Víctor Ullate o l’esteticisme del gran sacerdot

El Teatre- Auditori de Sant Cugat ha acollit de nou Víctor Ullate Ballet amb motiu del seu 25è aniversari. Un espectacle que inclou les millors coreografies de la trajectòria de la companyia. Així, un auditori ple a vessar va poder gaudir de quatre peces: Seguiriya, Tres, Après Toi i la seva obra més recent, Bolero.  

Seguiriya és el resultat de la tercera col·laboració d’Ullate amb el músic Luís Delgado. L’escenografia ha estat construïda al Taller d’Escenografia Sant Cugat.  Tres, amb música de Beethoven, reflecteix les incerteses d’un home que estima dues dones. Après toi és una peça dedicada al mestre Maurice Béjart i, finalment, la seva darrera creació, Bolero, va ser estrenada la primavera passada al Teatre Gijón.

És evident que amb l’escàs suport actual al món de la dansa, i amb les poques companyies que queden funcionant, cal celebrar que una companyia d’alt nivell celebri 25 anys ballant. Que hagi passat per propostes acadèmiques, romàntiques, més actuals i contemporànies.

Evidentment, cal i és necessari un ballet que tingui un alt nivell de tècnica, un marcat accent esteticista, i que tingui un domini absolut dels cabriolé, brisé volé, i tots els passos clàssics, executats amb una força, expressió i poder físic impressionants. És dansa amb alt nivell tècnic i amb ballarins que són veritables atletes.

Així, som testimonis de coreografies que requereixen un nivell d’entrenament constant: sincronització absoluta i gran capacitat física, combinades amb una escenografia imponent, molt bona il·luminació i un vestuari que encara ressalta més els cossos i els moviments de la companyia. Durant més d’una hora i mitja assistim a un tipus de dansa que podria estar lligada a la gimnàstica artística. No tothom qui vol ho pot fer, només està reservada per als millors en el sentit tècnic i físic del terme.

Víctor Ullate Ballet és una expressió de l’art per l’art, del pur esteticisme – que, com he comentat abans, cal que hi sigui perquè és una de les grans possibilitats de la dansa – però després de Pina Bauch i a casa nostra, després de Marta Carrasco, les possibilitats expressives de la dansa s’han dinamitat. Aquestes creadores han fet espectacles amb cossos de totes les edats i formes, amb propostes de dansa-teatre colpidores sense treva possible, on tot moviment està al servei de comunicar algun secret punyent de la condició humana. En canvi, amb Victor Ullate Ballet es té la sensació d’haver presenciat una dansa que es celebra a sí mateixa, com si haguéssim assistit a una gran cerimònia amb bells sacerdots i sacerdotesses, membres tots d’una secta: la del gran ballet clàssic que evoluciona als temps moderns sense perdre mai la seva essència.