Amarna Miller: “El porno és un negoci, oi? Doncs qui paga mana”

4.10.2016

Amarna Miller és un fenomen mediàtic. La nova icona de la indústria del porno és perseguida a totes hores i amb vehemència pels mitjans de comunicació gràcies a un discurs sòlid i un tarannà senzill. Sembla que ja ha passat el temps en què les actrius i actors porno d’origen humil o exclosos socialment malvivien en secret. La pornografia, com totes les altres indústries al segle XXI, ha canviat, i força. L’Amarna pot erigir-se en un clar exemple. Ella es dedica al porno per decisió pròpia després d’haver cursat Belles Arts. Li agrada, s’ho passa bé i com a feminista intenta capgirar moltes coses dins la indústria audiovisual del sexe.

Amarna Miller | Jordi González

Amarna Miller | Jordi González

Ens rep amb un somriure malgrat que ha atès una dotzena de mitjans abans que nosaltres. Hem esperat per poder-nos trobar sense presses i fer un cafè. “Pel carrer, ningú encertaria la teva professió”, li dic. Duu un estètica hippy, roba psicodèlica i una motxilla d’institut plena de xapes molt curioses. No és un posat, li agrada l’estil de vida de la dècada dels seixanta i setanta: música, viatges, amor, ecologia… Des de fa temps viu a Los Angeles, on lluita pel seu somni americà. “Allà es guanya molt més i puc tenir més temps lliure. A més, els controls sanitaris són excel·lents, no com passa a Europa”, em diu quan li pregunto els motius de la migració. L’Amarna, doncs, forma part també dels que han de marxar per tenir millors condicions professionals, especialment en un sector en què les dones són menyspreades per la doble moral patriarcal envers les treballadores sexuals.

Jordi González: No deixa de ser paradoxal que una dona feminista es dediqui a la pornografia, bastió de l’imaginari masclista. Què en penses?

Amarna Miller: El porno és un negoci, oi? Doncs qui paga mana. Si els homes heterosexuals paguen per veure realitzades les seves fantasies, llavors es fan aquests tipus de films. M’agradaria que les dones paguessin i exigissin veure el que els agrada, però de moment n’hi ha poques que ho fan i, per tant, molta menys pornografia per a elles, tot i que estem millorant. Ara hi ha porno per a dones, trans, queer, sado, hi ha de tot i cada cop més perquè es comença a pagar. No pots queixar-te del Govern si no has anat a votar. Sí, es cert, el porno reflecteix el model heteropatriarcal, però el problema és a tot arreu, a la teva empresa, al carrer, etc.

A banda de representar només el model heteropatriarcal, una altra gran acusació de la pornografia és que és una mala educadora per a joves…

L’educació sexual a Espanya és nefasta. Sabem que el joves aprenen bàsicament pel boca a boca o per Internet i això no hauria de ser així, ja que el porno és ficció, no representem un model real de sexualitat. Si jo porto el meu fill a veure Batman l’advertiré que és ficció i que no ha d’imitar-lo, però això no passa amb el porno, no es pren com una fantasia, però ningú el supleix ni ensenya sexualitat de veritat als seus fills.

Existeix una pornografia ètica?

L1230321És clar. En principi, per a mi, sobre el que es veu en pantalla no hi ha res a dir; no és menys ètica una ejaculació a la cara que una còpula. Tanmateix, l’ètica s’ha de treballar en l’àmbit laboral. Que els performers tinguem la potestat de triar les escenes, de tenir seguretat i salut laboral com els altres treballadors. La moral judeocristiana ens recorda constantment que el sexe és una cosa dolenta, que és el pitjor, una cosa corrompuda, que cal tenir-li por. L’OMS, per exemple, en el primer punt per prevenir les malalties sexuals diu que el millor és l’abstinència, igual que per prevenir la grip el millor és no sortir de casa. És absurd.

El porno encara pot ser trencador socialment com ho va ser als EUA dels seixanta i setanta?

