Antoni Arola. Amassant la llum

Arola és un els convidats estrella del festival LlumBCN, que il·luminarà patis i diferents espais públics de Ciutat Vella durant tot aquest cap de setmana. Arola hi presenta 'Roig', una intervenció lumínica al Pati de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres (Carrer Bisbe Caçador, 3), un espai desconegut per la gran majoria de barcelonins.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Antoni Arola (Tarragona, 1960) va estudiar a l’Escola Superior de Disseny Eina de Barcelona. El 1984 va iniciar la seva carrera professional a l’Estudi Lievore i Pensi, i posteriorment a AD Associate Designers. El 1994 va fundar Estudi Arola. Els seus projectes toquen camps molt diversos, projectes d’il·luminació per a Santa & Cole, Viabizzuno i Metalarte, peces de mobiliari, envasos de perfums, projectes d’interiorisme i exposicions. Compagina la seva carrera professional amb la docència, workshops, l’experimentació artística i investigació lumínica. La seva eterna i contínua recerca de la bellesa, inspirada en les cultures ancestrals i en la seva particular visió de la llum, li confereixen una versatilitat singular que filtra a través de cada projecte. El seu treball ha estat mostrat en exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Madrid, Milà, Londres, Mèxic, Nova York o Tòquio, entre d’altres. Ha estat distingit amb els Premi Delta de Plata el 1999, 2001 i 2012, Premi Nacional de Disseny en 2003 i Premi I-Plus 2009 (millor il·luminació), entre d’altres.

Arola és un els convidats estrella del festival LlumBCN, que il·luminarà patis i diferents espais públics de Ciutat Vella durant tot aquest cap de setmana. Arola hi presenta ‘Roig’, una intervenció lumínica al Pati de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres (Carrer Bisbe Caçador, 3), un espai desconegut per la gran majoria de barcelonins. Arola ens rep al seu estudi, al cor del Poblenou, un espai immens i alhora ple d’objectes inanimats que sembla que, per moments, cobrin vida gràcies a la reverberació de la llum.

Bernat Puigtobella: Roig és una intervenció lumínica en un espai desconegut: un pati tancat, ombrívol i místic, annexionat a l’antiga muralla de Barcelona.

Antoni Arola: La idea de la proposta és involucrar l’espectador en la història de la ciutat a través de les parets que l’envolten i suggerir un canvi de percepció de l’espai mitjançant la llum. La intervenció vol fer reviure la memòria dels múltiples fets que han tingut lloc en aquest palau.

Per què has tirat per aquest color?

A la Reial Acadèmia de les Bones Lletres hi ha parets del segle lll de la muralla romana i aquesta historia me la vaig imaginar plena de sang i fetge, de batalles de poder.

És un lloc amb un enorme pòsit històric. Com t’has plantejat representar la potència d’aquesta historia?

Per una banda cobrim el pati amb una catifa vernella, feta de serradures tenyides, que ha de representar l’opulència de palau. Sobre aquesta catifa hi projectem un gran focus de color vermell que tira vermell sobre vermell. Això genera una reverberació de color, perquè la llum vibra quan il·lumines un color amb la llum del mateix color.

Per altra banda, al portal de l’Acadèmia hi instal·lem un bàner amb lletres vermelles que van corrent i que ens explicaran la vida d’aquest palau en els últims vint segles fins avui. Pensa que en aquest edifici hi ha passat de tot.

Per exemple?

Com he dit, al segle III hi passa la muralla romana. Hi ha parets de l’edifici que encara són d’aquell moment. Al segle XIII s’h construeix un palau medieval al damunt. També sabem que el 1484, el Governador General de Catalunya, Galceran de Requesens reforma el palau i s’hi instal·la. I que el 1542 s’hi celebra un gran banquet i un ball de màscares en honor de Felip II. Més endavant a partir del segle XVIII esdevé la seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, una institució que ara amb la resurrecció del Born torna es estar de moda. L’any 1752 es converteix oficialment en la seu de l’Acadèmia de les Bones Lletres, però no va ser fins al 1975 que es va declarar bé cultural d’interès nacional.

A banda d’aquest pati, has assessorat un grup d’alumes del Máster de Lighting Design de la Universitat Politècnica de Catalunya, on imparteixes un curs de Disseny d’il·luminació Arquitectònica. Amb ells heu il·luminat el Porxo del Saló del Tinell. En què consisteix el Lighting Design? Què els ensenyes?

