Adelais de Pedrolo: “El meu pare seria optimista amb aquest moment històric”

En el marc de la Setmana del Llibre en Català, Sembra Llibres organitzarà un acte d’homenatge a Manuel de Pedrolo a càrrec d’Adelais de Pedrolo, la seva filla. L’esdeveniment es durà a terme el dimarts 12 de setembre a partir de les 19h a l’escenari 1. Recuperem l’entrevista que Aina Torres va fer a Adelais de Pedrolo.

Novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, articulista i traductor. Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. També ha estat, però, un dels escriptors més censurats del franquisme i oblidats durant els anys posteriors. L’autor de Mecanoscrit del segon origen, Joc brut o Totes les bèsties de càrrega, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979. També va dirigir la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Pedrolo, compromès amb el seu temps i el seu país, es va mantenir ferm a les seves conviccions ideològiques. Parlem amb la seva filla, Adelais de Pedrolo, sobre la figura i l’obra de l’escriptor.

Manuel de Pedrolo va escriure moltíssim. Ha estat un dels autors més prolífics de la literatura catalana amb 120 títols publicats que abracen tots els gèneres. Un home amb una gran necessitat d’escriure. Què hi trobava en l’escriptura?

Una manera de comunicar-se amb el món. A través dels seus llibres, Manuel de Pedrolo volia influir en la gent. De fet, va deixar d’escriure teatre per la poca quantitat de públic a qui arribava. La novel·la, en canvi, li servia per arribar a un públic més ampli.

Què preocupava a Manuel de Pedrolo?

Sobretot els temes relacionats amb la llibertat. Pedrolo era un obsés de la llibertat perquè no se sentia lliure. Parlava de les llibertats personals i col·lectives i també de reivindicacions socials. Arran de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 1979, va dir: “El concepte de llibertat no solament ha traspassat la meva obra sinó que la llibertat és la gran preocupació que em domina, ja que sempre he viscut sense llibertat. El famolenc pensa contínuament en el pa, la seva subsistència diària; així n’he estat jo d’obsés”.

En quina de les seves múltiples facetes (novel·lista, dramaturg, poeta, assagista i articulista) transmet més aquesta essència, allò que li preocupava?

La veritat és que tots els gèneres reflecteixen força bé la seva essència, però la poesia evoca la seva part més existencialista. La seva és una poesia molt punyent i brutal. En els poemes deixa anar les seves pors i angoixes. En els articles i en el teatre, en canvi, apareix la seva part més reivindicativa.

 És conegut per Mecanoscrit del segon origen, un dels llibres més venuts de la literatura catalana que ja supera el milió d’exemplars. Pedrolo, però, va dir que si arriba a saber que bàsicament se’l coneix per aquest títol, no l’escriu…

Tenia tota la raó. Una persona que va escriure 20.000 pàgines és injust que se’l conegui gairebé només per un sol llibre. A més, Mecanoscrit del segon origen no és pas el millor. Tot i així, aquesta obra no només és una novel·la d’aventures. No és casualitat que el Dídac sigui negre, ni que la protagonista, que pren la iniciativa, sigui una dona. És una novel·la antiracista i feminista. A més, també tracta un tema tabú, com és l’incest.

Per quines obres creus que li hagués agradat ser recordat al teu pare?

La seva preferida era la sèrie d’onze novel·les Temps obert. De novel·les també li agradaven molt Avui es parla de mi, La mà contra l’horitzó, M’enterro en els fonaments i Totes les bèsties de càrrega. De poesia Ésser en el món i Arreu on valguin les paraules, els homes. De teatre va seleccionar com a millors Cruma, Homes i No, Tècnica de cambra i Situació bis.

Pedrolo també va ser traductor, però sense tenir cap estudi relacionat…

Exacte. Es va formar de forma autodidacta. Traduïa del francès i l’anglès, però no sabia pronunciar cap dels dos idiomes. Ho va aprendre a casa amb un diccionari i una gramàtica.

