Eduard Escoffet: “Josep Palau i Fabre estaria content si aixequés el cap”

Aquest divendres 3 de juliol arrenca una nova edició del Festival Poesia i +, organitzat des de Caldes d’Estrac per la Fundació Palau, que s’estendrà en dos llargs cap de setmana fins a l’11 de juliol. Eduard Escoffet n’és el codirector, amb Pere Almeda, que dirigeix la Fundació Palau. Parlem del programa i de les novetats de l’edició d’enguany.

Som a les portes de la desena edició del Festival Poesia i +. El PopArb ha tancat aquest any després de celebrar la seva onzena edició. Vosaltres aguanteu el tipus, oi?

Jo diria que el festival, en aquesta desena edició, comença una nova etapa, amb una expansió cap als pobles pròxims a Caldes d’Estrac, amb més poetes joves que mai, una línia de programació que s’ha anat consolidant i un públic fidel que espera descobrir, cada estiu, propostes poètiques sorprenents i inspiradores en un espai singular. Defenso que els festivals de debò són organismes vius que o bé han d’evolucionar amb el temps o bé responen a un temps i un grup de gent determinats; és a dir, de vegades els festivals tenen sentit en un moment concret i passat un temps és millor plegar i, en altres casos, és necessari que hi hagi relleu en la direcció perquè puguin anar evolucionant. En tots dos casos, el que és important és que el festival no es converteixi en un cadàver que sobreviu com pot; això seria terrible per festivals com el PopArb, el Poesia i + o qualsevol festival amb veu i vida pròpies, amb ànima. En el cas del Poesia i +, l’energia del seu fundador, Josep Palau i Fabre, és inesgotable i, a més, som diverses les persones que hi hem treballat al llarg dels anys. Aquest caràcter coral és el que explica que, després de deu anys, el festival estigui més viu que mai. I estic segur que el festival no deixarà d’evolucionar en els pròxims deu anys i que el públic que se’l fa seu també l’anirà modelant.

Enguany el festival es fa una mica més gran, s’amplien seus i pressupost. Com ho notarem els que vinguem als recitals i concerts?

Fa un parell d’anys ens vam plantejar transformar el Poesia i + en un festival d’estiu de referència per a tot el Maresme. Amb aquesta idea al cap, vam començar a treballar per sumar complicitats dels pobles més pròxims. Enguany, a banda de Caldes d’Estrac, el festival té lloc a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. Tot i l’ampliació, no hem volgut perdre el caràcter íntim del festival: crec que els nous espais combinen perfectament amb l’espai central del festival, el parc de Can Muntanyà, que és un mirador privilegiat al Mediterrani. Volem créixer però sense perdre caràcter ni intensitat, i crec que els ajuntaments dels pobles que s’hi ha sumat en són ben conscients. És tot un luxe comptar amb aquestes complicitats.

Segons el vostre programa, us proposeu d’apropar-vos a altres disciplines artístiques des de la poesia. Els vasos comunicants entre la poesia i la música i el teatre són evidents. Heu convidat David Carabén i Maria Rodés, però també porteu al festival joves poetes que han donat a conèixer la seva poesia a través del recital, la performance, el concert.

La idea original de Josep Palau i Fabre era organitzar un festival interdisciplinari, en què es fes evident la presència de la poesia en les altres arts i la influència de les altres arts en la poesia. I crec que hem mantingut amb força aquesta idea. A més, crec que cada vegada són més els artistes que s’acosten a la literatura i els poetes que es mouen en terrenys diversos. Enguany, Maria Rodés ha publicat un recull de somnis; Xarim Aresté, un llibre de poemes, i David Carabén, una recopilació de les lletres que ha escrit per a Mishima, que són pura literatura. De l’altra banda, per posar només dos exemples, Josep Pedrals i Anna Pantinat lideren dues bandes de música, Els Nens Eutròfics i Pentina’t Lula, que actuaran a la cloenda del festival. En la programació del festival, hi ha molts vasos comunicants com aquests.

