Walking next to our shoes…

10.07.2012

Walking next to our shoes, dansa zulu al Mercat de les Flors

 

Sabates, estan obsessionats amb les sabates. Poc ens pensàvem que el títol de l’espectacle, ‘Walking next to our shoes…’, fos tan premonitori, però des que hem entrat a l’auditori Ovidi Montllor que tres sudafricans escruten la platea mirant-nos les sabates. Dos d’ells porten llanternes per enfocar-les bé, i un altre duu una càmera que projecta la sabata en qüestió a l’escenari. S’han entretingut amb les sandàlies d’una noia tres files més endavant, i ara riuen amb els sabatots de la 48 que calça un senyor alt com un Sant Pau. Quan s’apaguen els llums, l’obsessió pel calçat continua, i intenten vendre una sabata al públic, “vint euros la sabata, i si en vol la parella quaranta”. De la venda ambulant passen al cant i a dalt de l’escenari comença l’exhibició: cançons tradicionals africanes i balls tribals al voltant d’un parell de sabatots. És el cor zulu Phuphuma Love Minus, tot homes, lloant l’últim model de Dolce & Gabanna i ballant ara amb la sabata al cap, ara amb la sabata al pit, ara amb la sabata dins els pantalons.

Veient l’incansable energia d’aquests africans, els constants números còmics amb un actor que no para de transvestir-se i el doll de veu de l’única dona de la funció, la cantant Boitumelo Mothabela, te n’adonaves que estaves aprenent moltes coses però que de ben segur te’n deixaves una pila per descobrir. Els enigmes amagats rere cançons ben simples que s’allargaven minuts i minuts, “la vida pesa molt / fins i tot quan no duus res”, totes elles dedicades a problemàtiques actuals de l’Àfrica, com la SIDA, el matrimoni, la modernitat o les supersticions. Al dossier de premsa alguna pista, com la descoberta que canten ‘isicathamiya’, un tipus de ‘a cappella’ zulu el nom del qual significa ‘trepitjar amb compte’, ja que durant l’appartheid els treballadors zulus s’allotjaven en hostals on no se’ls deixava fer soroll i van haver d’acostumar-se a caminar de puntetes.

Música tradicional zulu, danses tribals i vídeoprojeccions: ‘Walking next to our shoes…’ és un tot estrany però coherent, a les antípodes dels cànons europeus habituals. A mig camí entre el gospel i el teatre de carrer, amb la passió dels amateurs i la perfecció d’una escenografia low cost que construeix un món sencer amb quatre llanternes i un rotllo de paper blanc. En acabar es barrejaven l’eufòria i les ganes de bisos dels cors d’aficionats amb el voler-ne més del públic d’aquí, assedegat de més diàleg intercultural.

Blog d’Albert Forns: El voraç consumidor cultural    Twitter: @albertforns_