El Belda i el Conjunt Badabadoc: ells són així!

25.05.2012

Han passat els anys i, gairebé sense adonar-se’n, ja en fa sis que el Belda i el Conjunt Badabadoc (Jordi Rexach, Marc Serrats i Eric Herrera) fan ballar mig país amb cançons com «Al vent», «Rosó», «L’Empordà», «Aquesta nit» o «País Petit» interpretades amb ritmes caribenys. Ara pleguen veles. Però no diran adéu a la francesa, sinó que s’acomiadaran del públic amb un disc recopilatori: Som així. D’altra banda, també faran una festa que han batejat com a Safari Modernista. Serà els dies 25 i 26 de maig entre Igualada (Anoia) i Les Borges Blanques (Garrigues), i conviden tothom a assistir-hi. Entrevistem Carles Belda, cantant i acordionista del grup, entre unes quantes coses més.

 

CARLES BELDA

Carles Belda

Per què heu decidit dir adéu? Per què ara?

La veritat? Doncs, per la sensació que la feina ja està feta. I també perquè ha desaparegut l’impuls que et fa empènyer una empresa. Cada any hem aturat la màquina un parell de mesos i he aprofitat per demanar-me si em venia de gust seguir. Enguany la resposta va ser : «no gaire».


És un comiat definitiu, o tornareu a la càrrega? Potser reconvertits en un altre grup, potser fent un altre tipus de música?

Bé, del Conjunt Badabadoc fent ballables a la caribenya sí que és el comiat definitiu. Ara, després del Safari Modernista encara tenim una mena de pròrroga: un parell d’actuacions amb Ò.K! Brigada Internacional a Tolosa d’Occitània i Rodès. Un altre tema és el caminet, o caminets, que cadascú prendrà… Això, qui sap-lo!

 

Belda i el Conjunt Badabadoc

Porteu el compte dels concerts que heu fet arreu dels Països Catalans? Deveu ser un dels grups que més directes ha fet…

N’hem fet força. N’he comptat un total de 234 en sis anys
i et diria que un 95% han estat als Països Catalans i la resta a l’estranger (el País Basc,
Alemanya, Occitània, Portugal…). A més de la quantitat, amb el teu permís, en destacaria la qualitat. Des de l’Alacantí fins a Salses, i de la Terreta fins a Formentera, des de festes majors fins a locals ben petitons!

Les últimes gravacions del Belda i el Conjunt Badabadoc només les podíem
trobar en vinil. Ara, però, heu fet un disc compacte recopilatori que heu
finançat gràcies a un bon grapat de mecenes que han posat diners a Verkami.
Què trobarem exactament a Som així? Els que no en siguin mecenes, podran
adquirir el disc?

Al disc compacte hi haurà les sis cançons que hem publicat en vinil des del
Per Jamaicanes i cinc peces més. Dues ja havien aparegut en un recull de l’Ara i en el bloc del Roger Palà (Al darrera la nevera), i les altres quatre les hem fet expressament per a l’ocasió. (Ah! I en un disc compacte de regal per als mecenes hi haurà tres boles extres.) Del Som així en farem cinc-centes còpies i unes tres-centes ja són per als mecenes. La resta seran per als compromisos i els participants del disc. El que en quedi, ho vendrem gustosos. Compto que una part la intentarem distribuir pel País Valencià a traves de Sendra i que en algunes botigues clau del país (Llibreria Catalana, de Perpinyà; Xocolat Records, de Palma; Revolver, de Barcelona; Oldies, de València) també n’hi haurà.

Encara que el Belda i el Conjunt Badabadoc plegui, també pleguen els
Selectors Badabadoc i la Fundació Badabadoc?

Mmm…. Ja ho veurem! De moment, la principal font de finançament de la Fundació ha desaparegut. Aleshores (va per tu Rus!), ja veurem si l’activitat arnada seguirà  o no.

Amb tot, continuareu fent aplecs modernistes?

Això depèn de si han assolit l’arrelament que tenien com a fita. Segurament n’hi haurà més, però en funció de les ganes i l’empenta de les colles i cabdills comarcals.

 

BELDA aplec modernista

Cartell anunciant el Safari Modernista del Belda i el Conjunt Badabadoc


Sou, sens dubte, els principals artífexs del reviscolament del ie-ie. Heu
donat a conèixer molts cantants, grups i cançons que havien caigut en
l’oblit, o que mai no havien estat gaire coneguts ni reconeguts. D’on us ve
aquesta passió?

La lluita arnada? Casualment, o no, tots els membres del Conjunt compartim la passió pel país i per la cultura dels seixanta. Com molta altra gent, ho vivíem en compartiments separats fins que mercès a la descoberta compartida (amb l’Òscar Dalmau, el Marc Argenter, l’Àlex de Montblanc…) les hem pogut sincronitzar i la nostra felicitat ha augmentat exponencialment.

Què destacaries de tota aquesta música, de tots aquests enregistraments que heu desempolsat per punxar-los com a Selectors Badabadoc?

Doncs que és la prova número mil de la normalitat de la catalanitat en
tots els temps i àmbits. Periòdicament, amb freqüències variables, ens
sorprenem a nosaltres mateixos (el poble català, vull dir) amb un
«caram, si això també ho tenim!», «si això també ho sabem fer!», «si
no som inferiors!».

Per dir l’adéu definitiu heu organitzat un Safari Modernista els dies 25 i
26 de maig. Ens aclareixes en què consistirà exactament?

Doncs serà un enterrament ben pagà, amb les dosis d’enyorança i alegria que la vida atorga. Sense pena ni glòria. I sobretot, amb una voluntat desacomplexada de viure bé: menjar, voltar amb escúter, tocar, cantar, estar en bona companyia…. En els blocs Modernisme aborigen i al meu mateix hi trobareu el cartell i més informació.

Projectes de futur…

De moment, anar fent. Un recital amb aquell per aquí, un altre amb aquell altre per allà….

 

Twitter de Carla González Collantes: @ambbicicleta