El Grup del Llibre s’adapta als nous temps

Montserrat Alabau, Diana Coromines i Laia Moreno són l’equip humà que fa possible la vitalitat del Grup del Llibre, una cooperativa fundada fa quatre dècades, que treballa per a la normalització i difusió de la literatura en la nostra llengua. 

Són un agent cultural de difusió, a través de la seva llibreria al barri del Putxet i des de fa cinc anys, també, a través de la xarxa. Impulsen, també, la revista Lletres, que acaba de celebrar el desè aniversari i ofereix crítica literària, ressenyes i entrevistes amb personalitats del sector. I enguany, com a novetat, el Grup del Llibre s’estrena com a escola destinada a formar professionals de l’edició, traductors, escriptors, correctors, o lletraferits que vulguin endinsar-se en cursos monogràfics històrics o literaris. Avui parlem amb Montserrat Alabau, fundadora del Grup del Llibre, Diana Coromines, cap de redacció de la revista Lletres i amb Laia Moreno, nova gerent de la cooperativa.

Amb quina intenció es va fundar el Grup del Llibre?

Montserrat Alabau: Fa quaranta anys l’Octavi Sarsanedas va tenir la idea de posar en marxa una iniciativa pionera: el primer club de lectors exclusivament en llengua catalana, en un moment especialment difícil per a les nostres lletres, després de dècades d’opressió sota la dictadura franquista. El club (que poc després de la seva fundació vam rebatejar amb el nom de Grup del Llibre) funcionava amb uns socis que pagaven una quota trimestral a compte de llibres, i que feien les seves comandes mitjançant un catàleg on recollíem una tria de les publicacions que es feien en català.

D’aquesta manera posàveu a l’abast del lector literatura en català de qualitat…

Montserrat Alabau: Exacte, era una manera d’acostar l’alta literatura, els clàssics i també una literatura de caire més popular als lectors en català. Al mateix temps es feia difusió de les novetats literàries en llengua catalana, que aleshores eren molt escasses. Amb els anys, vam anar ampliant la nostra tasca de difusió i promoció de la literatura en català fent edicions pròpies o en coedició amb diferents editorials, per tal que aquelles obres que consideràvem d’interès per al país poguessin veure la llum. Aviat vam passar a ser El Club de Lectors dels Països Catalans, perquè ens vam estendre a tot el territori de parla catalana. La nostra principal preocupació, en aquell moment, era contribuir a la normalització de la nostra llengua bo i facilitant el contacte dels lectors amb la lectura en català. Cal que tinguem present que, fins i tot a l’etapa final del franquisme, la nostra llengua seguia sent fortament perseguida i no gaudia de cap tipus de reconeixement social.

Eren temps difícils.

Montserrat Alabau: Va ser una època difícil, cert, però molt enriquidora, i si vam poder tirar endavant va ser no només gràcies als socis -vam arribar a tenir-ne 10.000- sinó també al suport moral explícit de personalitats que van creure en nosaltres des del primer moment (com Pere Calders, Joan Triadú, Joan Sales, Salvador Espriu o Badia i Margarit, que va ostentar la presidència del Grup un temps) i a les aportacions econòmiques desinteressades de moltíssima gent.

Com ha evolucionat el Grup del Llibre des de la seva fundació l’any 73?

Montserrat Alabau: Durant molts anys vam seguir publicant el catàleg, que de mica en mica i a mesura que la situació del país millorava va anar adquirint més gruix i consistència. Els socis el rebien a casa i també els fèiem arribar la comanda per correu postal; en aquella època tot plegat encara era molt tradicional, molt analògic. Amb la implantació dels ordinadors vam obrir l’etapa d’informatització del Grup del Llibre i això ens va permetre créixer una mica més, i ara fa 10 anys també vam fer un canvi important: vam substituir el catàleg per la revista Lletres i vam obrir una botiga que encara no era pròpiament una llibreria, perquè de fet anava dirigida únicament als nostres socis, que venien a triar i remenar i, sovint, a demanar recomanacions literàries en persona. Als anys noranta ens van oferir un espai a l’Ateneu Barcelonès, i va ser llavors que vam decidir obrir la llibreria al públic en general. En un lloc tan cèntric vam adquirir visibilitat i presència, i la sortida de la revista Lletres va contribuir a consolidar la nostra imatge.

Ara, però, la vostra llibreria es troba al barri del Putxet, oi?

