Xevi Sala. Una veu crítica sobre la transició democràtica

26.11.2016

Xevi Sala és el guanyador del 49è premi Prudenci Bertrana amb la novel·la I ens vam menjar el món, que acaba de publicar Columna. L’escriptor presentarà el llibre dilluns vinent, 28 de novembre, a les vuit del vespre a la Casa de Cultura de Girona. Ho farà acompanyat del director en funcions de la Casa de Cultura, Lluís Freixas, i el periodista Jordi Grau. La col·laboradora de Núvol, Laura Mas, ha tingut l’ocasió de llegir la novel·la i n’ha escrit una ressenya, que publiquem a continuació.

Xevi Sala

Xevi Sala

“El gregal que havia xiulat tota la nit bufava més fort ara, que ja era clar, i mantenia arrecerades al port les poques barques dels pescadors del poble que encara es guanyaven la vida amb el palangre”. Així arrenca I ens vam menjar el món (Columna), la darrera novel·la del periodista gironí Xevi Sala, que ha estat guardonada amb el 49è Premi Prudenci Bertrana. L’inici del llibre és potent. Hi ha un mort, Kirk Barrera, un militar americà a qui destinen a la base Loran a principis dels anys 70. El seu fill, Elias Barrera, arriba des dels Estats Units per acudir al funeral que té lloc a l’Estartit. De seguida apareix en escena Gori Vilar, un pescador de palangre que li explica que va tenir una amistat forta i sincera amb el seu pare.

Se’l coneixia com a Soldat Imperial i “es pot dir que era el soldat menys soldat de tots els soldats, això es notava al primer cop d’ull, amb aquells cabells, més amant de la guitarra que del fusell i amb els braços plens de tatuatges pacifistes contra l’última guerra en què, segons deia, havia participat, la del Vietnam”, li diu el pescador.

El lector s’endinsarà en la particular i entranyable amistat que comparteixen dues persones amb diferents ideologies, un pescador comunista i un soldat pacifista amant de la beguda i de les dones. L’afició a les copes, però, és un vici comú d’ambdós. Al llarg de la novel·la, personatges ficticis i reals conviuen en els mateixos escenaris, on apareixen noms com Salvador Dalí, Kirk Douglas, Santiago Carrillo o Josep Pla. I Xevi Sala surt d’aquesta barreja de manera exitosa, tenint sempre present el nucli central de la història que vol transmetre.

I ens vam menjar el món traça una reflexió crítica del que va succeir al llarg dels anys de la transició. Es tracta d’una novel·la profunda amb una lectura que resulta, no obstant, amena ja que gran part de les pàgines tenen forma de diàlegs i de monòlegs. El relat social que ens ofereix Sala dóna veu a la cara i la creu, als fills dels perdedors de la Guerra Civil espanyola i als nord-americans de les bases militars que representaven, al cap i a la fi, el franquisme. El propòsit és ferm: manifestar la trista realitat de la transició democràtica valent-se de les aventures que un pescador va viure amb el Soldat Imperial, “un home que va salvar tot un país”.