David Ibáñez: “Fira Mediterrània és una suma de fires”

5.10.2016

La 19a edició de Fira Mediterrània comença aquest dijous, i durant quatre dies omplirà Manresa de música, teatre, dansa i arts en viu relacionades amb la cultura popular. Amb un Cadàver Exquisit com a espectacle inaugural, la creació col·lectiva serà molt present a la fira, un dels mercats estratègics del Departament de Cultura. Conversem amb David Ibáñez, director artístic de Fira Mediterrània.

David Ibáñez envoltat dels creadors del 'Cadàver Exquisit'. Fotografia d'Ester Roig

David Ibáñez envoltat dels creadors del ‘Cadàver Exquisit’. Fotografia d’Ester Roig

La creació col·lectiva és el leitmotiv de l’edició d’enguany. De quina manera s’ha pensat la línia de programació per tal de seguir aquest concepte?

La creació col·lectiva és, com a idea, quelcom inherent a una fira com la Mediterrània, que ve de la tradició i està vinculada a la cultura popular, que és participació pura. El que nosaltres estem explorant cada cop més és com aquest element participatiu està agafant protagonisme a la cultura del segle XXI i com està afectant a la manera de veure la cultura dels artistes, però també dels promotors i gestors culturals i per suposat del públic. Aquí hi ha un triangle molt interessant, que darrerament desenvolupa no només la Fira Mediterrània, sinó molts festivals a nivell nacional i internacional. És un canvi de mirada, on es plantegen noves maneres de relacionar-se. Dit això, aquest any vam voler que la creació col·lectiva fos el nostre leitmotiv, i fer-ne una mica més de bandera del que ja ho fem normalment. Un exemple d’això és el Cadàver Exquisit, que vam crear pensant en els exercicis de creació col·lectiva que feien els surrealistes francesos, fent dibuixos o bé escrivint textos entre diversos artistes. El Toni Mira està fent una feina molt ambiciosa, amb la feina que anteriorment han fet el David Carabén, escrivint un text (a partir de fotografies de Francesc Català-Roca), la Mercè Sampietro llegint-lo i interpretant-lo i Cabo San Roque posant-hi música. El Toni ha fet un mapping totalment artesanal, anti-digital, que com tots els que fa ell té molta presència del factor humà.  Aquesta vegada ha treballat amb un col·lectiu de gent gran i amb els geganters de Manresa, amb els que porta mesos treballant. Hi ha un element participatiu d’alt risc i amb un gran compromís artístic, i he de dir que la gent gran que hi participa se senten com estrelles de rock.

A més de la creació col·lectiva, quines altres línies o temàtiques veurem, en aquesta Fira Mediterrània?

Des de fa anys tenim uns punts bàsics: el primer és l’arrel tradicional com a matèria creativa, amb relació amb la creació contemporània. Això ho converteix en quelcom molt potent, connecta molt amb el territori i dóna una personalitat més singular a l’hora d’exportar les creacions a l’estranger. Això es pot veure molt clarament, per exemple, en l’espectacle d’Enric Montefusco Tata Mala, una coproducció entre el Grec i la Fira Mediterrània, on ell ha treballat amb els Falconers de Barcelona com si fossin una escenografia humana. Una altra línia molt característica de la fira i que aquest any també té molt protagonisme és el moviment i l’arrel, la relació d’allò més antic amb allò més contemporani. Aquí tenim diversos exemples, com ara la Frikar Dance company, que és una companyia noruega especialista en connectar la creació contemporània amb la natura i la tradició: ells presentaran un espectacle de dansa vertical a la façana de l’ajuntament, i un altre de sala que és una confrontació entre un músic sami de Lapònia i el propi Hallgrim Hansegard, el coreògraf i ballarí dels Frikar. Un altre projecte que va néixer a la Fira i que ha anat creixent és Esvorell, que ha anat creixent amb la mirada externa de la Sonia Gómez i el Roberto Oliván… També tenim un petit cicle de flamenc al carrer, que demosta que hi ha una generació nova amb ganes de fer les coses diferents, molt conscients de les avantguardes, els nous formats, i especialment interessant.

'Quebradas e imperfectas', de Colectivo El Brote

‘Quebradas e imperfectas’, de Colectivo El Brote

També m’he fixat, llegint el programa, en la presència de diversos espectacles que tracten el tema de les discapacitats físiques, protagonitzats per persones amb algun tipus de disfuncionalitat. 