Per sort, ara hi ha molts transsexuals normalitzant la seva situació amb la càmera. A Barcelona hi ha un gran moviment de postpornografia, amb gent com Maria Llopis. El porno pot ser una arma política crítica. Es fan visibles molts col·lectius als quals s’ha de donar veu i que l’aparell estatal manté marginats per la seva sexualitat.

El porno és art?

Jo, hi ha molt porno que el considero art. Hi ha moltes productores arriscades que ho fan molt bé. El problema és la catalogació, si és art no pot ser porno. Es pot barrejar? Per a mi, sí. De fet, la meva tesina a Belles Arts anava sobre això. Tanmateix, el problema el tenim amb la tirania dels comissaris que decideixen què és art i què no. A vegades hi ha més art al món del porno que a molts museus d’art contemporani.

Parlem de la hipocresia que ressona tant després del vídeo viral que protagonitzes pel Saló Eròtic de Barcelona Apricots. Et sents acceptada fora del teu cercle?

No, sóc una dona i nosaltres estem estigmatitzades en el sexe. Si fos un home, seria diferent, però a una actriu porno se la considera una puta i una ximpleta, ja que si ets dona i treballes amb la teva imatge és que no tens cervell.

I la teva família i amics?

Amb els meus pares va haver-hi una mica de cataclisme, però ara ja ho accepten perquè veuen que m’agrada fer el que faig. Els meus amics ja s’ho esperaven perquè sempre he sigut molt liberal i transgressora. Amb les parelles tampoc he tingut problemes. No crec en les mitges taronges, ni en els amors de Disney.

Els fans?

S’ha d’anar en compte, a les xarxes hi ha molt d’assetjament. Potser això és el pitjor de la meva professió, ja que la majoria de consumidors em veuen com un forat amb potes. Es pensen que no tinc una vida a part, parella, gat, que no faig la compra. Es pensen que sóc una nimfòmana insaciable. Habitualment no bloquejo els comentaris ofensius, sinó que deixo que altres seguidors els censurin i em defensin, i funciona. Si la bloqueges, aquella persona queda impune. Al principi em provocava neguit, però m’he acostumat a gestionar-ho. Com deia Zaratustra, les mosques sempre seran sobre el bon menjar.

Consumeixes porno?

Sí. M’agrada consumir-lo i em vaig ficar en això precisament per aquest motiu. Al principi mirava les meves pel·lícules per fer crítica constructiva. Ara ja no tinc temps per veure’m ni catalogar el meu dossier.

Tens vergonya?

L1230336No particularment. Abans tenia més complexos i no m’agradava veure certs tipus de plans del meu cos. De fet, el porno ha sigut terapèutic en aquest sentit, i ara em sento molt còmoda amb mi mateixa després de veure’m molts cops en pantalla. No m’agraden massa els xous en viu, no m’agrada la interacció amb l’usuari. Em centro molt en la meva actuació i intento gaudir de veritat per conservar el realisme de l’escena, i a vegades s’han de sacrificar determinades postures o manierismes escènics.

Quines portes t’ha obert o t’ha tancat?

Al principi pensava que sent actriu porno no podria entrar en política ni en educació. Però no ha estat així. Faig xerrades, edito llibres, em conviden a mítings.

Què fa Amarna Miller quan no treballa?

Viatjar i crear, sobretot. Escric i també faig fotografia i vídeo, que és el que vaig estudiar. M’agraden les antiguitats i la història. Restauro i col·lecciono nines antigues, tot i que ara ja no tinc temps.

Lluites per alguna cosa?

La majoria dels joves de la meva generació no ha hagut de lluitar per res. Estem molt alienats. No tenim grans problemes, som massa conformistes. Ni anem a votar. Tenim molta por del que diran i ens autocensurem, especialment a les xarxes. Sóc una treballadora sexual que lluita pels meus drets laborals i la nostra dignitat contra la hipocresia sexual i la manca d’educació.

Moltes gràcies per haver-nos atès. Ha sigut una conversa molt inspiradora.

Amarna Miller és la portaveu del Saló Eròtic de Barcelona, que se celebra del 6 al 9 d’octubre al Pavelló de la Vall d’Hebron. Allà la podreu conèixer en persona en els diferents actes programats. El vídeo de presentació del Saló ja acumula més de 3 milions de visualitzacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Al meu entendre hi veig errors de percepció en el tema masclisme-patriarcal, etc. Tan per part de qui fa l’entrevista com per part d’ella.

