Francesc Fabregat: “La cultura popular és la que la comunitat reconeix com a pròpia”

23.04.2015

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una pàgina web per difondre i transmetre la gran riquesa cultural en l’àmbit de la cultura popular dels Països Catalans. Hem entrevistat Francesc Fabregat, Cap de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona, i Amadeu Carbó, especialista en aquest àmbit i assessor del portal web. “Al web, hi hem inclòs des del teatre popular i els gegants, fins a una classificació de bestiari defugint un academicisme rígid que entorpís la seva divulgació”, explica Carbó. “Pel que fa a les festivitats, la classificació comprèn les festes a partir de Sant Nicolau classificades per estacions”, detalla Francesc Fabregat.  Les fonts documentals que han nodrit el web són: arxius particulars, converses amb experts, el Costumari Català de Joan Amades, els arxius públics de les biblioteques, documentació de Casa Ardiaca i informacions que les xarxes recullen, verificades i contrastades per experts.  

Bèsties de foc | Arxiu: Web Cultura Popular.

Bèsties de foc | Arxiu: Web Cultura Popular.

 

Núvol: Quins àmbits comprèn la cultura popular? Classificar-la és difícil per l’amplitud de temes que abraça.

Francesc Fabregat: La cultura popular és la mena de cultura que una comunitat reconeix com a pròpia. El que hem fet amb aquesta web és enretirar qualsevol altre adjectiu fora del popular, que històricament sempre s’havia associat a la idea de la cultura popular catalana d’arrel tradicional. Cultura popular és un sinònim de cultura comuna.

Núvol: La cultura popular sovint ha estat menystinguda. Per quins motius?

F.F: La cultura que han potenciat les administracions ha estat, sovint, la cultura de la creació que genera una indústria cultural. N’hi ha hagut una altra de popular, de paral·lela, provinent de pràctiques realitzades per persones que l’han entès com una pràctica d’expressió personal: buscant el propi gaudi i oferint-la a la seva comunitat sense un gran guany econòmic al darrere. Aquest fet ha generat una diferenciació de recursos econòmics. Al segle XXI hem viscut, però, un moment on l’eclosió de les societats urbanes ha permès donar un valor a l’associacionisme i als objectius culturals que persegueix, com una de les característiques principals que conformen la societat catalana.

Núvol: De quina forma parla la imatgeria festiva de la identitat catalana? Quins origens tenen els gegants?

F.F: La imatgeria festiva explica alguns valors de la societat catalana: el seny, la rauxa, l’equilibri, el treball… Els gegants i nans formen part d’aquesta imatgeria festiva i el seu origen apareix documentat a partir dels anys 80, on s’utilitza el món geganter per crear signes d’identitat en diferents comunitats. A part dels tòpics que identifiquen gegants menestrals i gegants guerrers, cada població impulsa el seu propi gegant buscant la història de referents, líders, lluitadors socials o governants estimats. I aquests són els que acaben inspirant les figures dels nous gegants. La imatgeria festiva fa pública la identitat d’una població i permet recordar trets històrics o llegendes vinculades a un personatge del territori.

Núvol: Si parlem de bestiari català, quines classificacions trobem?

F.F: Els antropòlegs tenen en compte la forma del bestiari, si és zoomòrfic (en forma d’animal) o combina alguns trets antropomòrfics (una part humana). Trobem bestiari de foc -vinculat a les festivitats on el foc hi té un paper important- o bèsties que tenen un funció important en cercaviles de públic familiar.

Amadeu Carbó: El bestiari es pot classificar de moltes maneres, depèn de com cada investigador orienti la recerca. Dins del bestiari, hi trobem les víbries, les àligues, els dracs i les mulasses; però també els cavallets i les tarasques, o els lleons… Existeix un consens dins del camp de la imatgeria festiva que reconeix les bèsties vinculades al foc i també les bèsties que realitzen una funció específica dins de la festivitat, aquests darrers serien bestiari de protocol: són animals reals o imaginaris, que poden ser representats de forma fantàstica o més realista.

Hi ha bestiari de protocol, o bé, bestiari de no-protocol. Dins del bestiari de protocol hi trobaríem les àligues, pel seu paper simbòlic dins la festa. I si parlem de bestiari de no-protocol, hi inclouríem qualsevol de les bèsties que tenen una funció exclusivament lúdica.

 

Gegantons | Foto: Arxiu Web Cultura Popular.

Gegantons | Foto: Arxiu Web Cultura Popular.

Núvol: Hi ha, però, bestiari que combina la forma animal i la forma humana.

Amadeu Carbó: Dins d’aquesta classificació de bestiari que barreja forma antropomòrfica i zoomòrfica hi ha alguns nous escultors molt creatius com ara la Dolors Sans, que ha creat figures com ara les dones d’aigua de Bellvei del Penedès; o bé el Cérvol diabòlic de Gelida. Però els més comuns i coneguts són les bèsties zoomòrfiques, provinents del món fantàstic: les víbries, la nébula de Trinitat Vella, el griu de Barcelona… I també hi ha bestiari real:  les mules, els lleons, els bous, galls, pollastres. Cal destacar, també, les bèsties arrelades amb la identitat del lloc i la festa de cada contrada, com els mussols del campanar de Vilafranca del Penedès.

Núvol: Quina relació ha tingut amb el foc la cultura catalana?