Un dels autors més venuts de la literatura catalana i amb una obra molt extensa, però després de la seva mort se n’ha parlat poc. El fet que fos independentista i marxista declarat hi deu haver tingut a veure…

Sí, i encara està vetat per això. Manuel de Pedrolo continua molestant. Després de la seva mort vam publicar els seus dietaris i allà es carrega a tothom. Va ser crític amb les institucions i això es paga. S’ha fet poc ressò de la seva obra i no ha estat estudiada. Manuel de Pedrolo era i és una persona que molesta perquè era independentista, antimilitarista i crític socialment.

I ara sembla que la independència està a tocar. Com creus que se sentiria avui Manuel de Pedrolo davant la situació històrica que està vivint avui Catalunya? Quina actitud prendria davant l’estratègia de Convergència?

No tinc cap dubte que Manuel de Pedrolo seria optimista amb aquest moment històric que estem vivint a Catalunya. Això sí, desconfiaria de Convergència, que ens ha donat motius sobrats per desconfiar-ne. Tothom, però, pot esmenar-se i si la independència ha de venir de la seva mà, suposo que ho encaixaria bé. Després, ja amb la llibertat a les nostres mans, hauríem d’ajudar a construir un món socialment més just i igualitari.

M’hauria agradat que el meu pare hagués vist que el poble català ha començat a caminar, que no tenim aturador i que en un període curt de temps assolirem la fita i quan l’assolim hem de retre homenatge a tots els que no hi són i que varen lluitar per tal que aquest dia arribés. Gràcies a ells, al seu esforç, avui nosaltres podrem ser única i exclusivament catalans.

Creu que Edicions 62 manté prou viu en el seu catàleg l’obra de Pedrolo?

Molta gent es posa en contacte amb nosaltres perquè busquen llibres de Pedrolo i no els troben ni a les llibreries, ni a les biblioteques. No s’ha fet justícia amb el meu pare, jo potser ja no ho veuré, però algun dia se’n farà.

Manuel de Pedrolo només es va deixar fer una entrevista a televisió. Va ser Joaquim Maria Puyal qui el va entrevistar l’any 1983, i perquè li va assegurar que podria parlar del que fos. En aquella ocasió Pedrolo va parlar d’independentisme (Veure entrevista). Pedrolo exigia que les entrevistes fossin en català, si no eren en català no es deixava entrevistar. Tampoc no va voler escriure mai en cap mitjà castellà, sabent que, en aquella època, era molt difícil viure escrivint només en català. Per aquest motiu, no va poder viure exclusivament de la literatura fins que no va tenir unes cent obres publicades.

Com el va tractar la censura?

Diria que va ser el més censurat. Totes les seves obres van passar per la censura perquè mai no va voler rebaixar-ne el to. Tots els seus llibres van patir esmenes i alguns van estar 10 o 20 anys al calaix sense poder-los publicar.

Actualment totes les seves novel·les estan publicades?

N’hi ha una que no. El seu títol és Infant dels grans (Llegir-ne fragment) i parla d’un dia de la meva vida, de quan jo era petita. Des del moment que em desperto, gairebé a les deu del matí, fins que m’adormo a les onze de la nit. En aquesta obra Pedrolo aprofita les accions d’una criatura per reflexionar sobre la vida. Potser la publicarem més endavant.

Vàreu crear la Fundació Manuel de Pedrolo amb l’objectiu de recuperar la seva veu…

Sí, la seva veu i la seva obra. Des de fa set anys convoquem un premi literari de narrativa curta i també fem activitats culturals. Estem presents només allà on podem perquè no tenim cap institució al darrere que ens ajudi econòmicament.

Des de la Fundació us esteu trobant amb alguns impediments alhora de difondre la figura i obra del teu pare?

Fa un parell o tres d’anys vam presentar un projecte a la Generalitat per fer una exposició sobre Manuel de Pedrolo i no ens van fer cas. Les úniques ajudes que hem rebut han estat per part del Consell Comarcal de La Segarra -el meu pare va néixer a aquesta comarca- i del Centre Municipal de Cultura de Cervera, que ens han cedit un espai físic. També ens han trucat de molts Casals Independentistes per fer xerrades.

Per què és necessària actualment la figura de Manuel de Pedrolo?

Perquè és un dels referents de la literatura del segle XX i perquè és un exemple a seguir: va ser un home irreductible i conseqüent amb les seves idees.