François Koltès: “El meu germà hauria volgut ser negre”

2.02.2017

Amb admiració i tendresa. Així parla François Koltès del seu germà, el dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. El Festival de Teatre en Francès de Barcelona s’estrena amb una de les obres d’aquest gran autor i director contemporani: La nuit juste avant les forêts. François Koltès és arquitecte, director de documentals, escriptor i gestor dels drets d’autor de Bernard-Marie.

François Koltès al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre de Barcelona

“Jo m’entenia molt bé amb el meu germà, vam crear un lligam molt fort”. François explica que van dormir a la mateixa habitació fins als 18 anys. Fins i tot, de ben petits van dormir durant 3 anys al mateix llit del col·legi-internat d’Estrasburg on junts ploraven a les nits i s’explicaven històries per adormir-se. Aquests són alguns dels records que François Koltès té la intenció de recollir en un llibre. Al cap d’uns anys, cadascú va anar a viure en el seu propi apartament, però sempre a la mateixa ciutat. François va començar els estudis d’història de l’art i arquitectura; Bernard els de periodisme, tot i que només va assistir a les classes 3 o 4 cops.

No va ser fins als 23 anys, després de veure a Mara Casares representar la Medea de Jorge Lavelli a Estrasburg, que Bernard va descobrir la seva vocació teatral. “Vull escriure una obra com aquesta per a una actriu com aquesta”, li va confessar al seu germà. Mentre estudiava, François també participava en les obres que el seu germà escrivia i dirigia creant els decorats, el vestuari, els cartells… Fins La nuit juste avant les forêts, la última obra que Bernard va posar en escena.

“El meu germà era molt alegre però al mateix temps tímid”. Tímid, menys quan escrivia. François explica amb orgull que en les redaccions escolars el seu germà era capaç de dir coses molt fortes reclamant la llibertat a l’escola. Tenia una personalitat molt potent i era molt tossut. “Si no hagués sigut realment tossut, no hauria aconseguit mai esdevenir un bon escriptor”, afegeix François.

 

El teatre artesanal de Koltès

Tossut com un artesà, escrivia i re-escrivia com l’ebenista que tracta i poleix les fustes més fines per construir mobles de gran qualitat. “Ell no era pas un poeta inspirat com Victor Hugo que en moments d’inspiració escrivia tot una novel·la amb tres dies”, sinó que es prenia molt de temps per escriure les seves obres. Escrivia molt, però desprès passava el morter, altre cop com l’ebenista, per deixar només l’essencial. Ni un mot de més, ni un de menys.

Cartell de la primera producció de ‘La nuit juste avant les forêts’, del 1977. Fotografia de François Vila

Només es conserva un sol esborrany de totes les obres de Bernard-Marie Koltès, el de l’obra Quai Ouest on es pot comprovar com reescrivia i suprimia. “Malgrat el seu valor, aquest manuscrit de Quai Ouest no ha estat mai estudiat, caldria que algú en fes un anàlisi profund”, demana el germà del dramaturg, que l’ha dipositat a la Biblioteca Nacional, a París.

Tímid, tossut, artesà… i original. Es fa difícil dir quines son les influències de Bernard. “Després de llegir Koltès, sovint es diu que no s’assembla a res: és nou, original, però sense que ell mateix busqués ser experimental”. La veritable influència de Bernard-Marie Koltès, explica el seu germà, consta de tres persones: la seva mare, que tot i no tenir estudis llegia una novel·la per dia; el seu pare, que l’únic regal que els feia eren llibres; i un professor que van tenir a l’escola dels jesuïtes que els va obrir la porta del món de la cultura.

Al 1983, després de viatjar a l’Àfrica, Bernard-Marie Koltès escriu Combat de nègre et de chiens. Un oncle missioner a l’Àfrica els va despertar el desig de viatjar-hi pintant-los una Àfrica sublim i generosa. No obstant, el que expressa Bernard en la seva obra no és pas amor i passió per l’Àfrica, sinó que fa una constatació d’un continent perdut, sense esperança. Afirmació que el seu germà comparteix totalment després d’haver-hi viatjat molt sovint amb l’associació “Action Direct Sahel” per fer-hi recerques d’aigua i construir-hi dispensaris mèdics i escoles, projectes que es financen amb els diners guanyats amb la gestió dels drets d’autor. “Es té la impressió que Àfrica ha evolucionat una mica, però no és cert: cada vegada hi ha més guerres, més dones violades i més persones que intenten emigrar a Europa.”, constata François.

