David Caño: “La poesia no la cerques; la sents”

19.09.2012

David Caño.

El poeta David Caño (Olot, 1980), un dels protagonistes de la segona edició del Poemestiu, acaba de publicar un doble lliurament creatiu on es donen cita uns versos punxeguts que saben com i cap a què assenyalar per denunciar l’statu quo nacional i social. I del no-res TOT i PostMortem (Tigre de Paper Edicions, 2012) conformen un paisatge compromés amb les persones treballadores i les seues lluites. Amb la consciència ben esmolada, el nou treball de Caño ve a ressaltar la faceta combativa ja apuntada i desenvolupada en Barcelona (Galerada, 2007), Premi Amadeu Oller 2007, i en He vist el futur en 4D (Moll, 2009), Premi Vila de Lloseta 2009. Peces com “La llibertat” palesen a bastament l’univers d’aspiracions i anhels en què es mou un versador optimista i transgressor.

 Ni punts, ni comes, ni punts i comes. La lluita no demana pausa…

La idea era subvertir tant el contingut com la forma (bevent  de les avantguardes). És a dir, que la ruptura no només sigui dita sinó que també plani per tot el poemari – eliminant tota reproducció. I és en aquest sentit que em va semblar adient suprimir (no és res nou) els punts i les comes. Perquè no hi ha d’haver pauses ni punts i final, tot flueix, res no s’atura. Tot és mòbil…

 “Cal ser coherent més enllà de la coherència literària”, dius al poemari…

Sí, perquè moltes vegades es parla de la coherència en l’obra d’un creador… i també hi ha un debat sobre la vida i l’obra dels artistes i com afecten o es retroalimenten entre elles. A mi, em sembla que l’imprescindible és la coherència vital en cada gest i/o acció que facis. Siguis qui siguis. Trencant la dicotomia entre teoria i pràctica. Entre pensament i concreció.

PostMortem esdevé un cal·ligrama de petites flàmules concises i colpidores. Poema tuit?

Em fa gràcia la pregunta perquè quan es va publicar He vist el Futur en 4d també em van comentar si eren petites entrades com les d’un bloc. Jo intento aprofitar críticament els nous mitjans de comunicació social, tot i que el PostMorteM ja estava escrit quan vaig aterrar a Twitter. En aquest sentit, em sembla interessant aprofitar aquesta xarxa de comunicació in-controlable on el vers (per una qüestió d’espai) hi té molta cabuda. Malgrat que la influència del PostMorteM crec que ve més de Papasseit i del DADÀ passant pels surrealistes i Situs fins a la poesia de la ContraCultura de casa nostra.

Poeta emprenyat, en diuen alguns. Què causa la ràbia que incendien els teus versos?

Ja ho diuen, no? “Qui sembra la misèria recull la ràbia”. En alguns versos s’hi repeteix: jo no sóc res jo no sóc ni un jo poètic. Doncs això, només intento viure amb els peus i el cor a terra i trepitjar la realitat que potser ens amaguen, o no veiem. I no puc compartir/acceptar aquest món basat en el furt organitzat d’una minoria que condemna al patiment a la majoria. Davant d’aquesta situació només puc declamar-me en contra d’ells en cada àmbit i esfera de la meva vida. Revoltar-me contra seu i mirar de teixir afinitats i llaços amb la resta de persones. Pur Antagonisme.

 I del no-res, tot. És l’actitud que hem de traure davant aquesta crisi que tot ho arrasa?

I del no-res, TOT planteja un moment concret. Un esdeveniment o situació que ens acondueix des del No-res fins al TOT. La intenció és plasmar una actitud, unes sensacions, un sentiment, una possibilitat.

Convindràs amb mi: la revolució és necessària.

Diria que la revolució és imprescindible i també inevitable. No pot prevaldre, perpètuament, un règim salvatge basat en la destrucció i el patiment.

El teu primer poemari publicat es diu Barcelona. Ciutat inspiradora?

Ciutat d’acollida. Igual que totes les ciutats carregada de clarobscurs meravellosos i patètics. A Barcelona hi havia una reflexió al voltant de què o qui configura les ciutats; i una crítica a la Marca Barcelona Design.

Recordes la connexió més remota amb la literatura? Va haver cap moment clau en la teua vida que t’esperonara a posar els teus afanys i obsessions en vers?

Crec que la poesia, potser com qualsevol acte creatiu, no la cerques sinó que la sents i l’aboques. En el meu cas, no recordo cap moment concret ni una voluntat o esforç desmesurat sinó que va anar arribant i jo la vaig acollir amb alegria i dedicació.

 

El poeta David Caño | Foto: G. Boada.

 

Es tracta de la primera experiència a Verkami i a Tigre de Paper Edicions. Quina valoració en traus?

El micromecenatge em sembla interessant pel que té de cooperatiu i perquè permet superar els condicionants i/o exigencies dels qui històricament pagaven. Pel que fa a Tigre de Paper Edicions em sembla un projecte imprescindible, i no només per les obres que ha decidit publicar des de la independència absoluta,  sinó perquè intenta teixir tota una xarxa d’afinitats, de generar discurs, de promoure debats, de multiplicar.

Al llarg d’aquests anys, Cesk Freixas i tu vos heu acompanyat en alguns recitals. Compartiu tot un ideari en pro de les llibertats nacionals i socials.

Sí. Amb en Cesk fa anys que vam trobar-nos i ens sentim còmodes i ben acompanyats. Crec que no només compartim un ideari sinó també una manera d’entendre les relacions i la vida – que també és ideològic, és clar.

Com ha estat l’experiència del Poemestiu? Calen més cites com aquesta per dignificar la poesia arreu del territori?

Del Poemestiu, i per extensió de Versos.cat, crec que el més destacable és aquesta estima cap a la poesia, aquesta voluntat d’estendre-la i oferir-la a tothom de forma desinteressada. També situen tota poesia al mateix nivell, sigui qui sigui el qui l’escriu, la diu o la signa, i això no deixa de ser, en certa manera, força radical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. jo no seria tan taxatiu…(els castellans diuen que a Dios rogando y con el mazo dando…)
    i un poeta famós deia: mira de que la inspiració, quan t’arribi, t’agafi escrivint…

    una abraçada

  2. una cosa és sentir la poesia i una altre ben diferent és saber-la expressar … (potser aquí està la gràcia dels poetes que coneixem com a tals…)

  3. Retroenllaç: ‘L’alba de Tigre de Paper’, ressenya d’Hèctor Serra « a destemps

  4. Retroenllaç: L’alba de Tigre de Paper | Tigre de Paper