Montserrat Alabau: Sí, més endavant va sorgir l’oportunitat d’obrir la llibreria a la seu on som ara, al número 83 de l’avinguda de la República Argentina. És una ubicació que s’adequa molt a l’esperit del Grup del Llibre, perquè al Putxet hi han viscut personalitats destacades del món de les lletres del nostre país (Carles Riba, Marià Manent, Moisès Broggi) i és un barri tranquil però amb molta vida intel·lectual, a tocar de l’esplèndida biblioteca Jaume Fuster i de l’Escola Súnion (una institució amb la qual estem constantment en contacte; tant amb el professorat com amb els alumnes, que ara i adés vénen a treure el cap per la botiga). Des d’allà seguim atenent els nostres socis d’arreu dels Països Catalans però hem esdevingut, també, la llibreria de capçalera dels lectors d’aquest barri emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Cal tenir en compte que la nostra és una de les dues o tres llibreries de tot l’àmbit lingüístic centrades, únicament, en la venda de llibres en català. Estem molt contents, per cert, de saber que properament tornarà a obrir les portes la Llibreria Ona; tant de bo de mica en mica en sorgissin més, perquè per al lector català sovint resulta tota una odissea trobar llibres en la seva llengua (i ens referim tant a novetats literàries com als clàssics). La feina que fan, doncs, llibreries com la nostra és imprescindible.

De quina manera ha volgut adaptar-se als temps presents, el Grup del Llibre?

Montserrat Alabau: Darrerament, hi hagut un canvi generacional: l’entrada d’una nova gerent, la Laia Moreno, i d’una nova cap de redacció de la revista Lletres, la Diana Coromines. Amb aquest nou enfocament, el Grup del Llibre emprèn una nova etapa plena de nous projectes.

Quins són?

Montserrat Alabau: La revista Lletres, per exemple, que és l’única revista literària en català que arriba arreu del domini lingüístic, s’ha consolidat els darrers anys com una publicació de referència en la difusió de la literatura en la nostra llengua. Hem modernitzat la botiga i l’hem ampliat de manera que ara inclou un espai dedicat als llibres de fons (que sovint, paradoxalment, les grans llibreries deixen de banda) i també hem fet un racó molt acollidor per als infants, on poden mirar i remenar els nostres contes. A més, amb el suport de l’Escola Súnion, enguany posem en marxa una iniciativa que omplirà un buit en el món cultural de casa nostra: l’Escola del Llibre en català.

Parlem una mica més del paper que té la revista Lletres a nivell social, cultural i lingüístic.

Diana Coromines: La revista Lletres té com a objectiu fonamental la difusió i promoció de la literatura que es publica en llengua catalana, tant original com traduïda, i en aquest sentit exerceix un paper molt important, atès que és l’única revista de divulgació literària que es focalitza exclusivament en els llibres editats en català. Va sorgir ara fa 10 anys com una evolució del catàleg que el Grup del Llibre enviava cada dos mesos als seus socis. Amb el temps va començar a oferir, a més de la selecció de llibres, un recull de ressenyes aparegudes en altres mitjans per tal de destacar aquelles publicacions que el Grup trobava més interessants, i de mica en mica va anar consolidant aquesta faceta d’orientar el lector generant articles de crítica literària propis i incorporant plomes destacades de l’àmbit literari i periodístic. Avui, Lletres es fa ressò tant de les novetats literàries de més èxit (sempre que tinguin un mínim de qualitat) com d’aquelles publicacions que no tenen accés als mitjans de comunicació tradicionals però que són de gran interès; ja sigui literari, ja sigui per l’aportació que fan a l’àmbit de la història, l’economia, les ciències, etc. Per fer-ho, comptem amb un ventall de col·laboradors que inclou periodistes i escriptors consagrats però també joves professionals del món de les lletres del nostre país que representen el relleu generacional necessari en qualsevol projecte que aspiri a perdurar. A més, des de fa un temps dediquem sempre un espai de la revista a reflexionar sobre la relació entre literatura i noves tecnologies, amb l’objectiu de centrar l’atenció en aquells aspectes del món d’Internet i la digitalització dels quals podem treure partit per enfortir la cultura i la literatura catalanes, per potenciar-ne la difusió i per incrementar el nombre de lectors en la nostra llengua.

Cap on va el món de la cultura i quin posicionament han de tenir les publicacions culturals?