En primer lloc, he de dir que jo no sóc lighting designer. Jo m’he dedicat al disseny industrial, faig objectes amb llum, he dissenyat làmpares. També m’he dedicat a l’interiorisme, per tant podem dir que sóc un especialista en la llum. I en aquest màster imparteixo una assignatura taller en la qual expermientem amb la llum. Perquè els alumnes comencin a amassar la llum.

Què vol dir amassar la llum?

La llum és una matèria, i el que fem és treballar-la com un material més. Passa que la llum és una matèria molt sublim. És molt subtil perquè no té matèria i l’has de dosificar i aquest és el treball de l’il·luminador.

La llum també pot ser abassegadora.

Sí, es tracta de manipular-la, perquè la llum és agressiva i cal domesticar-la, però respectant-la, com si fos un animal, perquè la llum també es queixa.

Què fa un Lighting designer?

És un ofici nou, el de lighting designer. Fa deu anys no existia. I és una feina molt agraïda, perquè quan operes en un espai de seguida es veu la diferència si hi ha intervingut algú. Un lloc ben il·luminat guanya molt i al revés, si la llum no està ben tractada, l’espai perd molt.

O sigui, que d’una cosa tan antiga, ara en surt un nou ofici en un sector molt castigat. Quines sortides professionals tenen els teus alumnes?

Sortides? Totes i cap. El sector està fotut. Pensa que els lighting designers il·luminen sobretot per a arquitectes i interioristes… De feina poca, doncs. Ara bé, el món s’ha tornat ampli. Al nostre país no hi ha gaire feina, però als països emergents sí. Tinc companys que treballen molt a Mèxic i aquí no els demanen res. Cal anar als països emergents.

L’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI) t’han fet soci d’honor.

Sí, però jo no em considero un lighting designer, encara que m’hagin fet soci d’honor. També n’han fet al Dani Freixes, que és arquitecte. En ser un ofici realitvament nou, on no hi ha encara gaires veterans, han buscat dos referents d’altres àmbits. Jo de formació sóc interiorista. I la llum m’ha anat seduint a poc a poc. He fet un tipus d’interiorisme on sempre he tingut molta cura de la llum.

Quins són els teus referents com a interioristes?

En el camp de l’interiorisme els meus referents serien els personatges orquestra, com Achille Castilloni o el Charles Eames. Gent que ha fet coses molt variades.

Tu et defineiexes sovint com a ‘lamparer’. I has dissenyat làmpares que han estat molt premiades. Aquests reconeixements t’estan portant més aviat a treballar una il·luminació d’autor o artística… Quins són els teus mestres? Veig que aquí tens una làmpara de Miguel Milà.

Sí, Miguel Milà és tot un referent. Ell ha fet moltes làmpares, i és més de la simplicitat. Jo tiro més cap al joc… Moltes vegades la forma de la làmpara no és tan important com jugar amb la llum, que és el que ens ha donat coneixement.

Quin és aquest coneixement? Si m’haguessis de dir en poques paraules, què vols inculcar als teus alumnes, què diries?

Sempre els dic que la llum és una matèria que hem de poder manipular i que serveix per representar un espai. La llum és el que dóna atmosfera, clima, el que subratlla. Si controlem la llum, controlem l’espai. A vegades la llum pot ser més decisiva que els detalls, perquè opera de manera global sobre un lloc determinat. Per tant vull que els alumnes siguin conscients que aquesta manipulació depèn d’ella, que han de saber generar una atmosfera. I la meva missió al màster és a principi de curs trencar-los una mica la por.

A mi el que em fa més por és la factura de la llum. Suposo que en el teu cas, la factura de la llum deu ser important.

Poca broma. Alguna vegada hem arribat a pagar 400 euros. Un disbarat.

Jo també estic horroritzat amb la tarifa de último recurso. Però veig que tu en auesta làmpara hi tens una bombeta de led. Potser me n’hauria de posar a casa?

Alerta. El led encara és car. Una bombeta de led et pot costar 30 euros. Es dóna la paradoxa, però, que una bombeta de led et pot durar 30 anys i una làmpara, en canvi, d’aquí cinc anys potser la ja trobes superadíssima. I es podria donar el cas que, en lloc d’heretar una làmpara, els teus fills heretessin una bombeta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació