Arthur Caravan: «El millor del popArb 2012? Pràcticament tot!»

18.07.2012

Arthur Caravan.

Quaranta-vuit hores després d’haver recollit el Premi Ovidi Montllor 2012 al millor disc de rock per Atles Enharmònic (autoeditat, 2011), Arthur Caravan van pujar a l’escenari Montsoriu de Can Cassó per presentar-lo davant un públic entregat, tot i que no multitudinari, atès que tan sols els més puntuals van arribar a temps de gaudir-ne. El concert del quintet d’Alcoi va ser un dels més interessants del festival, i també un dels més contundents. Durant quaranta-cinc minuts escassos van interpretar brillantment una bona selecció de les cançons incloses en el seu segon disc («El dia de Tots Sants», «Vents», «L’himne a l’alegria», «La cançó de l’alba»…) més un parell del primer  («L’amor és cec» i «Menjar al llit, somnis a la taula»). Per a molts han estat la gran descoberta del popArb 2012. Ara que han passat uns quants dies des del seu pas pel festival, i ja païda la ressaca, parlem amb ells per conèixer de primera mà com van viure el seu primer popArb.

Què ha estat el millor i el pitjor del popArb?

El millor? Pràcticament tot! El tracte (el backstage no té preu!), l’espai on es fa el festival, l’organització, el públic… El pitjor? Els quilòmetres que s’han de fer per arribar a Arbúcies des d’Alcoi i que coincidira amb el Faraday.

Heu fet algun descobriment musical a Arbúcies que us haja apassionat?

Descobriments? La majoria dels grups que hem vist i ens han agradat ja els coneixíem (Quimi Portet, Surfing Sirles, Mujeres, Brigthon 64, Mishima…). També n’hem descobert uns quants que ens han agradat —tots els grups del Prat Rodó: Les Sueques, Mates Mates i Amics del Bosc—, però no els vam poder veure en directe, ja que actuaren mentre nosaltres fèiem les proves de so.

Què ha representat per a vosaltres tocar al popArb? 

Un pas de gegant! Feia temps que volíem tocar en el PopArb. De fet, és el primer festival amb renom en què hem participat. Hem compartit cartell amb moltes bandes, però ens feia molt de goig tocar en el popArb. I l’experiència ha estat millor del que ens esperàvem. L’organització del festival, el tracte tan personal, la barra lliure i les vistes del backstage, l’equip de so, l’acollida del públic… Ha estat increïble!

Què canviaríeu del festival?

Res! Bé, ens agradaria que durara més i que tinguera una zona d’acampada just al costat del recinte on es fan els concerts!

Quin grup us agradaria veure actuar un any al popArb?

La veritat és que el festival enguany ha tingut una programació immillorable, i els grups que ens vénen al cap, d’entre els que segueixen la línia del festival, ja hi han tocat (El Petit de Cal Eril, Sisa, Conxita, Oliva Trencada, Senior i el Cor Brutal, ix!, Inspira, Mujeres, Els Surfing Sirles…). Potser els falta una visita d’Hugo Mas, L’Hereu Escampa, Remigi Palmero o Esperit!

Quina valoració feu del popArb?

Ens hi hem estrenat enguany (com a músics i com a públic), i encara estem flipant amb l’organització, l’espai i l’acollida. El popArb és un festival proper i familiar que cada any aconsegueix ser un èxit. D’un festival així, tot el que se’n pot dir és positiu. Objectivament el festival està molt ben muntat, t’agrade o no t’agrade el cartell. Si fórem una banda de grindcore o de death metal que participara en el popArb la impressió que en tindríem seria la mateixa: molta gent, un entorn increïble i molt bon equip tècnic.

Hi ha vida més enllà del popArb?

És clar que hi ha vida més enllà, si no, quin avorriment! De moment tenim concerts de petit format entre València i Alcoi, però la veritat és que ens espera un agost prou tranquil i l’aprofitarem per treballar a casa, tancar-nos al local d’assaig i fer el que no hem pogut fer durant els dos últims anys perquè hem estat massa ocupats muntant l’espectacle «Si t’arriba el dematí», gravant el disc, preparant el directe…

El 28 de juny vau recollir el Premi Ovidi 2012 al millor disc de rock. També estàveu nominats en altres categories. El disc està agradant, i molt.

Ens alegra molt veure que el treball i l’esforç dóna fruïts: el disc ha tingut molt bona acollida i les descarregues al Bandcamp augmenten cada dia. El Premi Ovidi Montllor culmina tota la feina feta. Poder participar en la gala i rebre un premi —i que fóra el de millor disc de rock!— ens va omplir de goig. A més, Atles Enharmònic és un disc amb poca distribució, autoeditat —amb l’ajuda dels mecenes del nostre crowdfunding—, amb llicència lliure… Si a això sumem que som d’Alcoi, on no hi ha l’activitat musical que hi ha a València o a Barcelona, encara ens alegra més que se’ns reconega i valore l’esforç.

Arthur Caravan en una de les seves actuacions.