    A)
    La base de tot i que és inqüestionable, és que independentment de la tradició cultural patriarcal-matriarcal-masclista, etc, els homes necessiten més el sexe fora de la parella que les dones. Els nois solters, per exemple, van bojos per poder tenir sexe amb alguna noia. És ADN, això ha estat sempre així i serà sempre així. Aquí i a tot arreu. A les dones també els hi agrada el sexe, és clar, sinó seria un error de la natura massa gran. Però principalment dins la parella i amb homes amb qui sintonitzen. Però també n’hi ha una minoria que pot ser del 15% (hi han dades sobre això), que a l’igual que el 90% dels homes els hi agraden les aventures amb desconeguts. El porno és similar. Als homes els hi agrada més que a les dones de veure el porno.

    B)
    Faríem un error greu i injust si creiem que els homes son dolents o imperfectes perquè van bojos, també, per les dones desconegudes. Faríem un error greu i injust si creiem que les dones son frígides o reprimides o vés a saber què, perquè elles majoritàriament no els atrau el sexe amb desconeguts.
    Faríem un error greu i injust si acusem de qualsevol cosa (puta, fresca, etc) a la minoria de dones que sí que els hi agrada el sexe amb desconeguts. A l’igual que a la minoria homosexual no la podem acusar de res. La natura els ha fet així i ho hem d’acceptar. Quan hi ha gent que no accepta alguna d’aquestes coses entrem en el feixisme.
    Faríem un error greu en no donar la suficient importància a tot aquest fet. La dona que li agrada el sexe amb desconeguts te tants homes com vol, ja que elles son minoria. Els homes, en canvi tenen un dèficit important i això pot ser més greu del què sembla. Com qui es suïcida per manca de possibilitats de fer-ho.

    A partir d’això, l’autor de l’entrevista diu “en un sector en què les dones són menyspreades per la doble moral patriarcal vers les treballadores sexuals”. No hi veig que tingui res a veure amb patriarcal. Apart que els homes que es dediquen al porno també se n’amaguen.

    A partir del què he explicat, crec que s’equivoca molt la noia quan creu que les dones s’equipararan als homes en consum de porno. Crec que mai, ja que és natura de l’ADN i això no es canvia ni en una ni en 100 generacions.

    Diria que és una putada que ens ha fet la natura, el fet que els homes tenen un dèficit de sexe que a molts els porta a importants frustracions i que explica perquè hi ha moltes més putes que putus.

  2. M’encanta la candidesa i innocencia d’aquesta noia (o és seva la hipocresia? o només ignorància?). Creure’s que les seves pel·lícules seràn el fil conductor d’uns exercicis espirituals és mostra de no conèixer els consumidors del seu puto producte.
    (Ha estat una opinió d’un heterojudeocristià arran de la primera videoafirmació [aquella on critica que la gent es masturbi i li digui puta]… No cal que em perdoneu).
    PS: No puc opinar sobre el contingut de les actuacions on ella hi participa, no en soc de pornoconsumidor.
    Atentament

    • El seu comentari no té ni cap ni peus. El que l’Amarna Miller diu d’entrada al vídeo és molt clar. Si la menystens com a persona per la seva activitat però la mateixa la fas servir per a satisfacció o calma de desig sexual aleshores ets un hipòcrita. No sé pas d’on treu que ella n’esperi espiritualitat, dels qui consumeixen el seu producte, però potser és la seva puta(*) religió que li fa fer segons quines suposicions respecte la seva persona.

      Salut

      (*) Tampoc cal que em perdoni ningú. Com a producte trobo força més nefasta la seva ideologia, les bajanades diverses en què tanta gent creu. I efectivament, independentment d’això hi ha molt bona gent creient.