Diana Coromines: El món de la cultura catalana es troba en un moment emocionant i, a la vegada, complex i delicat; tot apunta que ens encaminem cap a la plena sobirania política, i si fem bé les coses ben aviat disposarem de les eines que ens han de permetre normalitzar, ara sí, la nostra llengua i cultura. És apassionant perquè serà la primera vegada en l’època contemporània que tindrem aquestes eines al nostre abast; tanmateix, hem de saber-les emprar amb responsabilitat i lucidesa. Amb plena consciència que Catalunya és una terra d’acollida i oberta a la diversitat (ja s’ha dit i repetit que avui s’hi parlen més de 200 llengües), però que la cultura que ha de cohesionar tots aquests orígens no pot ser una altra que la pròpia del territori; la cultura catalana i en català. Estic molt d’acord que cal situar el debat en el marc dels Estudis Culturals (com fan des de fa dècades els països avançats, sobretot en el món anglosaxó, i tal com s’està plantejant darrerament a casa nostra), i que això requereix abandonar la política de la queixa i del victimisme. Ara bé: no podem caure en la trampa de creure que ja som normals, perquè, ens agradi o no, encara no ho som, i podríem trobar-nos amb la paradoxa d’assolir la independència i perdre la nostra identitat en favor, és clar, de l’espanyola; perquè així com la resta d’identitats que conviuen al nostre territori representen una riquesa, l’espanyola constitueix, pel pes específic que té i per la potentíssima promoció que rep d’Espanya, una amenaça ben real.

I què caldria fer, doncs?

Diana Coromines: En aquest sentit faríem bé, així mateix, de no caure en la trampa de creure’ns aquelles veus que diuen que, un cop tinguem un estat, correm el risc d’adoptar els tics imperialistes de cultures com l’espanyola i que, per tant, hem d’abandonar la pruïja de protegir la cultura catalana. Nosaltres no tindrem mai 400 milions de parlants; és ridícul i absurd, que ens comparem amb els grans estats-nació tradicionals. El nostre serà un estat més aviat «de butxaca» i, per tant, és clar que haurem de protegir la nostra cultura, com fan tots els països petits; modestament però amb fermesa. Deixem-nos, doncs, de comparacions estranyes i fixem-nos en el model cultural d’estats de mida semblant al nostre, com ara Dinamarca. Els danesos tenen una cultura sòlida, molt exportable; amb productes culturals que tenen ressò a tot el món però que a la vegada es troben fortament arrelats a la seva identitat (en són un exemple el cinema, amb una llarga tradició de prestigi internacional avui representat, entre d’altres, per Thomas Vinterberg o Susanne Bier; i les sèries de ficció televisiva, amb grans èxits recents com Borgen o Forbrydelsen). Immersos com estem en l’era de la globalització, la realitat ens demostra que la millor manera de resultar atractius a l’exterior és no només oferir productes culturals de qualitat sinó també autèntics: fidels a la nostra manera de ser.

És una idea interessant…

Diana Coromines: Lluny de ser una frontera, la llengua i la identitat esdevenen un valor afegit als productes culturals ben fets. Dit això, resumeixo en tres punts el posicionament que al meu entendre haurien de tenir les publicacions culturals: 1) compromís amb la nostra cultura (en paraules d’Anna Murià, «Si la immortalitat existeix, el destí de la cultura catalana és no ja un deure, sinó més encara, un compromís de tots nosaltres amb els catalans»); 2) fidelitat a la nostra llengua; i 3) cosmopolitisme ben entès; és a dir, tenir els ulls ben oberts a tot el que succeeix a Europa i al món, captar amb avidesa els fenòmens i productes culturals que s’hi couen i fer-se’n ressò des dels paràmetres de la nostra identitat i en la nostra llengua.

Quin paper juguen el Grup del Llibre i la revista Lletres en la normalització del llibre en català?

Diana Coromines: El Grup del Llibre va sorgir, justament, per contribuir a normalitzar la lectura en català en una època en què accedir a llibres escrits en la nostra llengua era una tasca extremament difícil. Avui, gairebé quaranta anys després, la situació és radicalment diferent; es publiquen prop de 10.000 llibres en català cada any i això constitueix una oferta molt considerable. Paradoxalment, però, accedir a aquesta oferta no sempre és fàcil i els índexs de lectura revelen que el llibre en català es troba molt lluny de gaudir d’una situació de normalitat. Segons la darrera enquesta del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, només un 27,8% dels lectors de Catalunya llegeixen llibres en català (una dada que baixa fins al 17% si considerem la població total, lectora i no lectora). Això vol dir que encara hi ha molta feina a fer, i que la funció d’una revista com la nostra, que es dedica a promoure exclusivament la literatura i la lectura en català, segueix sent rellevant. D’altra banda, al Grup del Llibre estem convençuts que la batalla de la normalització del llibre en català caldrà guanyar-la, en gran part, en l’àmbit del llibre electrònic. Als Països Catalans, tot just som a les beceroles del procés que ens ha de dur a la digitalització del món del llibre, i sembla que hi ha una certa reticència per part de les editorials a endinsar-s’hi de ple. Nosaltres pensem que no hem de tenir por de fer aquest pas; els països més avançats ja l’han fet, i és absurd tancar els ulls davant d’una realitat cada vegada més diàfana. Ben al contrari, hem de saber-ne copsar els beneficis, que no són pocs. Per a una literatura minoritzada com la nostra, a llarg termini la transició cap al llibre electrònic suposarà situar el lector català en un pla d’igualtat respecte els lectors de cultures plenament normalitzades. Ens permetrà disposar de grans fons editorials permanents, sense caducitat, i accedir de manera immediata a la literatura en la nostra llengua des de qualsevol lloc del món. Des de Lletres i el Grup del Llibre volem contribuir a fer possible el creixement del llibre electrònic en català, i tenim previst començar a treballar en aquest sentit en un futur proper.

