Aniol Rafel: “A Periscopi volem publicar bona literatura en català”

4.10.2012

Aniol Rafel acaba de fundar Edicions del Periscopi, un segell que es publicar fició contemporània estrangera en català. Aniol Rafel treballa des de fa anys en el món editorial, on ja ha fet tots els papers de l’auca. Aquest mes d’octubre El Persicopi arriba a les llibreries amb els seus dos primers títols,  Hem conversat amb ell sobre l’agosarada aventura editorial que acaba d’emprendre.

Aniol Rafel, editor d'Edicions El Periscopi

Acabeu de fundar Periscopi. És un nom que ja avisa d’un cert propòsit… Per què aquest nom?

Perquè, a més de la impremta, Gutemberg va inventar un aparell que permetia als peregrins que assistien a un festival d’Aquisgrà veure-hi per sobre de la multitud. Aquell aparell fou el predecessor dels periscopis moderns que s’empren per detectar objectes que estan fora del camp de visió i que, per tant, encaixen amb un dels nostres principals objectius fundacionals: cercar més enllà d’allò que és evident. Volem submergir-nos en l’immens mar de les lletres, trobar-hi tresors literaris propers i llunyans i fer-los arribar als lectors que ens esperen a terra ferma.

No és una temeritat fundar una editorial en plena crisi?

És evident que no és un moment fàcil, però no volem caure en el victimisme ni fer-nos els ploramiques. Hem fundat Periscopi perquè creiem que la bona literatura en català té molts lectors per conquerir, i volem aportar el nostre esforç i la nostra il·lusió per avançar en aquesta direcció. Creiem en la llengua catalana i considerem que els lectors catalans tenen dret a llegir en la seva pròpia llengua autors de primer nivell que fins ara havien de llegir en altres llengües. Més enllà de la llengua, també considerem que la cultura és una de les millors eines per transformar i millorar la societat.

No ets un novell en el camp editorial. Has treballat amb el Luis Solano a Libros del Asteroide. Quin creus que és el repte que afronta un projecte com el teu?

Dins el món editorial he fet pràcticament de tot. He estat llibreter, becari, assistent, lector professional, corrector, traductor i editor en una desena d’editorials de tota mena. I he aprés què he de fer i què no he de fer per tal de tirar endavant Periscopi partint de la base que el nostre projecte creu en la intel·ligència dels lectors i que ens mou el respecte a l’ofici d’editar llibres, que creiem que avui és més necessari que mai. El nostre principal repte és guanyar-nos la confiança dels lectors a través de la feina ben feta, de l’esforç, de la il·lusió i la professionalitat. A través, en definitiva, dels llibres publicats i un catàleg que pretenem que sigui coherent i acurat, alhora que valent i necessari.

Quin espai voldríeu ocupar en la constel·lació de petites editorials? Hi ha algun àmbit que considereu desatès?

Ens agradaria ser considerats com un dels referents en l’edició de noves veus narratives, i és per això que apostem per l’originalitat, la diferència, el talent i l’excel·lència. Volem garantir una experiència lectora gratificant, i per això ens atrevirem a publicar autors imprescindibles que fins ara ningú no havia publicat en català. Dit això, ens agradaria remarcar que hi ha algunes editorials petites i independents que fan una feina excel·lent i que fa temps que s’han guanyat la nostra més profunda admiració.

El teu projecte neix en un moment en què sembla que el model de negoci editorial s’estigui transformant a marxes forçades. Quin marge de temps dónes al model actual?

És difícil predir què passarà exactament. Sembla prou evident que el negoci ja fa temps que està canviant, i en aquest sentit la nostra mida ens permet molta flexibilitat. Però l’essència d’una editorial, o així ho entenem a Periscopi, hauria de ser seleccionar bons autors, editar-ne el contingut i garantir una llegibilitat adequada, sigui en el format que sigui, de manera que el lector tingui la seguretat d’obtenir una bona experiència lectora quan obri el llibre. Això no canviarà per més que els formats, la distribució o la manera d’adquirir els continguts canviï. Si parlem del llibre en paper, afegiria que cal que l’objecte sigui atractiu i elegant. Ningú regala un llibre si aquest no és prou bonic, i a nosaltres ens agradaria que els nostres continguts portin un embolcall que estigui a l’alçada, ja que creiem que pot ajudar a que la bona literatura arribi al major nombre possible de persones.

 És viable un projecte com el teu sense subvencions? Espereu obtenir-ne?

No només és viable, sinó que quan fèiem números en el moment de planificar la posada en marxa de Periscopi en cap moment les vam contemplar. Evidentment, si ens n’arriba alguna no direm que no, però som una editorial independent i tenim clar que la viabilitat de Periscopi vindrà donada per la quantitat de llibres que la gent compri del nostre catàleg, no per si alguna institució decideix donar-nos alguna ajuda. I passi el que passi, tenim clar qui són els nostres lectors i que volem publicar bona literatura en català, i d’aquí no ens mourà ningú.

Quins són els primers títols que llanceu al mercat?