Així doncs, Koltès no sentia una gran passió pel continent africà, sinó més aviat pel color de pell negre. “El meu germà hauria volgut ser negre”, li va confessar un dia Bernard al seu germà. A part de l’atracció eròtica que li pogués despertar, explica François, aquesta passió li venia realment per la força que aquest color de pell simbolitza, sobretot en els negres americans. “Per ell, la pell negra representava la lluita i la resistència; coses que no existeixen a l’Àfrica”.

 

La nuit juste avant les forêts

Segons François Koltès, aquesta és la primera obra d’un veritable escriptor. “Amb aquesta obra ell va entendre que havia aconseguit allò que sempre havia volgut”. En La nuit juste avant les forêts, obra amb la qual el Festival de Teatre en Francès va arrencar aquest dimecres la seva primera edició, un jove intenta retenir un desconegut que ha abordat a la cantonada d’un carrer, mantenint amb ell una conversa, en una nit en què es troba desesperadament sol; de fet és un monòleg, ja que mai sentim l’interlocutor del personatge.

‘La nuit just avant les forêts’, de Koltès, al Festival de Teatre en francès

Potser és el mateix Bernard-Marie Koltès el personatge de l’obra? “No, no ho crec”, contesta el seu germà i explica que en una de les cartes que li va enviar a la seva mare, Bernard desvela que el personatge de l’obra s’inspira en tota la gent que va conèixer quan militava al Partit Comunista i freqüentava els bistrots i la Festa de la Humanitat de Parés, gent sense feina i desesperançada, que a diferencia del propi Bernard, no tenia ningú que els pogués ajudar.

Segons François Koltès, aquesta gent en la qual s’inspira el personatge de La nuit juste avant les forêts, són gent que no va al teatre. Per què? “Perquè jo penso que, malauradament, la cultura està sempre reservada i destinada a la mateixa elit”. Per François Koltès, un exemple d’aquesta elit és La Comédie Française, amb la qual al 2007 François va tenir una topada. Muriel Mayette, la directora encarregada de la posada en escena de l’obra Retour au dêsert no va escollir un actor àrab pel paper d’Aziz, tal i com Koltès havia deixat escrit. Acusat de “racisme a la inversa” per Mayette, François Koltès anunciava la interrupció de l’obra després de la 30ena representació. “Simple aplicació del contracte”, explica ell. La directora i la institució teatral li van obrir un procés al·legant “abús de drets d’autor” que va perdre i que va haver de pagar amb la venda de la casa dels seus pares. El cas està explicat detalladament en el llibre L’Affaire Koltès de Cyril Desclés.

Allò que era simplement una qüestió d’estètica, de voluntat i llibertat creativa de l’autor, es va convertir en una qüestió d’Estat, en una qüestió política. “Koltès només volia que es respectés la seva voluntat i llibertat creativa. Per ell era important que l’actor fos un àrab perquè ell no creava papers en les seves obres, ell creava cossos en escena que deien un text, cosa que és completament diferent”.

Encara que més tard Bernard-Marie Koltès hagi conegut l’èxit i la glòria, hauria volgut que el seu teatre arribés a les classes populars, tal i com explica el seu germà, “ell volia que l’Annie, aquella dona sense cap mena d’educació que venia de tant en tant a cosir a casa la mare, pogués entendre la seva obra”.

 

Més teatre francès a Barcelona

El Festival de Teatre Francès de Barcelona ofereix deu obres de teatre. Consulteu la cartellera aquí i compreu entrades aquí. Des del Núvol sortegem cinc entrades dobles per a les obres que es podeu veure a l’Institut del Teatre. Si voleu participar al sorteig envieu un correu a info@nuvol.com.

Fins al 19 de febrer al TNC podeu veure En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès, dirigida per Joan Ollé i amb els actors Andreu Benito i Ivan Benet. Podeu comprar les entrades aquí.