‘Yaacobi & Leidental’ al Teatre del Raval

10.05.2013

Espectacle musical, amb aires de cabaret, classificat pels autors com a metafísic, que dóna a conèixer aquí una representació de l’extensa obra literària del dramaturg, director teatral i poeta israelià d’origen polonès, Hanoch Levin (Tel Aviv, Israel, 1943 – 1999), fill d’emigrants jueus supervivents de l’Holocaust, considerat un dels dramaturgs més importants d’Israel i activista per la millora professional dels dramaturgs amb la creació de l’Associació d’Autors Dramàtics Israelians.

Yaacobi & Leidental

La trama de l’espectacle, que data del 1972, és senzilla: el protagonista, Itamar Yaacobi decideix en arribar als quaranta anys que vol viure la vida abans que li fugi de les mans. Però per fer-ho, el primer que ha de fer és trencar l’amistat d’un amic de sempre, David Leidental, que sembla que és el fre que ha provocat que ell no hagi trobat una dona per parella.

Per això el seu objectiu és trobar-la on sigui. ¿I on millor sinó al carrer? És allà on topa amb Rut Shajash i, en un gir cap al cabaret frívol, l’home pren com a objectiu de la conquesta les dimensions del pompis i altres atributs de pes i grandària de la noia triada. Es diu Superpompis, diu que és pianista i no li costa gens d’acceptar d’anar a prendre un cafè amb Yaacobi.

El contrast de la parella, pel que fa a dimensions físiques és evident. Podríem dir que el pompis i els atributs en qüestió s’ho mengen tot. Però no hi ha parella sense espelma i l’espelma és l’amic fidel que no accepta el trencament i els persegueix i se’ls presenta a tot arreu fins a l’extrem que, quan la relació de la parella acaba en casament, l’amic s’autoofereix com a regal de boda. Més econòmic i reutilitzable, impossible!

Cal explicar amb pèls i senyals l’anècdota de la història perquè l’espectacle es basa en aquesta mena de comèdia de realització personal —inalterable ni que hagin passat cinquanta anys—, amb algunes intervencions dialogades, però, sobretot, amb un extens repertori musical que, sobre la base del llibret de Hanoch Levin, el músic Alex Kagan, que va col·laborar amb el dramaturg a Israel en el muntatge de diversos cabarets en una sala improvisada per a espectacles alternatius, va pensar per a trombó, violí i piano, reduït aquí a un arranjament exclusivament de piano, cosa que li dóna encara més el caràcter de cafè-concert que s’ambienta tan bé en la vella pàtina del Teatre del Raval, que no requereix una gran escenografia perquè la boca de l’escenari li cedeix i hi posa la millor atmosfera.

L’espectacle comença i acaba com i amb una partida de dòmino. No desfem la sorpresa del desenllaç. Fitxa a fitxa, enviant daus cap a casa, barrejant i triant, encertant-la i equivocant-se, els dos amics de l’ànima es troben davant la impossibilitat de separar-se, i encara més: serà ella, Superpompis, qui acabi remenant les cireres cap al cistell que més li convé, amb acceptació i explotació del regal humà de boda inclòs.

Hanoch Levin, amb humor molt d’herència jueva, si se’m permet el qualificatiu —tot i que algú potser titllarà en aquest cas de tendència masclista—, esporga amb ironia l’ànima humana, ho disfressa amb música i cançons, revitalitza la tragèdia, posa a prova el desig frustrat del protagonista i deixa en un cert aire absurd becketià la culminació de l’ideal desitjat. És difícil fugir del orígens i Hanoch Levin no en fuig, en tot cas els accepta com a propis i intenta mirar-se’ls amb un distanciament crític que, fins i tot en la seva faceta activista cívica, el va portar a qüestionar segons quines accions bèl·liques del govern israelià, com la Guerra dels Sis Dies, el 1967, i a predir aleshores el perill de la roda en la qual s’entraria de guerres inacabables. La resposta es fa evident ara mateix amb la situació que viu Israel amb els seus veïns.

«Yaacobi & Leidental», de Hanoch Levin. Traducció de l’hebreu de Raquel García Lozano. Música original d’Alex Kagan. Intèrprets: Roger Pera, Óscar Huéscar i Lola Dorado. Covers: Pep Papell i Alicia Merino. Pianista: Alfredo Gallego. Escenografia i vestuari: Deborah Macías. Coreografia: Ramon Oller. Il·luminació: Jorge Navarro. Direcció: Ángel Ojea. Companyia Óscar Huéscar Producciones Teatrales. Amb la col·laboració del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, l’Ambaixada d’Israel i el Centre Sefarad-Israel i la Fundació Baruch Spinoza. Teatre del Raval, Barcelona, 8 maig 2013.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Hola Andreu! t’informo que després de la funció de Yaacobi & Leidental de demà dijous, Teatre del Raval, està organitzat un diàleg obert entre public/actors amb la participació de Peter Gadish i Ana Bejarano. Si vols saber més sobre Hanoch Levin i la cultura d’Israel, estas convidat. Marta Jorba Tel 678636696