Vides de Dante i Petrarca

Tant com li pot interessar llegir les vides de Dante i Petrarca al lector d’avui dia, també li pot interessar conèixer la cosmovisió d’aquella època d’or de la cultura italiana i europea, una deu d’aigües fèrtils de les quals encara bevem.

Conèixer la vida, o la biografia, d’un escriptor, completa la visió de l’obra, ja que, més sovint del que pensem, aporta dades significatives per a la seva interpretació, a vegades ben hermètica. Sembla que a suggeriment d’un editor nord-americà, el nebot de Sigmund Freud li va demanar al seu famós oncle d’escriure la seva biografia. Amb un punt de sornegueria, l’il·lustre psiquiatra vienès li va contestar que la seva vida havia transcorregut en calma i sense incidents i que es podia explicar amb unes poques dades.

De debò? És evident que Freud prenia el pèl al jove, ja que la seva vida no podria explicar-se sense el joc de llums i ombres de la psicoanàlisi, mètode de la seva invenció que ha ajudat a discernir sobre tants dels mecanismes de la psique que ignoràvem. I que encara ignorem, malgrat els esforços dels seus deixebles més destacats, com Adler, Rank, Jung, Klein, Lacan i els més tardans, Rof Carballo i el nostre Sarró, que van anar més lluny que el seu mestre. Ara bé, precisament perquè Freud era conscient dels envitricolls de la psique que decideixen tantes de les nostres accions, era que no en volia sentir ni parlar, d’escriure res sobre la seva vida que, com ara sabem, va ser ben complicada.

És arriscat escriure una biografia sense voler quedar bé, al nu, deixant l’ànima al descobert. Però és una biografia d’aquestes característiques la que resulta més interessant a la nostra mentalitat a partir de l’edat moderna. D’aquí ve que encara apreciem el valor del Llibre de la vida de Teresa de Jesús, per exemple, on la futura santa no va plànyer oferir la imatge d’una jove somiatruites, exaltada i rebel.

És arriscada, doncs, l’escriptura d’una autobiografia, o d’una biografia on es trasllueixi no només la vida intel·lectual i espiritual de la persona, sinó també les seves relacions amb les persones del seu entorn, sobretot amb les més properes en la constel·lació familiar com són pares, fills, esposes o marits. Al respecte, em ve al cap la lectura fa uns pocs mesos de l’excel·lent treball biogràfic de l’escriptora Bärbel Reetz, Las mujeres de Hermann Hesse (Circe). El relat posa el cor en un puny i, segons com, fa caure el mite Hesse.

La mentalitat clàssica anava per una altra banda, amb dades més referencials per no prendre mal, tal com volia Sigmund Freud. Ho hem pogut apreciar en la lectura de Vides de Dante i Petrarca (Adesiara) en la traducció de Susanna Allés Torrent. Aquestes vides van ser escrites per un dels primers biògrafs del Quattrocento, Leonardo Bruni, desitjós de donar a conèixer i posar de relleu les figures cabdals del Renaixement. Afirmen els entesos en la matèria que es deu al savi cavaller Bruni -concretament al seu mètode d’escriure biografies- la resurrecció (simbòlica, és clar) de Dante, la consolidació del prestigi de Petrarca i, cosa que per a la llengua catalana va fer Ramon Llull, la reivindicació de la llengua vulgar per escriure amb nivell sobre qualsevol tema.

Malgrat l’elegància i contenció amb què Leonardo Bruni (Arezzo, 1370/1374 – Florència, 1444) va escriure les vides de Dante i de Petrarca, seguint el fil de la vida i obra d’aquests grans humanistes es dedueix que els avatars de la seva vida no són pas aliens a l’obra, i fins i tot s’endevina (com nosaltres amb la perspectiva del temps sabem) que els llocs on van desenvolupar-la hi tenen la seva incidència. I malgrat que Leonardo Bruni es permet criticar (a dins del text!) la manera més novel·lesca amb què Bocaccio va escriure la biografia de Dante, ell no s’està pas de fer comentaris personals en la seva narració, o bé d’esplaiar-se amb les seves idees sobre el fet d’escriure poesia.

Per més que ens posem un vestit, és el mateix vestit el que mostra la nostra personalitat. I és que el narrador sempre resulta narrat en la seva obra, per més objectiva, sòbria o neutra que aquesta aparegui. Així, mentre llegim les vides de Dante i Petrarca, veiem els valors que mouen l’esperit d’aquest noble canceller de la República de Florència, Leonardo Bruni, l’autor de les biografies. Veiem expressats els seus coneixements, sobretot en l’àmbit de la història, així com podem llegir entre línies el seu pensament, típic d’un home culte del Quattocento. I tant com li pot interessar llegir les vides de Dante i Petrarca al lector d’avui dia, també li pot interessar conèixer de la mà de Bruni la cosmovisió d’aquella època d’or de la cultura italiana i europea, una deu d’aigües fèrtils de les quals encara bevem.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació