Carlota Torrents: “Ens falten dos grans grups editorials que facin de pols econòmics”

Abans de trepitjar el terreny dels agents literaris, Carlota Torrents va seguir un camí heterogeni fins arribar a l’agència Sílvia Bastos “per casualitat”. Torrents va començar a les trinxeres editorials “entrant correccions dels altres”, ha treballat en diversos segells i va gestar el fòrum Què Llegeixes? de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara és l’agent d’un ampli ventall d’autors, entre els quals hi ha Joan Carreras, Bel Olid, Tina Vallès, Joan Lluís Lluís i Salvador Macip. A més, és editora de Verdaguer Edicions, el segell de la Fundació Jacint Verdaguer i subdirectora del màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Com vas entrar a l’univers dels agents literaris?

Vaig entrar al món editorial fugint del món editorial de casa. Volia ser agent sense saber què era. Vaig anar fent altres feines a Eumo, La Magrana, però la feina d’agent no arribava. Després vaig conèixer una agent que em va dir: “D’agent no en vol ser ningú. T’hi trobes”. I, efectivament, fa vuit anys, per casualitat, em vaig incorporar a l’equip de la Sílvia Bastos.

En què consisteix la teva feina?

Porto bàsicament autors catalans, infantil i juvenil. També algun catàleg infantil estranger cap aquí i algun altre arreu del món. Són catàlegs molt concrets, que m’han d’apassionar i els haig d’entendre. El món infantil és molt complex i gens evident. Si haig de defensar un catàleg o un llibre, necessito trobar-hi algun ganxo. Això fa que a vegades limitis la tria d’autors i de llibres.

És més difícil fer aquesta tria en el cas infantil que en el d’adults?

És molt més gratificant en el cas infantil. Ara estem en un moment dolç, el llibre il·lustrat està de moda. Però n’hi ha molts que estan pensats massa per als adults i poc per als infants, amb molta ironia i metalectura. A vegades penso que la tria és difícil. M’apassiono per un llibre, tots els editors em diuen que no i penso: sóc jo que sóc mala lectora?. Però això també passa amb les novel·les d’adults. Es tracta de convèncer-los.

Quin és el valor de l’agent, per a l’escriptor? Què li aporta?

Cada autor ha de decidir si necessita un acompanyament o no. És una qüestió molt personal. Hi ha autors que se senten més acompanyats si tenen algú a qui recórrer davant de la immensitat dels canvis editorials. L’agent també preserva la relació autor-editor sense que hi hagi temes contractuals pel mig. Això crea una bombolla que permet mantenir una relació diferent.

Tots els autors necessiten agent?

Crec que no, però si un autor em demana la meva ajuda sempre el valoro. Alguna vegada he hagut de dir que no a un autor perquè em sembla que ja no el puc ajudar, o que ja fa les coses bé. En ocasions, alguns escriptors van a buscar un agent amb unes expectatives enormes, però la realitat és la que és. La nostra feina també implica decidir si hi ha sintonia, si amb l’obra que et presenten hi congenies. Si arriba un autor amb 10 llibres publicats i jo no n’he sentit mai el nom, sé que em costarà molt reprendre tota aquesta obra.

Els agents entren en temes de continguts?

Hi ha autors de tot. Alguns et demanen consell o que en facis una lectura, d’altres et diuen: “La novel·la és perfecta tal com és”.

Com són els escriptors, darrere dels llibres?

Són persones normals, sovint plenes d’inseguretats perquè s’exposen constantment. Quan han acabat un llibre tornen molt fràgils. És molt difícil fer veure que has creat un escut i que ets indiferent a les crítiques, ja siguin bones o dolentes. Encara que siguin positives, l’emoció et fa fràgil.

L’agent és una figura a l’ombra? Hi ha poca consciència de la seva existència fora del mercat editorial?

Se’ns coneix poc, però a mi ja m’està bé. Nosaltres som a darrere, a les bambolines, per ajudar i empènyer quan convingui. La persona que ha de brillar sempre és l’escriptor. Hi ha casos excepcionals com la Carmen Balcells, però fins i tot en aquest cas és una figura que s’ha creat més contra ella que a favor d’ella. Va ser un personatge tan extraordinari que els escriptors n’han parlat molt. Ha estat una figura molt peculiar, en alguns moments una salvadora. És inevitable que els autors en parlin d’una manera diferent, però ella va negar sempre moltes entrevistes.

Només els escriptors amb grans tiratges es poden permetre un agent?

Sí, això ens dóna mala fama, però al final també és un ofici. En termes empresarials, funciona una mica com un editor: tens autors que rendibilitzen molt i d’altres que no tant. Compenses els uns amb els altres. Al capdavall, hem de viure del nostre negoci.

Catalunya és un bon país per als agents literaris?

Estem molt bé. Pràcticament tots hem passat per Carme Balcells, d’una manera o una altra. D’allà ha sortit molta gent i ens hem anat col·locant. Això, juntament amb el fet que tant Catalunya com l’Estat espanyol som grans productors de llibres, té molta repercussió en el gremi. França es desperta ara, perquè ha tingut una relació entre autors i editors molt paternalista. No entenien la figura de l’agent.

Parles majoritàriament en femení. És un ofici de dones?

A la nostra agència hi ha un dels agents homes, però sí, els podem comptar. Devem estar en un 85% de dones i un 15% d’homes. Això em desconcerta. Potser és així perquè durant molt temps ha predominat l’escriptor home, i per tant es compensava. Potser perquè hi ha una part d’acompanyament en la feina, i tenim més paciència les dones. No sé per què passa, però ara les coses van canviant i van apareixent més homes agents.

Què té i què li falta al mercat editorial català?

Té una fràgil salut de ferro. M’agradaria que hi hagués, com a mínim, dos grans grups editorials que realment funcionessin amb força. Han proliferat una gran quantitat de segells molt interessants, però no sé si els hem de donar a ells la responsabilitat de tenir el múscul editorial que necessitaria un país. Ho estan fent molt bé, estan creant unes línies literàries molt diferents amb catàlegs molt personals que dibuixen una altra manera de veure el món. Però ens falten dos grans grups editorials que facin de pol econòmic. Hem quedat descol·locats. Tenim editorials mitjanes i petites, però necessitem alguna cosa amb més força.

A banda de la teva feina com a agent literària, també ets la subdirectora del màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Quin perfil d’alumnes teniu?

Hi ha un 40% d’estudiants que ja saben que es volen dedicar al món editorial, fins i tot hi ha algú que vol ser agent. En general, tots tenen una passió natural per la literatura i volen saber com es fan els llibres. Al món del llibre, si et toca el cuc no te’n desfàs mai. Hi ha apassionats de la lectura, del còmic, del llibre d’art… I gent que ja sap que vol treballar al món editorial. La majoria són joves, però no tots. També hi ha gent que sempre ha volgut exercir d’editor i que ara veuen que tenen l’oportunitat.

Quina formació aporta aquest màster?

Trobo que és una experiència única. Tens més de 50 professors i tots estan treballant al món editorial. Potser no són els millors comunicadors, perquè la seva feina no és aquesta, però la seva passió es transmet cada dia durant tres hores i mitja a classe. Tenim productors, impressors, agents literaris, advocats de drets intel·lectuals… Els alumnes reben formació de tot el procés per elaborar un llibre, des de la llei de propietat intel·lectual fins a les xarxes socials, explicat en primera persona per algú que s’hi dedica. Des del meu punt de vista, no hi ha res més bonic que explicar allò que fas.