      • Intentarè explicar-me. El meu comentari, com ja he dit, és refereix al que ella mateixa diu: “Soy actriz porno y nací en un país hipócrita, dónde la misma gente que me llama puta se pajea con mis vídeos”. Més enllà dels eufemismes (i de judicis de valor), aquesta senyora es prostitueix. I fruit d’aquesta activitat, doncs hi ha gent que s’excita i es masturba. I aquesta mateixa gent és posible que li digui “puta” a causa de l’activitat profesional. D’entrada, no és un menyspreu referir-se a una persona que es prostitueix com a puta; tot és amb l’intenció que hom ho diu, o com s’ho pren el receptor del missatge (personalment, sóc partidari de dir “persona prostituïda”, per estalviar posteriors aclafiments). On trova vostè la hipocresía que parla l’actriu? La gent consumeix pornografía perquè els excita les escenes on actúen meuques, el que fa que alguns d’aquests consumidors es masturbin. Troba ara el cap i els peus al meu comentari? Crec que no fa falta transcriure res del diccionari (de la RAE, pas de l’IEC)…
        Ja veu: no he fet cap judici de valor. Potser sí que vaig treure unes conclusions errònies de les paraules de l’actriu: no entenc el que espera aquesta noia de la gent que gaudeix de les seves pel·lícules. Què és el que busca el porno? Contesti vostè mateix, i comprendra el per què de la meva estranyesa davant l’afirmació d’aquesta noia.

        Pel que fa a la religió, no sé quina és la de l’actriu (ni m’interessa). Si vostè, cmb, es referia a les meves creençes, crec que no les conèix per fer cap judici de valor (a mi o a les meves creençes o ideologies) que no sigui pas gratuït.

        Atentament

    • Hauries de veure les seves pel·lícules: són divertides, et masturbis o no. Patim articles, llibres, polítics, governs i societats més incultes i mediocres i insultants al bé de Déu, o a l’ètica, que les escenes porno d’aquesta noia. No cal que expressem mala llet envers ella: jo prefereixo que la meva filla sigui com ella que no que sigui com Rajoy o Aznar o Felipe González, o com La Razón, o com El País, o com Vargas Llosa, o com Juncker, o com la Unió Europea, que deixa morir en mar i terra la pobra gent que fuig de la guerra de Síria.

      • Gràcies pel seu consell, però ara per ara no m’interessen aquestes pel·lícules.
        Creguim: vers aquesta noia no tinc res en contra. I com vostè diu, de ben segur que hi han persones i situacions “pitjors” que aquesta actriu o una peli porno. No serè pas jo el jutge (prouta feina tinc amb mi mateix per donar lliçons als demés, per exemple).

        Atentament

  3. Ni la introducció a l’entrevista, ni l’entrevista ni els peus d’article parlen de pornografia. Ans parlen de pornografia prima i jove, i espanyola. Fa ésser esveltista, gendrista i xarneguista sobreentendre aquests tres adjectius en un escrit no connotat per cap context que ens n’avisi ni adreçat explícitament als primerers, ni als jovencers ni als espanyols en qüestió -que expolien el nostre mercat formatiu, laboral, de consum i lleure.
    Sí que discrimina obsessivament entre mascles i femells. Això, quan el fet cert és que l’oferta de lleure àudio-visual, porna o no, als baroners i doners és tan abusiva i invasiva que tan sols s’hi pot igualar a l’homòloga prima i jove, que de fet es retroalimenten totes quatre, car l’una vehicula les altres tres tot alhora.

    • fe d’errades:
      on diu ‘oferta de lleure àudio-visual, porna o no’ ha de dir ‘[…] porn o no’; que l’adjectiu depèn de ‘lleure’, pas de ‘oferta’.
      on diu ‘és tan abusiva i invasiva que tan sols s’hi pot igualar a l’homòloga prima i jove’, ha de dir ‘[…] s’hi pot igualar l’oferta homòloga prima i jove’; que la preposició no hi fa re i que el substantiu a què es refereix l’adjectiu para massa separat perquè s’entengui ben bé tot d’una a què es refereix.