Comencem amb Terra de caimans, de la nord-americana Karen Russell, finalista del Pulitzer d’enguany i un dels llibres de l’any als Estats Units, que explica la història dels Bigtree, una família de domadors de caimans que regenta un parc temàtic en una illa de Florida i que es veu avocada al caos quan la mare i principal estrella de l’espectacle mor a l’inici de la novel·la. El novembre publicarem el segon títol, Cada color d’un riu, del català Manel de la Rosa, professor de l’Escola d’Escriptura i que ens presenta una novel·la en la que enfronta els protagonistes a la pulsió que separa l’abisme de la salvació i l’amor de la mort i es pregunta “Com es pot saber quins camins hauríem recorregut si les ferides es tanquessin sense cicatriu?”.

Us plantegeu també descobrir noves veus en català?

Sí. Un dels nostres objectius és donar a conèixer autors que tenen coses a dir, que aporten atreviment, noves visions de la realitat, i que pel seu valor literari mereixen la màxima difusió.  Això sí, no publiquem qualsevol cosa només pel fet d’estar escrit en català. De fet, som molt escrupolosos amb els continguts i ens exigim un llistó molt alt. Creiem que d’aquesta manera també contribuïm a fer de la cultura catalana una cultura més rica i més moderna, més potent, en definitiva.

Quins segells ja existents creieu que toquen millor les veus emergents en català?

N’hi ha uns quants que ho estan fent molt bé i que porten molts anys batallant per donar a conèixer veus que d’aquí uns anys seran imprescindibles. Posats a dir-ne només un, som molt fans de LaBreu, però seria injust oblidar-nos del munt de petites editorials que fa temps que hi són i algunes que estan naixent ara que aposten per un tipus de literatura amb el que ens sentim molt propers.

Dius que el vostre focus serà la literatura estrangera contemporània. Què pot fer el Periscopi que no pugui fer, per exemple, un segell del grup 62?

Podem apostar per un tipus d’autors més arriscats i que no garanteixen uns resultats econòmics determinats, de manera que tenim molta més llibertat per publicar aquells autors en els que creiem pel seu valor literari i no pel seu valor comercial. Aquesta llibertat ve donada per la nostra independència i per no haver de donar comptes a cap gran grup. Si no fos així difícilment podríem publicar autors com David Foster Wallace o Gonçalo M. Tavares, que veuran la llum per primera vegada en català. Creiem que és important acostar aquests autors o altres com la Karen Russell o en Dave Eggers al públic català. Fer-ho és també fer un favor a la llengua i a la cultura. Això no treu, però, que dins del Grup 62 hi ha grandíssims professionals que publiquen coses molt interessants i molt necessàries, i que per molts anys ho segueixin fent.

Anireu a la fira de Frankfurt la setmana que ve?

No. Som una editorial petita i els nostres recursos són limitats, de manera que hem de decidir quines són les nostres prioritats, i aquestes no passen per trobar-nos amb agents i altres editors en fires com les de Frankfurt, per més que ens vindria molt de gust, sinó per invertir tot el nostre capital humà i financer en fer que els nostres llibres estiguin editats de la millor manera possible, que el disseny sigui impecable, i puguem apostar per autors que ens garanteixin un catàleg potent, coherent i vàlid que sigui la nostra millor carta de presentació. Si disposéssim de capital il·limitat estaríem allà des del primer dia, però preferim estalviar-nos el cost que ens suposaria i així poder-nos centrar en els continguts i els continents que creiem que més s’adeqüen als nostres llibres. Per nosaltres, això és innegociable: el respecte al llibre, a l’autor i, sobretot, al lector.

Feu constar el nom del traductor a la coberta. Això ja indica un respecte. Quin paper tenen els traductors en el vostre projecte?

Sí. Per convertir un llibre en una realitat es necessiten moltes persones. Evidentment hi ha l’escriptor, però també els correctors, el maquetador, el dissenyador, els impressors… I el traductor és una peça clau per tal de fer arribar una obra escrita en una llengua estrangera al lector català. La tria del traductor adequat és un dels aspectes claus i més delicats, ja que una mala traducció pot espatllar el millor dels textos, mentre que una de bona permet gaudir de tots els matisos i de tota la meravella del fet literari. És per això que, a l’igual que som molt exigents, també creiem que els bons traductors han de guanyar visibilitat. Ens agradaria que quan algú va a una llibreria a comprar un llibre miri no només qui l’ha escrit, sinó també qui l’ha traduït. Seria un senyal inequívoc d’haver avançat en la bona direcció i de reconeixement per la feina ben feta. En aquest sentit, estem orgullosos de poder dir que traductors de la talla de Marta Pera Cucurell, Ferran Ràfols o Pere Comellas són membres de ple dret de la família Periscopi.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Magnífica entrevista. Futur prometedor per un projecte amb les idees clares, professional i detallista. Sort i ànims!

  2. Tinc escrites 4 novel·les que haig d’autoeditar perquè els amics i familiars les llegeixin. En general agraden molt, però no trobo un editor que hi confíi. Podria ser Periscopi?

    • Tinc un parell de llibres editats (autoeditats) i us he vist en aquesta web que potser us podrie interessar de conèixer-nos i, qui sap, poder arribar a una entesa.
      Tinc un nou llibre acabat d’enllestir i que es tracta de 8 narracions curtes. Total unes 150 pàgines.
      Quedo a la vostra disposició.

  3. Tinc una nova obra escrita. És un recull de 9 històries. M’agradaria saber si podeu estar interessats en mirar-la i/o dir-me si seria possible publicar-la per vosaltres.
    Gràcies.

  4. Retroenllaç: Terra de caimans, Karen Russell - Xavier Serrahima: el racó de la paraula