Si estem parlant d’una cultura popular d’avui en dia, hem de parlar de com s’eixampla la base social de la cultura, i com aquesta ha de ser accessible per a tothom. És evident que en aquest sentit també està havent-hi una petita revolució: cada cop hi ha més projectes creats i protagonitzats per artistes amb alguna discapacitat, i això passa aquí i a tots els festivals importants. Des de fa unes edicions mostrem projectes que destaquen en aquest sentit: des del Marc Buxaderas, un jove de 17 anys que és del costat de Manresa que fa un monòleg explicant què signifa avui en dia anar en cadira de rodes (Posa un discapacitat a la teva vida), fins a una orquestra simfònica composada per estudiants de música, persones amb discapacitat i músics professionals (un exemple pràctic d’integració). O la companyia valenciana Taiat Dansa, que és experta en dansa intergeneracional.

Si parlem de Fira Mediterrània com un mercat estratègic, pensat perquè els programadors nacionals i itnernacionals vegin i comprin espectacles, com es presenta aquesta edició? Hi ha hagut un creixement, respecte l’edició anterior?

Des dels últims anys estem bastant estabilitzats, ja que tenim al voltant del miler de professionals, que és una xifra important. Nosaltres continuem treballant perquè aquesta xifra es mantingui, i ho faci amb qualitat, portant persones rellevants de festivals de tot el món. En aquest sentit la fira està multiplicant les seves vinculacions: enguany tenim cinc projectes Off, que el que fan és dibuixar una constel·lació que amplia el nostre radi d’acció. Tenim les cases de la música de l’Estepa Mediterrània, la Xarxa Alcover, una mostra de teatre amateur de la Catalunya central… I en un nivell més emergent tenim el Concurs Sons (on la banda guanyadora rebrà l’enregistrament d’un disc com a recompensa) o el cicle Hummus Mediterrani, que organitza una entitat de Manresa, un cicle per a aquells grups de folk que estan propers a l’arrel més tradicional.

A aquests cinc circuits Off hi hem de sumar el congrés de festivals de músiques del món, que organitzem des de fa cinc anys, i que enguany parlarà de la vinculació dels festivals i la música i el drama dels refugiats, amb  exemples internacionals que vénen de Noruega, Escòcia, o Holanda. I també hi haurà una trobada de la seixantena de festivals que ens visiten amb vuit agències d’exportació, d’Algèria, la Bretanya francesa, la Puglia, Holanda, etc. Aquestes agències els explicaran quins són els seus artistes en catàleg, com els ajuden a circular, quines ajudes poden rebre, i veurem exemples de com s’està treballant a cada país la circulació de projectes musicals.

Diables de Cervera, Carranquers. Focus Cervera

Diables de Cervera, Carranquers. Focus Cervera

Pel que fa a les manifestacions de cultura popular, es segueix la tònica de convidar poblacions catalanes en concret, focalitzant l’atenció de la fira. 

Sí, des de fa uns anys potenciem que el diumenge, el darrer dia de la fira, vinguin colles i teixit associatiu de tot Catalunya, perquè són l’essència de la Mediterrània i volem que se sentin com a casa. Per això tenim el Ball de Galeres de Reus, la banda d’Ulldecona…. Aquest any tornm a fer el focus per mostrar la feina que s’està fent en conservació de patrimoni: l’any passat la població convidada va ser Vilafranca del Penedès, que és una ciutat de referència. I enguany hem triat Cervera, que té un teixit associatiu molt dinàmic, format per gent molt jove que són molt actius i estan fent una feina molt interessant.

De quina manera animaries a algú, de qualsevol part de Catalunya, perquè de dijous a diumenge s’apropi a Manresa i descobreixi la Fira Mediterrània?

Pel visitant la fira és la suma d’unes quantes fires, o sigui que pots fer-te una fira a la teva mida. Hi ha oferta per aquells que els agradin les arts escèniques, la música o la dansa. També tenim una fira més familiar, una fira de cultura tradicional, moltes activitats gratuïtes de carrer… El nostre ventall és molt ampli. Però tot el que fem i oferim sempre està construït a sobre de tres potes, que són la tradició, la innovació i la participació. Això ens permet un radi d’actuació molt ampli.

Gràcies pel teu temps i ens veiem aquests dies a Manresa.