      Amb això, alguna adició i l’acabament que hi hem afegit, el peu d’article para així:
      Ni la introducció a l’entrevista, ni l’entrevista ni els peus d’article parlen de pornografia. Ans parlen de pornografia prima i jove, i espanyola. Fa ésser esveltista, gendrista i xarneguista sobreentendre aquests tres adjectius en un escrit no connotat per cap context que ens n’avisi ni adreçat explícitament als primerers, ni als jovencers ni als espanyols en qüestió -que expolien el nostre mercat formatiu, laboral, de consum i lleure.
      Sí que discrimina obsessivament entre mascles i femells. Això, quan el fet cert és que l’oferta de lleure àudio-visual, porn o no, als baroners i doners és tan abusiva i invasiva que tan sols s’hi pot igualar l’oferta homòloga prima i jove, que de fet es retroalimenten totes quatre identitats sexuals, car l’una vehicula les altres tres tot alhora.
      Grassoners i vellarders parem fora del repartiment del pastís pornogràfic –sortosament caldria dir, si no fos perquè en sabem el motiu gonadista, crassòfob i gendrista-; exilliats i estrafets a la mateixa subcategoria que la coprofàgia i la zoofília baroneres, doneres, primereres i jovenceres.

      • Gràcies per la fe d’errades, les adicions i l’afegit. Ara queda tot més clar (encara que abans d’això, jo ja li havia entès perfectament).
        Només tinc un dubte: A quin preu diu que va el quilo de patates?

        Atentament

      • ‘addició’ s’escriu amb la de geminada. Amb això, alguna correcció de puntuació i encara un altre paràgraf que hi hem afegit el peu d’article para així:

        Ni la introducció a l’entrevista, ni l’entrevista ni els peus d’article parlen de pornografia. Ans parlen de pornografia prima i jove, i espanyola. Fa ésser esveltista, gendrista i xarneguista sobreentendre aquests tres adjectius en un escrit no connotat per cap context que ens n’avisi ni adreçat explícitament als primerers ni als jovencers, ni als espanyols en qüestió, que expolien el nostre mercat formatiu, laboral, de consum i lleure.

        Sí que l’entrevistador i l’entrevistat discriminen obsessivament entre mascles i femells. Això, quan el fet cert és que l’oferta de lleure àudio-visual, porn o no, als baroners i doners és tan abusiva i invasiva que tan sols s’hi pot igualar l’oferta homòloga prima i jove; que de fet es retroalimenten totes quatre identitats sexuals, car l’una vehicula les altres tres tot alhora.

        Grassoners i vellarders parem fora del repartiment del pastís pornogràfic -sortosament caldria dir, si no fos perquè en sabem el motiu gonadista, crassòfob i gendrista-; exilliats i estrafets a la mateixa subcategoria que la coprofàgia i la zoofília baroneres, doneres, primereres i jovenceres.

        Quan diem ‘exiliats i estrafets’ signifiquem que, en un món fet un Delfinat i una Joventut, la identitat grassa i la vella es conceben com a subvariants extremades, exòtiques, fetitxistes, de la prima i la jove; tot discriminat de soca-rel pel prejudici forjat en el maniqueisme bipolar gon com a condició sine-qua-non empic cal anomenar el sexe -o filmar-ne el porn, si ens atenim a l’estofa de l’article. Alhora significa que, concebudes així com hem dit adés, n’hi ha prou amb la presència d’un sol home gras o, tant més sovint com gairebé sempre en aquest cas d’excepció, d’un sol home encara més prim que el model esvelt, per tal que la convenció i l’habituació que patim titllin re de gras -com ara un pelli porna. i que n’hi ha prou amb la presència d’un sol home vell no transvestit o, tant més sovint com gairebé sempre en aquest cas d’excepció, d’un sol home encara més vell que la llei sociològica del paquet-bomba invers mana, per tal que la convenció i l’habituació que patim titllin re de vell -com ara també una pelli porna.

  4. L’entrevista en general està bé, tot i que el titular em sembla mal triat. Volia fer un comentari una mica marginal, sobre allò de “si ets dona i treballes amb la teva imatge és que no tens cervell”. Aquesta inferència (que pot ser errònia), crec que es tendeix a fer tant si la protagonitza una dona com un home. Actualment s’agafa qualsevol cosa per fer-ne feminisme.