Aquesta setmana s’ha concedit el premi Lletra d’Or, un dels més prestigiosos de la literatura catalana, al poemari Tantes mudes de Mireia Calafell, una autora que pertany a aquesta estirp de poetes com Anna Gual o Esteve Plantada que participen al Poesia i +. És un premi que ja va guanyar fa un parell d’anys Josep Pedrals, que també serà al festival amb Els Nens Eutròfics. Sembla que aquesta poesia que entra-i-surt dels llibres va ocupant un espai canònic en la consideració dels lectors i dels crítics.

En la història de la literatura, el llibre és només un dels suports i ocupa una part petita, temporalment parlant, de la tradició. És cert que molt crítics viuen en els models vuitcentistes, però la realitat dels poetes i del públic és ben diversa i no fan tantes diferències entre un format i un altre ni estableixen jerarquies. De fet, el llibre és el format més modern de la poesia, una mena d’avantguarda poètica encallada en el temps per la dificultat d’alguns crítics d’analitzar literatura que no estigui fixada en un llibre. Ben bé com si els crítics d’art no s’haguessin refet de l’impacte de l’impressionisme. Però això crec que no és important, perquè justament els festivals de poesia demostren que, al carrer i per als amants de la literatura, la poesia s’obre en totes les seves possibilitats.

El que em sembla important de destacar és que la poesia catalana és ben viva i que s’hi van sumant noves generacions d’autors que busquen una veu pròpia i que dialoguen amb el present i la nostra rica tradició poètica. Mireia Calafell va passar pel festival l’any passat, com també ho van fer Blanca Llum Vidal, David Caño i Max Besora, per exemple. I enguany comptem amb Esteve Plantada, Anna Gual, Jaume C. Pons Alorda, Laia Noguera, Anna Pantinat… I tant de bo tinguéssim més dies per ampliar aquesta nòmina! Crec que Josep Palau i Fabre estaria content si aixequés el cap i veiés que la Fundació Palau és un centre viu i que té un paper important en la dinamització de les noves generacions de poetes.

Quins autors o artistes us hauria agradat convidar si haguéssiu tingut pressupost disponible per fer-ho?

Els límits d’un festival els posen la imaginació i les ganes de pencar. Diria, de fet, que el pressupost no ha estat mai un gran impediment. Molts artistes han fet un gran esforç per ajustar-se al pressupost i el format del festival perquè entenen que és una oportunitat especial. En tot cas, plantejaria reptes de cara als pròxims anys que tenen a veure amb l’ampliació del tipus de propostes i formats i una certa obertura internacional; es tracta de reptes que el festival ara es pot plantejar sense dificultats. Hi ha, doncs, molt de recorregut futur si no deixem de banda la imaginació i les ganes d’ampliar els territoris de la poesia.

Aquest darrer any ha estat letal i hem perdut uns quants poetes: Montserrat Abelló, Josep Miquel Sobrer, Francesc Garriga, Jesús Lizano, etc. Quin poeta ressuscitaries si poguessis triar-ne un i fer-lo venir al festival Poesia i +.

Afortunadament, al llarg de les deu edicions, pel festival hi han passat les principals veus de la poesia catalana i no caldria ressuscitar a ningú. Si algun dia algú fes el llistat dels poetes que hi han passat podria fer una molt bona antologia. Personalment, potser una de les pèrdues més sentides és la d’en Francesc Garriga, però el tinc tant present al cap i al cor que no necessito ressuscitar-lo: m’és més viu que mai, com si el tingués al costat. El mateix em passa amb Jesús Lizano. I tot això em demostra que la poesia és una aventura de llarg de recorregut en què el més important és la veu pròpia i la contundència de l’experiència, al marge del reconeixement o la visibilitat. Aquests són els poetes que recordem i que ens acompanyen més enllà de la presència física. Ben bé com Josep Palau i Fabre, que continua sent un poeta del nostre present. Tant de bo el públic que s’acosti fins a l’11 de juliol al Poesia i + tingui experiències similars amb els poetes i els artistes que protagonitzaran aquesta desena edició del festival.