El Grup del Llibre és també una llibreria en línia. Des de quan està activa?

Laia Moreno: Quan vam començar l’edició de Lletres vam obrir un web molt senzill on socis i lectors poguessin trobar informació tant sobre el Grup del Llibre (de les seves activitats i del catàleg, que va passar a tenir versió electrònica) com de la revista. Cal dir, però, que era un web molt rudimentari; fa uns cinc anys vam millorar-ne alguns aspectes de manera que es convertís, també, en botiga electrònica, un aspecte que ens va permetre agilitar molt la relació amb els socis i la gestió de les comandes. Avui, estem ultimant els darrers detalls per fer del nostre web un lloc dinàmic i veritablement adaptat a les necessitats dels lectors 2.0. Ja fa un temps que hi treballem, perquè actualment el món del llibre i de la literatura en català s’escriu, canvia, evoluciona i se segueix minut a minut a Internet, i per això hem fet un especial èmfasi en les xarxes socials. Al nostre web s’hi poden trobar la majoria de les darreres novetats de llibres en català, tant de grans editorials com d’altres de petites però rigoroses en la qualitat de l’edició, i que acostumen a tenir poca presència mediàtica. Així mateix, també hi apareixen els articles de la revista Lletres, que ara per ara es poden llegir en versió electrònica i que aviat el lector es podrà descarregar en format pdf.

Com a novetat el Grup del llibre ofereix enguany cursos relacionats amb el món de l’edició, la traducció literària i la literatura…

Laia Moreno: Sí, en el marc de l’Escola del Llibre. És un projecte sobre el qual fa un temps que reflexionàvem; sobretot perquè, d’acord amb els nostres objectius de contribuir a la normalització de la cultura i literatura catalanes, observàvem un buit en l’àmbit de la formació entorn del món del llibre en la nostra llengua. L’Escola del Llibre ofereix tant cursos diguem-ne clàssics, com ara el d’escriptura creativa (dirigit a aquells lletraferits que aspiren a professionalitzar-se) o el de correcció (orientat a subministrar les eines necessàries per combatre amb eficàcia allò que avui anomenem «catanyol»), com altres de més especialitzats, relacionats amb la nostra història i literatura, com el curs que oferirà Stefano Cingolani sobre història de la literatura catalana medieval (que aprofundirà en l’antropologia de la cultura escrita) o el de traducció, que conduirà Diana Cormines, dedicat a resseguir l’evolució de la llengua literària de bracet de les versions en català de clàssics anglosaxons. Així mateix, la nostra intenció a mitjà termini és contribuir a recuperar aquells aspectes de la nostra història i la nostra identitat que ens han estat amagats o que han quedat oblidats després del període de la dictadura i de 30 de democràcia que no han impedit, però, que la minorització de la nostra cultura, en el marc d’un Estat espanyol permanentment en contra, seguís fent el seu curs.

Quin professorat hi trobarem?

Laia Moreno: Hem volgut que el professorat de la nova Escola del Llibre conjuminés l’experiència i la llarga trajectòria de figures consagrades del món de la literatura i les lletres amb joves professors també molt preparats, amb molta empenta, amb un bon domini de les eines TIC i amb ganes de compartir els seus coneixements en les disciplines respectives. Dins del primer grup hi trobarem Cingolani, que gairebé no necessita presentació; la seva expertesa en l’àmbit de la literatura i la historiografia medieval l’avalen com un dels principals medievalistes del nostre país, i és autor d’assaigs de referència com Pere el Gran. Vida, actes i paraula. També en aquest grup de professors diguem-ne sèniors podem incloure-hi Patrícia Gabancho, que aplicarà els seus coneixements com a autora i periodista a la tècnica de la lectura i l’escriptura creativa. Finalment, Montserrat Alabau, editora de Lletres i psicoterapeuta de renom, exercirà com a coordinadora del grup experiencial sobre el fet de la creativitat. Per altra banda, Diana Coromines i Maite Estrada formen part del segon grup; la primera és doctora en traducció i té una sòlida experiència en l’àmbit de la traductologia i la correcció, i la segona té una formació polièdrica i riquíssima en tots els àmbits del llibre.