Feliu Ventura: «A l’escenari sóc només un canal d’allò que les meues cançons volen dir»

21.06.2012

El cantautor Feliu Ventura |Foto Eva Alimón.

Feliu Ventura va publicar Música i Lletra (Propaganda pel fet!, 2011) després d’un llarg silenci discogràfic. Ara bé, mentre es gestava aquest quart disc, el cantautor de Xàtiva no es va mantenir al marge de la creació artística, ans al contrari. A més de participar en l’elaboració dels textos de l’obra teatral «Llits», va escriure cançons per a artistes com Miquel GilDels meus ulls») i Pep Gimeno Botifarra Jota de Xàtiva»), va col·laborar en els discos Coratge d’Obrint PasJota valenciana») i a Musiquetes per a la Bressola Jo som feliç»)…

El xativí té un públic fidel que no l’ha abandonat mai (bona mostra d’això són els més de 5.700 seguidors que té a Twitter). Així doncs, no li ha estat gens difícil omplir de nou les sales i els teatres allà on ha presentat el nou disc, envoltat de capses de cartró i molt ben acompanyat per Borja Penalba, Pau Figueres, Sara Chordà i Miquel Córdoba. Cançons com «Història d’un sofà», «Torn de preguntes» o «El nus de la corbata», en què Feliu Ventura torna a demostrar la seua destresa en l’ús del llenguatge, el continuen revelant com un dels autors de cançons més interessants d’aquest segle en què, per dir-ho amb paraules seues, les democràcies semblen normals.

Feliu Ventura en un moment de repòs a Santiago de Chile, mentre estava de gira | Foto: Eva Alimón.

Després de presentar arreu del país Música i Lletra, Feliu Ventura va viatjar el maig passat a l’Uruguai, l’Argentina i Xile acompanyat, com sempre, per Borja Penalba. Hi va passar vint dies ben intensos en què a més d’oferir recitals molt emotius i emocionants, va parlar amb un bon nombre de persones que lluiten contra l’oblit i mantenen viva la memòria dels que van patir les vexacions de la dictadura.

Com va sortir la possibilitat de fer aquesta gira?

El BarnaSants em va convidar a participar, juntament amb altres artistes del nostre territori, en la Biennal catalanouruguaiana a Montevideo. La resta de la gira fins a Xile va ser una aposta personal.

Quants concerts has fet en total a l’Uruguai, l’Argentina i Xile? 

En total hauran estat una dotzena de concerts, sobretot a l’Uruguai i a Xile, on comptàvem amb una estructura de suport: gestió i management principalment.

Tens una cançó, «Estadi Xile», dedicada a Víctor Jara. Hi descrius l’assassinat de Víctor Jara, un dels teus referents musicals (Fou a l’Estadi Xile, / tres anys abans del meu plor, / a la pampa arribà el xiscle / testimoni de l’horror. // Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent. // Amb els palmells bategaves / abans de la teua nit, / i amb la por et desvetllaven / entre el silenci i el crit…). La cantares a Xile? Com la van rebre?

La veritat és que no la vaig prodigar gaire. Vaig gravar un vídeo al mateix Estadio Chile (actual Estadio Víctor Jara). Fou un moment estremidor i emocionant al mateix temps. I vaig tindre un moment especial en recordar Víctor Jara cantant la cançó al Cementerio General, als peus de la seua tomba.

Què ha estat el més emocionant del viatge?

El més emocionant del viatge ha estat fer-lo: construir sobre la realitat el que estava construït sobre un mapa de paper, cançons i records. Visitar els llocs on les dictadures del con sud van violar sistemàticament els drets humans a les ordres d’interessos econòmics. Conèixer molta gent especial, tendra i lluitadora, i veure com de sobte es comencen a construir ponts que donaran fruits en el futur.

A més de fer concerts, has aprofitat per fer entrevistes a gent molt representativa de la història recent d’aquests països…

He entrevistat molta gent i he agafat testimonis de persones i espais que m’agradaria fer perdurar en la memòria. Sempre he dit que faig alguna cosa més que música i lletra. I pense també que la memòria és la defensa dels pobles contra la barbàrie.

Què en fareu, de tot aquest material?

La intenció és fer un documental que puga recollir tota aquesta experiència viscuda.

Hi tornaràs prompte, a algun d’aquests països?

Hi ha la possibilitat que tornem a Xile al setembre. Des d’allà s’hi han mostrat molt interessats. De fet, la proposta és seua. A mi m’agradaria molt que finalment es concretés i poder obrir alguna porteta per a altres en el futur.

Amb Música i Lletra has recorregut ja uns quants escenaris. Com ha estat aquest retorn…?

Jo no els he deixat mai, els escenaris. Vaig fer un recés durant el temps que em vaig dedicar a la composició del nou disc. Però no he deixat mai de fer concerts. L’experiència amb Música i lletra és un retrobament amb l’ofici que es defensa bastant autònomament. Em fa la sensació que a l’escenari sóc només un canal d’allò que les meus cançons volen dir.


Quins concerts et queden per fer? Quan donaràs per acabada la gira de presentació del disc?

En queden uns quants: Tolosa, Benlloch, Montblanc, Rodez, Capellades, Camprodon, Banyoles, Valls… Jo crec que les gires es donen per acabades quan comença la següent. I en aquest sentit les cançons manen. No manen ni els autors, ni les discogràfiques, ni el mercat. Quan les cançons estan preparades aleshores hi ha disc i gira.


Treballes a hores d’ara en cançons noves? El proper disc tardarà tant a arribar com Música i Lletra?

Treballe amb musicacions i temes propis, coses relacionades amb la música i d’altres que no ho estan. Les cançons manen.