Alberto Conejero: “Els dramaturgs hem d’assumir el desordre com un motor de creació”

28.03.2017

El dramaturg Alberto Conejero impartirà a la Sala Beckett del 15 al 18 de maig “Estructures del caos”, un curs avançat d’escriptura teatral. Llicenciat en Direcció d’Escena i Dramatúrgia per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid i doctor per la Universidad Complutense de Madrid, Alberto Conejero ha guanyat nombrosos premis amb els seus textos dramàtics: Todas las noches de un día, La piedra oscura, Cliff, Ushuaia o Húngaros. Hem demanat a aquest jove referent de l’escriptura escènica contemporània que ens doni alguna pista sobre la seva manera de fer i entendre el teatre.

Alberto Conejero | Foto de: Marc G. Punto

Tal i com apuntes en la presentació del curs, Samuel Beckett va escriure que “la tasca principal d’un dramaturg és la d’albergar el caos, allotjar el desordre”. Podries desenvolupar aquesta frase? Què significa “albergar el caos, allotjar el desordre?

Els dramaturgs del segle XXI hem d’assumir el desordre com un motor de creació. La dramatúrgia ha de deixar de pretendre donar la imatge d’un món ordenat on es coneixen les causes i conseqüències de tot el que hi succeeix, on tot té una lògica i un perquè, quan en realitat vivim en un món que tendeix a l’entropia, al caos. Crec que els dramaturgs encara estem doblegats amb aquella idea de la dialèctica del conflicte, de la definició d’un objectiu clar… quan el món és molt més fractal i caòtic. Com podem transmetre tot això amb l’escriptura teatral? Cal disposar d’estructures que acollin aquest desordre, que li donin forma.

Podries explicar breument en què consisteixen aquestes estructures?

Es tracta de desenvolupar principis o nuclis d’organització alternatius a la clàssica estructura narrativa en la qual sempre hi ha d’haver una progressió dramàtica que condueixi a un clímax a través de la dialèctica. Això és el que vull explicar en aquest curs; vull desenvolupar i descriure aquestes estructures alternatives que són les que realment funcionen a l’hora d’expressar el caos i el desordre del nostre món.

Coincideixes amb Samuel Beckett? “Acollir el caos, allotjar el desordre” és també per a tu la principal tasca d’un dramaturg?

Sí, l’escriptura ha d’albergar sobretot l’estupor en què ens movem. No coneixem les causes dels successos del nostre món… De vegades sí que podem arribar a conèixer les causes anys després, però ens movem en un present incert. Ja no vivim en una realitat única, sempre estem en el territori de la subjectivitat i moltes vegades allò catastròfic és la norma. No sabem perquè passa alguna cosa… passa i ja està. Cal que abandonem la idea de causa-conseqüència, que ens centrem més en la idea de la catàstrofe i que l’escriptura reculli l’estupor de no saber.

A qui va destinat aquest curs?

Fonamentalment a autors, directors i actors de teatre. Però també a qualsevol persona interessada en el fet teatral. Jo crec molt en la dramatúrgia actoral. És un curs que no només serveix per a generar nous textos dramàtics sinó també per poder entendres textos previs. Es tracta també de fer un apropament a aquells textos la poètica dels quals és aquesta del caos.

Has reivindicat moltes vegades la relació que hi ha d’haver entre l’escriptura teatral i la poesia. Per què creus que és tan necessària aquesta relació?

Crec sobretot en la poesia com a eina que em serveix per moure’m pel món amb una mirada que veu l’estranyesa d’allò aparentment normal. L’escriptura teatral sempre ha de tenir aquesta materialitat poètica, no pot estar sempre doblegada al realisme, no pot està destinada només a crear una copia servil d’allò aparent. En el temari del curs hi ha gent com Angélica Lidell o Pablo Messiez que són grans poetes per a l’escena. Bàsicament, per a mi la poesia consisteix en la manera de mirar. És per això que quan vaig a veure una obra de teatre i veig que el llenguatge i allò que passa dalt de l’escenari és una còpia servil de la realitat, penso: els poetes han de tornar en escena, aquells que miren amb estranyesa.