Francesc Fabregat: Quan parlem de foc i cultura catalana, estem parlant de la relació entre el foc i la cultura mediterrània. El foc ha estat vinculat als rituals del solstici d’estiu i del solstici d’hivern, i també s’ha vinculat amb altres celebracions del calendari com ara la gran festa major d’hivern o les festes de Sant Antoni. En algunes àrees dels Països Catalans se celebren diferents rituals de foc, que serveixen per recrear la temptació del dimoni que va patir Sant Antoni. Altres festivitats tenen a veure amb el patronatge dels animals, que ha acabat desembocant en la festa dels Tres Tombs.

Núvol: Els castellers també són un element distintiu de la nostra cultura. Quin és el seu origen?

Francesc Fabregat: L’origen dels castellers, dels gegants i del bestiari és comú: són la representació de les processons de corpus del segle XV. Sortien acompanyant els sants referents dels diferents gremis. Un d’ells, vinculat als balls de valencians i a les representacions de Sant Joan Baptista són els castells, que es van desenvolupar al segle XIX al Penedès i al Tarragonès i que al final del segle XX van extendre’s per tot el territori amb els seus valors intrínsecs de força, valor, equilibri i seny. Aquests valors s’han volgut adoptar com a signes d’identitat en la forma de ser català i ens han referenciat identitàriament en el moment de procés constituent com a país.

Núvol: La dansa i la música són, també, elements indispensables per a la festa popular. Al web teniu un calendari amb totes les activitats ordenades per mesos i destacades a través de notícies. Amb quines entitats heu col·laborat?

Francesc Fabregat: Hem treballat amb moltes fonts documentals i a partir de converses amb experts hem completat la creació de 460 nous registres a la Viquipèdia catalana, que s’han nodrit del nostre portal web, documentant festes concretes i figures concretes.

Núvol: Tampoc podem obviar la gastronomia, un dels altres signes indentitaris de la nostra cultura. 

Francesc Fabregat: El pa de Sant Jordi, les aspes de Santa Eulàlia, el ranxo, les cremes de Sant Josep… hi ha moltes menges exquisides que defineixen la nostra terra. No hem volgut oblidar conscientment, dins del nostre portal, ni l’artesania ni la gastronomia, que depassen -per volum- el nostre àmbit mateix de la cultura popular. Hem volgut, referenciar-los. Mai fins ara havíem inclòs els camps específics d’artesania i gastronomia, en el web. Ens hem centrat en aquelles festivitats que tenen una referència gastronòmica: un pastís o àpat referenciat. L’apartat de gastronomia és un dels que ha de créixer més els propers anys, a partir del treball amb diferents entitats i associacions.

Núvol: Per acabar, parlem una mica de música i d’instruments característics: l’acordió diatònic, la tenora, el flabiol, el tible i la cornamusa… els heu inclòs dins l’apartat de “Personatges i elements festius”. Quina relació té Catalunya amb aquests instruments?

Francesc Fabregat: Els instruments tradicionals són protagonistes de les festes i es troben presents en diferentes manifestacions, en el moment de recreació de tradicions populars.

El flabiol i el tamborí són, en si mateixos, els instruments propis dels trobadors i, per tant, conformen l’essència mínima del músic de festa. Més tard, amb la creació de la cobla moderna aquests instruments van ser incorporats a la sardana, tot i que la seva procedència és anterior a les formacions de cobla en si mateixes.

El rondallaire o trobador medieval voltava pels pobles acompanyat del flabiol i del tamborí. Després va venir la cobla de 5 músics que era l’acompanyament de les corts reials del segle XV.  I la nostra formació de cobla amb la seva formació moderna és una recreació de finals del segle XIX, a càrrec de Pep Ventura.

Aquests instruments s’han afegit a la sardana molt més tard. La mateixa cobla és molt moderna: tot just té 10 anys d’història!  I la reincorporació de l’acordió diatònic i les cornamuses a les festes, en canvi, té 30 anys. És dels anys 80.

Núvol: Quins exemples de festivitats trobem amb aquesta instrumentació?

Francesc Fabregat: A Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè, trobem les figures del seguici popular, que es van recrear sota el nom de “Ministrils del camí ral”, amb direcció musical de Jordi Fàbregas, i que conformen una orquestra d’instruments populars. Cada any provoquen la reunió de més de 60 músics que interpreten les músiques del toc d’inici.

Núvol: Heu preparat un programa educatiu adreçat a les escoles. En què consisteix?

Francesc Fabregat: A través d’un treball en xarxa per part dels diferents centres de cultura popular del territori, ens hem posat en contacte amb el museu etnològic i amb el conservatori de música tradicional, que és el Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. Hem creat les Cases de la Festa, que conformen un museu de la cultura popular en el territori i -com fan tots els museus- hem volgut crear uns serveis educatius i socials. D’aquesta forma, han nascut uns tallers en cinc àmbits diferents de la cultura popular: sardanes, castellers, imatgeria festiva, cobla i sardana. Aquests tallers es desenvolupen en els espais de les Cases de la Festa. Les escoles poden anar als espais a gaudir dels tallers amb una cita prèvia, i en un futur activarem una segona fase del projecte i els tallers es desenvoluparan en els centres escolars.

En la segona etapa del web hi ha previst desenvolupar i enriquir -una mica més- l’apartat d’arxius i documentació, afegint un recopilador de revistes d’entitats. També hi ha la voluntat de crear una secció sobre patrimoni oral, des del camp de l’etnologia -en un treball conjunt amb el Museu Etnològic de Barcelona-.