries en l’àmbit internacional, ja que n’hem venut els drets a països com ara Holanda, la Xina, els Estats Units o Turquia. Finalment, estem reforçat la col·lecció «Els Nostres Autors» amb la incorporació de clàssics de tots els temps.

Quin ha de ser el paper de Bromera en aquest nou País Valencià que emergeix de les darreres eleccions?

En essència, no ha de variar gens. Bromera és una editorial coherent, que ha apostat des de la seua fundació pel llibre en valencià, amb un catàleg generalista que demostra que es pot escriure i llegir amb normalitat en la nostra llengua. D’acord amb aquest plantejament de base, cal reivindicar la nostra capacitat de seguir fent bons llibres per a oferir a un públic lector que volem que siga cada vegada més ampli.

Bromera serà molt receptiva a les iniciatives polítiques que permeten la recuperació de premis literaris que havien passat a ser bianuals o que havien desaparegut. Igualment, demanarem que es tornen a oferir ajudes a la creació i a la traducció que s’havien deixat de convocar. Però sobretot estarem al costat de tots aquells que consideren que la cultura és una eina de transformació i cohesió social: que la cultura fa una societat millor, més culta i preparada, a més de generar llocs de treball i contribuir al dinamisme econòmic en sectors productius que han de ser més i més importants.

Bromera, en definitiva, ha d’ocupar el lloc que sempre ha ocupat, i ha de seguir exercint el paper que l’ha caracteritzada al capdavant de l’edició valenciana, en diàleg constant amb tots els territoris del nostre àmbit cultural i la resta d’agents del sector.

Com creus que aquest canvi polític afectarà la consideració de la llengua en el mercat editorial i en el consum cultural dels valencians?

La meua opinió és que el canvi no es deu tant a raons culturals com polítiques i econòmiques. En conseqüència, és legítim que la societat demane, sobretot, mesures polítiques i econòmiques. Si la llengua s’incorpora a aquestes mesures amb normalitat, si s’entén que la cultura és fonamental per al canvi de model productiu, si es pretén que la lectura servisca per a renovar i remoure consciències, estic convençut que es prendran mesures que afavoriran la consideració de la llengua i permetran fer-la més present en l’oferta cultural. Si, per contra, s’aposta per polítiques espectaculars que posen l’èmfasi en l’aparença, obviant continguts, creadors i consumidors, perseverarem en errades del passat que convé no repetir.

Així i tot, des de l’escepticisme metòdic que propugnava Joan Fuster, i amb la prudència necessària, trobe que hi ha raons per a l’optimisme. El discurs d’investidura de Joan Ribó com a alcalde de València, per exemple, demostra una sensibilitat lingüística i cultural que agraïsc personalment.

Bromera té la projecció editorial i la potència comercial suficient per fer d’ambaixadora a Catalunya de la literatura que es fa al País Valencià. Com et planteges aquesta relació? És un vincle natural o creus que és més aviat un pont que s’ha de reconstruir permanentment?

La idea d’«ambaixadora» em provoca una sensació d’estranyament, de distància, que m’incomoda, tot i que en certa mesura és real. Més enllà del vincle cultural i econòmic que hi ha entre Catalunya i València, és veritat que sovint costa que els llibres d’autors valencians i d’editorials valencianes tinguen una presència «normal» a Catalunya. A l’inrevés també passa, tot i que amb menor intensitat. Per tant, sí que trobe que hi ha un vincle natural, però que cal reforçar-lo a tota hora, amb naturalitat i sense complexos. Per això vam convocar una roda de premsa a Barcelona per a presentar les novetats de Sant Jordi i per això visite la ciutat cada mes, poc dalt o baix. Al final, per descomptat, crec que les editorials es defensen pels llibres que publiquen, i no pel lloc d’on procedeixen.

Has dit en diverses ocasions que busques el llibre crossover, aquell que tant pot connectar amb el públic juvenil com el més adult. Quin perfil de lector teniu al cap quan trieu els llibres a Bromera?

Bromera és una editorial generalista, que publica llibres de tots els gèneres i per a totes les edats. Dit això, sí que m’interessa molt el fenomen crossover, no com a realitat literària, que trobe quasi irrellevant, sinó com a producte editorial. Al meu entendre, un bon llibre pot ser llegit per qualsevol lector, tant fa l’edat que tinga, amb l’excepció d’alguns textos que, òbviament, no poden comprendre els xiquets o els preadolescents. Per això crec que els editors hem de facilitar que els joves accedisquen a uns llibres que siguen adequats per a ells per temes i enfocament, però també per preu i possibilitats de prescripció als instituts. I que alhora, aquests llibres estiguen presents als taulells de novetats de les llibreries sense necessitat de ser catalogats com a literatura juvenil, disponibles per a tota mena de lectors. Insistisc en la idea que és un fenomen que m’interessa més com a disseny editorial que com a pràctica literària. En tenim molts exemples al nostre voltant: des d’«El Cangur» d’Edicions 62 fins a «Las Tres Edades» de Siruela, passant per determinades col·leccions de Penguin.

Enguany heu fet un desembarcament important per presentar les vostres novetats a Barcelona. I penso que heu aconseguit generar atenció envers els vostres llibres. En la vostra aposta hi havia una barreja equilibrada d’autors catalans i valencians. Quines apostes teniu per aquest estiu i tardor?

Em reconforta que penses això. Tota l’editorial, amb la responsable de comunicació, Marta Estrelles, al capdavant, vam fer un esforç important per donar visibilitat a les novetats de primavera. A partir de setembre tornem a la càrrega amb un bon grapat de títols importants. Presentarem un nou llibre de Lemaitre, Alex, i seguirem amb dues traduccions de l’italià: Un rei boig a Dinamarca, de Dario Fo, i Dones, d’Andrea Camilleri. A més a més, en la col·lecció «Trànsit» apareixeran dues grans apostes: Les fantasies del nàufrag, una novel·la de Josep Albanell, i I tu no en tornaràs, una traducció del francés realitzada per Lluís-Anton Baulenas. Aquest darrer títol és una obra breu i colpidora sobre l’experiència de l’Holocaust, escrita per Marceline Loridan-Ivens. Finalment, en «L’Eclèctica» publicarem Les veus i la boira, de Vicent Usó, i la darrera novel·la de Silvestre Vilaplana, entre altres.

En l’àmbit infantil i juvenil també hi haurà propostes ben interessants, tant en Bromera (com ara l’últim premi Lazarillo, El meu malson favorit, de Maria Solar), com en Animallibres, un dels altres segells de la casa, especialitzat en aquest segment d’edat.

Quin consell donaries a un jove autor inèdit que llegeixi aquesta entrevista i s’estigui plantejant d’enviar-te un original? Què ha de fer si no té amics o contactes en el món literari que li puguin fer de pont? Com s’ha de presentar i com ha de fer-vos arribar la seva proposta?

Des d’un punt de vista pràctic, n’hi ha prou que escriga a l’editorial per a enviar el seu original. Els tenim tots en compte i procurem donar sempre una resposta a les propostes, tot i que en rebem moltes i no sempre contestem amb la rapidesa o la dedicació que m’agradaria.

Amb el benentés que la seua proposta serà atesa, li diria que defuja els enviaments massius i que personalitze el missatge, que ens diga breument per què s’ha animat a provar sort amb nosaltres. Que mire el nostre catàleg i ens explique per què vol sumar-se al projecte de Bromera, què li aportem nosaltres i què ens aporta el seu llibre. I que siga prudent, honest i pacient. Uns valors, per descomptat, que també hem d’assumir i projectar nosaltres. L’entesa i el diàleg amb els diferents agents del món del llibre, i en especial els autors, és un dels aspectes bàsics de la meua tasca, un dels reptes constants que em plantege.